Enric Mampel i Martí: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Abandonà els estudis religiosos a causa de les pallisses d'un [[escolapi]]. S'acostà a [[Anarquisme|l'anarquisme]] i al sindicalisme revolucionari durant la [[Setmana Tràgica]] de 1909 a Sabadell. Va tenir un paper destacat durant la vaga revolucionària de 1911 i s'hagué d'exiliar a [[Besiers]] (França) a causa de la vaga fabril de 1913. Un cop sortí de la presó, s'assentà a la localitat francesa de [[Vienne]], on treballà de teixidor i milità intensament: organitzant una dura vaga en el ram i ajudant els desertors de la guerra. El 1917 després de la vaga general revolucionària, es trasllada a París, on conviu amb Francesc Duran, anarquista utòpic i íntim amic de [[Mateu Morral i Roca|Mateu Morral]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans|url=https://books.google.cat/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA480&lpg=PA480&dq=enric+mampel&source=bl&ots=yVVZc-L6KW&sig=ACfU3U3be4UeU1_rUoctgs4sYzNX-XADpQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjavJO8iLTpAhXy8OAKHRuVDbYQ6AEwDXoECAsQAQ#v=onepage&q=enric%20mampel&f=false|editorial=L'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=978-84-8415-243-9|llengua=ca|nom=María Teresa Martínez de|cognom=Sas|pàgines=480}}</ref> El 1921 fou detingut a la frontera francesa, per ajudar a passar clandestinament els perseguits, i empresonat a Barcelona, acusat de deserció a l'exèrcit. Es tornà a exiliar durant la [[Dictadura de Primo de Rivera]], però amb la proclamació de la [[Segona República Espanyola|II República]] va tornar a Sabadell, on va exercir un important paper dins l'anarcosindicalisme. A l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], quan la CNT va entrar al govern municipal, fou conseller de Foment.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Vargas|nom=Matias|títol=Actividad política de la izquierda libertaria en la comarca del Vallès Occidental durante la Guerra Civil|url=https://vtechworks.lib.vt.edu/bitstream/handle/10919/71507/441_1.pdf?sequence=1&isAllowed=y|llengua=Castellà|data=2001|universitat=Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=271}}</ref> Quan els [[Franquisme|franquistes]] estaven apunt d'entrar a la ciutat, ocupà l'alcaldia només durant un dia, el 26 de gener de 1939. S'exilià després de la Guerra i va morir a [[Garges-lès-Gonesse]]-París (França), el 1979 <ref>Arxiu Històric de Sabadell (AHS), fons Simó i Bach.</ref>