Kaixan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Verb transitiu |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 9:
Inicialment dependent d'Isfahan fou agregada al govern de [[Qom]] i de vegades va formar govern separat. Tenia força reputació de cultura per les seves madrasses durant l'època seljúcida i [[Màlik Xah]] hi va fer construir una fortalesa anomenada Ghaleh Djalali; no va patir destruccions ni pels [[il-khans]] ni per [[Tamerlà]]. Es va desenvolupar sota els safàvides quan fou lloc de vacances dels xas a partir d'[[Abbas I el Gran]], i s'hi van construir jardins, palaus, mercats i altres edificis o serveis, destacant els Jardins de Bagh-e Fin, que representa la visió clàssica del paradís.
El 1393 era governador de la ciutat Malek Sarbadar, que el 1389 havia fugit al fracassar una rebel·lió i havia estat acollir i nomenat governador allí pel sultà [[muzaffàrida]] [[Shah Mansur|Xah Mansur]] de [[Fars]] i [[Khuzestan]]. [[Miran Xah]] va arribar a Kaixan on el governador Malek Sarbadar al saber que arribava va enviar un correu a demanar quarter; li fou atorgat i se li va concedir vesta de honor i va passar al servei de Miran Shah.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Be''c”, III, 22</ref> El 1404 s'esmenta la cavalleria de [[Qom]], Kaixan i [[Derguzin]].<ref> Ibid, VI, 13 </ref> En aquests temps s'esmenta als turcs [[khalaj]] habitant la regió de [[Saveh|Sawa]], [[Qom]], '''Kaixan''', Txara i Perahan; Tamerlà volia formar amb ells un cos d'exèrcit.<ref> Ibid, VI, 18, 19</ref> El 1407 [[Pir Muhammad ibn Umar Shaykh|Pir Muhammad]] de [[Fars]] va arranjar la situació administrativa de Kaixan i [[Jerbadekan]] (part del territori d'Isfahan) on les collites no s'havien recollit per la pesta, però aquesta ja havia passat i l'engranatge va tornar a funcionar; fou nomenat governador el seu fill [[Umar Xaikh ibn Pir Muhammad|Umar Xaikh]] (el nom del seu avi) amb els amirs Said Barles i Muhammad
El [[1524]] tenia 25.000 habitants i el [[1565]] eren 35.000. La vila fou destruïda per un terratrèmol el [[1779]] que va causar vuit mil morts; molts dels edificis safàvides foren reconstruïts pels qadjars, especialment Fat Ali Xah. El [[1800]] només tenia 15.000 habitants però va créixer ràpid i el [[1840]] ja eren 30.000 i el [[1908]] eren 50.000. Llavors es va produir una aturada amb forta emigració a Teheran i el [[1956]] havia passat a 46.000 habitants; després del [[1960]] va començar a créixer altre cop i va arribar a 58.468 habitants el [[1966]]. La ciutat tenia una important comunitat jueva (2000 jueus el 1906, però va disminuir després del 1948 i el [[1956]] només eren 525.
| |||