Iuri Oganessian: diferència entre les revisions

'''Iuri Tsolàkovitx Oganessian''' (en rus: Юрий Цолакович Оганесян [ˈjʉrʲɪj t͡sɐˈlakəvʲɪt͡ɕ ɐgənʲɪˈsʲan]) (14 d'abril de 1933, [[Rostov del Don]], [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]) és un [[Física nuclear|físic nuclear]] rus d'origen [[Armenis|armeni]], considerat com l'investigador més important en el camp de la síntesi d'[[Element superpesant|elements químics superpesants]]. L'element 118 de la [[taula periòdica]], el de major [[nombre atòmic]], duu el seu nom, [[oganessó]].

Oganessian formulà els principis bàsics de síntesi d'elements passat el [[Fermi (element)|fermi]] en les reaccions de fusió freda i, juntament amb els seus companys, dugueren a terme experiments fonamentals de síntesi d'elements amb nombre atòmic Z = 100-108. Per estudiar els nuclis superpesants, desenvolupà un programa amb reaccions de fusió de Ca-48, un [[isòtop]] extremadament rar de [[calci]] amb vint [[Protó|protons]] i vint-i-vuit [[Neutró|neutrons]], amb el qual bombardejar nuclis d'[[Actinoide|actinoides]] artificials, que tenen nombres atòmics de 93 a 98.<ref>{{Ref-web|títol=Dr. Yuri Oganessian — Hagler Institute for Advanced Study at Texas A&M University|url=https://hias.tamu.edu/faculty-fellows/2014-15/yuri-oganessian|consulta=2019-06-10}}</ref> Durant el període 1999-2006, aquestes reaccions produïren per primera vegada elements amb Z = 113–116 i 118. Els seus temps de decadència proporcionaren una prova directa de l'existència de la "[[Illa d'estabilitat|illa de l'estabilitat]]" per a elements molt pesants.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Yuri Tsolakovich Oganessian|url=http://flerovlab.jinr.ru/flnr/people/oganessian.html|consulta=2019-06-10|editor=Flerov Laboratory of Nuclear Reactions|data=}}</ref> A l'octubre de 2006, l'element de Z = 118 fou descobert pel seu grup de recerca bombardejant nuclis de [[californi]]-249 amb nuclis de calci-40.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Oganessian|nom=Yu. Ts.|cognom2=Utyonkov|nom2=V. K.|cognom3=Lobanov|nom3=Yu. V.|cognom4=Abdullin|nom4=F. Sh.|cognom5=Polyakov|nom5=A. N.|article=Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the <chem>^{249}Cf</chem> and <chem>^{245}Cf + ^{48}Ca</chem> fusion reactions|publicació=Physical Review C|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevC.74.044602|volum=74|exemplar=4|data=2006-10-09|pàgines=044602|doi=10.1103/PhysRevC.74.044602}}</ref> Al novembre de 2016, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] anuncià la confirmació oficial que s'havia descobert l'element 118, denominat [[oganessó]] en honor a Oganessian.<ref>{{Ref-web|títol=IUPAC Announces the Names of the Elements 113, 115, 117, and 118|url=https://iupac.org/iupac-announces-the-names-of-the-elements-113-115-117-and-118/|data=2016-11-30|consulta=2019-06-10|llengua=anglès}}</ref> Abans d'aquest anunci, una dotzena d'elements havien estat batejats en homenatge a una persona, però només el [[seaborgi]], el 1974, fou anomenat així en honor d'una persona que encara era viva: [[Glenn Theodore Seaborg|Glenn T. Seaborg]].<ref>{{Ref-web|títol=What it takes to make a new element|url=https://www.chemistryworld.com/features/what-it-takes-to-make-a-new-element/1017677.article|consulta=2019-06-10|llengua=en|nom=Kit|cognom=Chapman|editor=Royal Society of Chemistry|data= 30 novembre 2016}}</ref>