Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 9:
Progressivament, la IMF es va desenvolupar com un centre de recerca format per grups i diferents línies de recerca. Així, el 1980, aquells primers catorze centres i seccions es reconvertirien en tres Instituts: Musicologia, Filologia i Geografia, i Etnologia i Història. Aquesta estructura amb diferents modificacions i variacions es mantindrà fins al 1984, quan arribarà un nou equip de govern. Aquest canvi implicarà la marxa dels professors d’universitat que fins aleshores havien conviscut dins l'estructura de la IMF. A partir d’aleshores la IMF esdevé una institució de recerca independent amb el seu propi equip d’investigadors, independent de les universitats i finançat per l’Estat. El 1994, quan s’aprova una nova estructura administrativa, que redueix els seus departaments. Finalment, el 2003 la institució acaba estructurant-se en dos "Arqueologia i Antropologia" i "Ciències Històriques: Estudis Medievals, Història de la Ciència, Musicologia".<ref name="gec"/><ref name="imf"/>
Amb l’arribada del nou mil·lenni i la progressiva importància de les humanitats digitals, la IMF endega nous projectes digitals a partir d’antics fons de documentació, que ara són tractats a través de bases de dades que permeten extreure noves dades i, sobretot, noves interpretacions.<ref name="gec"/> Així, el ''[[Corpus Documentale Latinum Cataloniae]]'' (CODOLCAT), una base de dades lèxica del llatí medieval escrit en els territoris del domini lingüístic del català, desenvolupada per la IMF, amb la col·laboració de la [[Universitat de Barcelona]]. Es tracta del portal de consulta del ''[[Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae]]'' presentat públicament el 2012.<ref name="quegom">{{ref-llibre |enllaçautor=Pere J. Quetglas Nicolau |cognom=Quetglas Nicolau |nom=Pere J. |cognom2=Gómez-Rabal |nom2=Ana |capítol=The Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) |títol=Humanitats a la xarxa: món medieval = Humanities on the web: the medieval world |pàgines=259-269 |lloc=Berna |editorial=Peter Lang |any=2014 |isbn=978-3-0343-1302-5}}</ref> O el ''[[Fons de Música Tradicional]]'', una col·lecció de patrimoni musical que conté més de 20.000 melodies en paper recollides per tot Espanya entre 1944 i 1960, la majoria de les quals es va recopilar a través de les 65 "Missions folklòriques" i 62 quaderns presentats a concursos organitzats per l’antic [[Institut Espanyol de Musicologia]] del CSIC, en els quals van participar 47 recopiladors.<ref name="gem">{{ref-llibre |enllaçautor=María Gembero Ustárroz |cognom=Gembero‑Ustárroz |nom=María |títol=La gestión del patrimonio musical. Situación actual y perspectivas de futuro. Actas del Simposio|pàgines=260-262 |lloc=Madrid |editorial=Centro de Documentación de Música y Danza. INAEM |any=2014 |isbn=978-84-9041-118-6 |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/108744/1/Gembero-Ust%C3%A1rroz%202014.%20MME%20y%20Cancionero%20Popular%20Espa%C3%B1ol.pdf |consulta=24 setembre 2015 |capítol= Monumentos de la Música Española y Cancionero Popular Español: dos modelos de puesta en valor del patrimonio musical en la trayectoria
== Publicacions ==
| |||