Khwaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 0.0 km de les de Wikidata |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 5:
Era una regió sense cap gran ciutat, només nombrosos centres petits, la importància relativa dels quals variava d'un període a l'altre. L'economia diversificada de Khwaf, que incloïa fruita, seda i, des del període mongol, com a mínim, la mineria del ferro li va permetre donar suport tant a una tradició continuada d'aprenentatge com a una elit terratinent local amb algunes aspiracions al poder militar.
La regió fou bressol de
Tant els llocs d'origen assignats pels manuscrits il·luminats locals com el mecenatge de projectes de construcció mostren que l'activitat intel·lectual i política va anar molt més enllà dels límits de la seu administrativa regional. Així, mentre [[Hafiz-i Abru]] esmenta Jezhd, Zuzan i, potser, Salama com a seu del districte, trobem persones destacades originàries de ciutats com Niyazabad, Mayizhnabad, Sanjan i Barabad. El mcenatge arquitectònic també es va dispersar.
Línia 26:
Mayizhnabad. Quan les tropes van arribar i van anunciar que el rei havia capturat Niyazabad, Khwaja Majd va aparèixer a la finestra i va cridar que mentien; tots els exèrcits de l'Iraq i Khorasan no van poder prendre aquesta fortalesa. Les tropes del rei van portar al governador del fort de Niyazabad capturat, una visió que va sacsejar considerablement Khwaja Majd que va resistir diversos dies abans d'enviar una delegació per fer les paus. El tractat que va aconseguir li va permetre mantenir aquesta fortalesa, mentre enviava el seu fill Jalal al-Din Muhammad per unir-se al seguici del rei kartida.
No se sap res més sobre la família de Khwaja Majd al-Din sota els kàrtides, però durant el període timúrida un gran nombre dels seus descendents van estar actius a [[Herat]] i prop d'Herat, particularment dins del ''dıwan''. La mare de Fasih Ahmad era néta de Majd al-Din, a través del seu fill Rukn al-Din. La branca de la família aparentment més activa a Herat era descendent de Jalal al-Din Muhammad, que havia acompanyat els reis kàrtides. Dos dels néts de Jalal al-Din, Qawam al-Din Shaykh Muhammad i Sadr al-Din Hamid, probablement funcionaris de ''dıwan'', es trobaven entre les persones a les que ''Sayyid'' [[Fakhr al-Din Ahmad]] va exiliar el 1404.
== Bibliografia ==
|