Hassor: diferència entre les revisions

'''Hassor''' ('''Hazor''') fou una ciutat de [[Palestina (regió)|Palestina]] que fou la capital del més poderós dels regnes [[cananeus]] al nord de Palestina, en el moment en què van arribar-hi els israelites.<p/br>

Fou habitada al tercer mil·lenni però limitat a la ciutat alta o acròpoli. Vers el [[1900 aC]] es esmentada com un lloc secundari de [[Canaan]] en una tauleta egípcia i cent anys després en els arxius de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. Fou en aquest segon mil·lenni abans de Crist quant es va poblar la ciutat baixa o recinte emmurallat (vers el [[1800 aC]]) i la població va arribar a uns vint mil habitants i era la ciutat principal de la regió i centre estratègic pel comerç entre [[Egipte]] i [[Babilònia]]. En aquesta època apareix governada per Ibni-Addu i exercia una hegemonia sobre Líban, Galilea i fins i tot Damasc. La ciutat apareix als arxius egipcis de [[Tauletes d'Amarna|Al-Amarna]] (segle XIV aC) com un centre comercial rellevant i teatre d'algunes operacions militars egípcies els segles XV i XIV aC. Fou ciutat vassalla d'Egipte des el segle XVI aC i fins al tom del 1200 aC. Sota Egipte s'esmenten alguns reis: Abdi Tirshi, Iehaenu (nom egipci, probablement el mateix que a les fonts hebrees és esmentat com Jabin). Més tard apareix un altre rei Jabin el que fa pensar que era un títol més que un nom. <p/br>

Hazor fou atacada i ocupada pels israelites al territori dels quals va pertànyer en endavant, el que els va obrir la porta als jueus a dominar tot el país de Canaan. L'arqueologia (correspon a l'excavació de Tell al-Qedah) ha pogut comprovar la destrucció violenta de la ciutat desrprés del [[1300 aC]] i abans del [[1200 aC]]. Segons la narració bíblica era governada per un rei anomenat Jabin (que sembla ser un títol més que un nom) que va encapçalar una coalició de ciutats cananees contra [[Josué]]; aquest va vèncer i va incendiar i destruir la ciutat ("I Josué va tornar en aquest temps i va ocupar Hassor i va colpejar al seu rei amb l'espasa: Hassor era el cap de tots aquells regnes i tothom en ells fou passat per l'espasa, i tots foren destruïts no salvant-se res que respirés i incendiant la mateixa Hassor; Israel no va cremar cap altra ciutat construïda a les seves terres més que Hassor"). Tot i així fou reconstruïda i va recuperar el seu poder tornant a ser igual de forta uns dos-cents anys després, quant el Jabin regnant era considerat un rei molt recte. El general del Jabin, Sisera, fou derrotat per els jutges [[Deborah]] i Barak a la batalles esmentada com a "les aigües de [[Megiddo]]" i si bé la ciutat no consta que fos presa o ocupada, degué ser destruïda ja que fou poblada per nòmades presumiblement jueus, que vivien en tendes, i no fou reconstruïda fins més tard, pel rei Salomó, al [[segle X aC]]. Sisera va fugir i es va refugiar amb els kenites; fou assassinat per Yael, la dona del cap kenita. <p/br>

Fou ocupada al començament del [[segle IX aC]] pel rei [[Ben Hadad I]] de [[Damasc]] a petició del rei [[Asa]] de [[Regne de Judà|Judà]], i tot seguit fou restaurada per [[Omri]] o per [[Ahab]] de Judà i va esdevenir prospera altra cop, tant sota Ahab com amb [[Jeroboam II]], arribant a tenir potser uns quaranta mil habitants i una superfície d'entre deu i vint vegades més que Jerusalem (i va doblar la seva superfície anterior). Tenia un eficaç sistema de distribució de l'aigua especialment pensat per els casos de setge, però tot i així fou conquerida pels assiris en temps de [[Tiglatpileser]] el [[733 aC]] o [[732 aC]] i destruïda. Una sèrie de forts i centres comercials, primer assiris i babilonis i després perses i selèucides, van substituir el paper de la ciutat.<p/br>

La darrera referència històrica es al llibre dels [[macabeus]] on es diu que Jònatan va lluitar contra el rei selèucida [[Demetri II Nicàtor]] a la plana d'Hassor el [[147 aC]].<p/br>

Era situada a un lloc anomenat Tel al-Qedah, a l'est del castell medieval de [[Banias]] que controlava la via de Damasc, a uns 15 km al nord del [[llac Tiberíades]]. Fou identificada per J. L. Porter el [[1875]] i excavada limitadament el [[1928]] pel britànic J. Garstang; fou excavada àmpliament el [[1955]]-[[1958]] i el [[1968]]-[[1969]] per un equip israelita dirigit per Yigal Yadin de la [[Universitat Hebrea]], i es van localitzar al menys 21 capes de ciutats, amb temples, fortificacions i un sistema d'aigua. El [[1990]] es van reprendre les excavacions sota direcció d' Amnon Ben-Tor de la mateixa universitat i s'han trobat edificis, un palau, moltes tauletes, i altres treballs incloent part dels arxius. La seva regió es avui dia un parc nacional d'Israel.<p/br>