Diferència entre revisions de la pàgina «Khwaf»

5 octets eliminats ,  fa 7 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m (Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 0.0 km de les de Wikidata)
m (Bot elimina espais sobrants)
Era una regió sense cap gran ciutat, només nombrosos centres petits, la importància relativa dels quals variava d'un període a l'altre. L'economia diversificada de Khwaf, que incloïa fruita, seda i, des del període mongol, com a mínim, la mineria del ferro li va permetre donar suport tant a una tradició continuada d'aprenentatge com a una elit terratinent local amb algunes aspiracions al poder militar.
 
La regió fou bressol de personatges famosos de tot tipus: homes militars, ulama, shaykhs i visirs. [[Mubariz al-Din Muhammad]] ibn al-Muzaffar, que va fundar la dinastia [[Muzaffàrida]] de Fars (1336–93), fa remuntar la seva ascendència a Khwaf. Els avantpassats dels muzaffarids havien abandonat Khwaf en la invasió mongola. Entre els homes reclamats com originaris de Khwaf per sobirans diversos hi ha el famós visir [[Gaznèvides|gaznàvida]] Abu Nasr Mishkan al-Zuzani (+ 1039), el xaikh Chishti Rukn al-Din Mahmud, conegut com a Shah Sanjan (+ 1200–01 ) i el faqıh Mawlana Nizam al-din Mayizhnabadi, actiu a Herat sota els [[kàrtides]] i martiritzat pels turcs el 1336–37.
 
Tant els llocs d'origen assignats pels manuscrits il·luminats locals com el mecenatge de projectes de construcció mostren que l'activitat intel·lectual i política va anar molt més enllà dels límits de la seu administrativa regional. Així, mentre [[Hafiz-i Abru]] esmenta Jezhd, Zuzan i, potser, Salama com a seu del districte, trobem persones destacades originàries de ciutats com Niyazabad, Mayizhnabad, Sanjan i Barabad. El mcenatge arquitectònic també es va dispersar.
Mayizhnabad. Quan les tropes van arribar i van anunciar que el rei havia capturat Niyazabad, Khwaja Majd va aparèixer a la finestra i va cridar que mentien; tots els exèrcits de l'Iraq i Khorasan no van poder prendre aquesta fortalesa. Les tropes del rei van portar al governador del fort de Niyazabad capturat, una visió que va sacsejar considerablement Khwaja Majd que va resistir diversos dies abans d'enviar una delegació per fer les paus. El tractat que va aconseguir li va permetre mantenir aquesta fortalesa, mentre enviava el seu fill Jalal al-Din Muhammad per unir-se al seguici del rei kartida.
 
No se sap res més sobre la família de Khwaja Majd al-Din sota els kàrtides, però durant el període timúrida un gran nombre dels seus descendents van estar actius a [[Herat]] i prop d'Herat, particularment dins del ''dıwan''. La mare de Fasih Ahmad era néta de Majd al-Din, a través del seu fill Rukn al-Din. La branca de la família aparentment més activa a Herat era descendent de Jalal al-Din Muhammad, que havia acompanyat els reis kàrtides. Dos dels néts de Jalal al-Din, Qawam al-Din Shaykh Muhammad i Sadr al-Din Hamid, probablement funcionaris de ''dıwan'', es trobaven entre les persones a les que ''Sayyid'' [[Fakhr al-Din Ahmad]] va exiliar el 1404. Aquests homes van tornar, però Khwaja Qawam al- Din almenys va romandre presos per ordre de Sayyid Fakhr al-Din i fou executat també per les seves ordres el 1414. El mateix any un altre funcionari Khwafi del ''dıwan'', probablement membre de la mateixa branca familiar, va morir a [[Xiraz]] per afers del dıwan. Durant aquest temps, el historiador Fasih Ahmad Khwafi, començava el seu propi servei al ''dıwan''.
 
== Bibliografia ==
1.950.008

modificacions