Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh: diferència entre les revisions

Segons Minorsky, Muhammad Sultan havia estat nomenat governador de Fars i el 1396 va veure ampliada la seva jurisdicció a Khuzistan i Luristan<ref>[http://books.google.cat/books?id=Va6oSxzojzoC&pg=PA246&lpg=PA246&dq=Muhammad+Sultan+Timur+Anatolia&source=bl&ots=IsOJxN7g-W&sig=7Yc--bPUtatmHqL6kX1ccetlBR0&hl=ca&ei=D-7DTuKbPMLDhAfzlI2IDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD4Q6AEwBDgK#v=onepage&q=Timur%20ordered%20his%20grandson%20Sultan%20Muhammad&f=false article Lur-i Kucik, pàg 49, a la part inferior de la primera columna on es cita a Muhàmmad Sultan, possible confusió per Pir Muhàmmad Sultan]</ref> però com se sap que el govern del Fars havia estat concedit el 1394 a Pir Muhammad ibn Umar Shaykh i que aquest el va exercir (en el seu primer període de govern) fins al 1401, cal pensar que es tractaria d'una confusió entre Muhammad Sultan (Muhammad Sultan ibn Jahangir) i Pir Muhammad Sultan (Pir Muhammad ibn Umar Shaykh).

El conflicte entre els dos germans fills de Miran Xah, tocava la zona de Hamadan i [[Nihavand]]. Iskandar d'Hamadan (i Nihawand) va enviar un missatge on informava de que Muhammad Umar (els prínceps li deien nomes Umar) després de matar a l'amir Jahan Xah havia expulsat dels seus dominis al seu pare Miran Xah (que en la darrera notícia tenia residència a Sultaniya); com que Miran Xah havia de passar pels territoris d'Hamadan per anar al Khurasan, per evitar problemes suggeria que ell mateix abandonaria Hamadan i aniria a través d'Isgfahan i Fars a la cort del seu germà gran i preguntava els llocs adients per fer les parades del camí. Pir Muhammad li va contestar que la seva marxa d'Hamadan podia comportar un conflicte amb l'Azerbaidjan i que era millor que restés a la seva capital esperant que Muhammad Umar no fes cap acció que portés un conflicte. Però Iskandar no va escoltar el consell i va seguir avançant cap a Fars; els amirs d'Iskandar, assabentats del que passava, es van amotinar i la meitat van abandonar a Iskandar i uns quants van passar al servei de Muhammad Umar i altres se’n van anar amb [[Miran Xah]]. Iskandar es va dirigir llavors a [[Isfahan]], on va poder estar un mes, sortint després cap a [[Xiraz]] a la cort del seu germà gran.<ref>Ibid, pàgs 44 a 47</ref> Just als dos dies d'arribar es va saber que [[Abu Bakr ibn Mihran Xah|Abu Bakr]] havia estat fet presoner pel seu germà [[Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah|Muhammad Umar]] i aquest marxava ara contra les províncies de [[Hamadan]], [[Isfahan]] (ambdues part de l'Iraq Ajamita) i probablement Fars. Iskandar i Pir Muhammad que eren a Xiraz, van acordar aturar al seu cosí a Isfahan, governada per Rustem. Pir Muhammad va concedir el govern de [[Yadz]] a Iskandar que hi va enviar a Bikesi Sultan i ell va marxar en persona a Isfahan.

L'exèrcit de Muhammad Umar va arribar a Hamadan, i Rustem d'Isfahan hi va enviar un negociador de nom Hajji Musafir Umar, ben acollit per Muhammad Umar; es va acordar la pau, retornant enrere l'atacant.<ref>Ibid, pàgs 47, 48</ref>

Mentre Muhammad Umar havia anat de [[Maragha]] cap a [[Hamadan]] on el governador Arxiun li va dir que no podria resistir a Abu Bakr i que valia mes demanar ajut a Pir Muhammad de [[Fars]]. Passant per Isfahan s'hi va afegir Rustem: va suggerir demanar ajut als seus dos germans però mentre aquest ajut es concretava, aprofitant que el campament d'Abu Bakr estava amb poques forces, va ecomanar atacar-lo per sorpresa. I així es va fer. Rustem va sortir d'Isfahan per anar a Xiraz on fou molt ben rebut pel seu germà. Els tres germans Pir Muhammad, Rustem i Iskandar, fills d'Umar Xaikh van estar d'acord en combatre a Abu Bakr. Rustem d'Isfahan va retornar a la seva capital, i acompanyat d'Umar, va fer una incursió sorpresa que va ocupar i saquejar el campament d'Abu Bakr a Sauk Bulak i es van emportar a Sultan Bakht Begum, l'esposa de Miran Xah, i molt de botí, mentre els comandants del campament, [[Tavakul Barles]] i altres amirs estaven ocupats bevent; borratxos van perseguir als atacants en la ruta [[Sari]]-Kamix-[[Rayy]] i els van arribar a atrapar i enfrontar, però com que els atacants del campament eren mes nombrosos que els perseguidors, no van tenir gaires problemes en seguir el camí amb tot el que havien saquejat. Després Muhammad Umar va anar a Xiraz on també fou molt ben rebut. Al final del hivern les tropes dels tres germans estaven altre cop a punt i es van reunir a Jurbakhan ([[Jerbadekan]]).<ref>Ibid, pàgs 66, 67, 68</ref>

Al saber de l'aliança de Muhammad Umar amb els seus tres cosins (Pir Muhammad de Fars, Rustem d'Isfahan i Iskandar ara de Yadz), [[Abu Bakr ibn Mihran Xah|Abu Bakr]] va marxar en persona cap al sud, deixant el govern de Tabriz en mans de Muhammad Dawati i Zain al-Din Kazwiní; es va dirigir a [[Sultaniya]] (saquejant tot al seu pas fins i tot una caravana) i d'allí a Jurbakhan ([[Jerbadekan]]) on va acampar abans d'arribar a Isfahan (1406) <ref>Ibid, pàg. 64</ref>

== Conflicte amb Abu Bakr ==

Les tropes dels tres fills d'Umar Xaikh, a les que s'havia unit Muhammad Umar (fill de Miran Xah), també havien arribat a la zona. Els dos exèrcits estaven a no massa distància un de l'altre. Estant allí Abu Bakr va saber que l'amir [[Bistam Jagir]], l'aliat de [[Xaikh Ibrahim]] de [[Xirvan]], s'havia apoderat de [[Tabriz]] (Bistam Jagir es va presentar a Tabriz, el governador Muhammad Dawati, que no estava en capacitat per resistir, li va enviar un delegat i es va acordar la rendició).<ref>Ibid, pàg. 108</ref>

Abu Bakr es va dirigir contra Isfahan. Le població es va refugiar darrera els murs o al castell de Tabrak. Abu Bakr va ocupar la ciutat fora muralles i la va tractar molt be esperant una submissió que no va arribar. Mentre Abu Bakr feia una inspecció es va fer una sortida dels assetjats a Isfahan i en l'enfrontament i va haver gran nombre de ferits. L'endemà Abu Bakr es va presentar en formació de batalla amb un centre, una dreta i una esquerra. Va entrar al barri dels Jardins i dos mil homes enemics, quasi tots civils, van resultar morts; tres amirs enemics foren fets presoners. L'endemà els notables de la ciutat van acordar la rendició. Es retornaria tot el que havien pres a Sauk Bulak, es llegiria la ''khutba'' en nom de [[Miran Xah]] i la moneda s'encunyaria també en nom d'aquest. Però al darrer moment Abu Bakr va decidir trencar l'acord i assaltar la ciutat. Muhammad Umar va pensar que tot estava perdut i va fugir cap al Khurasan. Durant l'assalt Abu Bakr va saber que Xaikh Hajji Iraki estava assetjant Sultaniya i que Xaikh Ibrahim havia arribat a Tabriz ocupada per l'amir Bistam. Va desistir de l'assalt i va renovar el tractat de capitulació amb Isfahan, sortint en direcció a [[Sultaniya]]. Quan va arribar a [[Derguzin]] el xaikh Hajji Iraki va abandonar el setge i se’n va anar cap a Tarom al Daylam, prop de Zanjan.<ref>Ibid, pags 68, 69, 70, 71</ref>

Per raons no ben explicades que no sabem del cert si tenen a veure amb l'atac a Kirman, Pir Muhammad es va presentar a Yadz amb les seves forces, va detenir a Iskandar i el va carregar de cadenes; Yadz va quedar sota control d'oficials de Pir Muhammad que es va emportar també tot el botí que Iskandar havia fet. Tots els governadors locals sotmesos abans a Iskandar es van sotmetre a Pir Muhammad, excepte Umar Kurtxi o Kurtji de Naïn.

Pir Muhammad va reunir un exèrcit amb el qual es va dirigir cap a Isfahan. Rustem estava fent plans per tornar a Fars amb l'ajut de [[Hasan Jandar]], un amir rebel del Khurasam que s'havia asilat a Isfahan i posat al seu servei, i se sentia fort; no va donar molta importància al moviment del seu germà. Quan l'exèrcit de Pir Muhammad es va acostar, Rustem va sortir del seu ''ogrok'' o campament i va preparar l'enfrontament establint el campament al lloc que havia elegit per la batalla. Iskandar havia anat a Isfahan a donar suport amb les seves forces. La batalla fou sagnant i heroica i es va decantar del costat de Pir Muhammad. Rustem es va dirigir a [[Kaixan]] amb els seus fills i els amirs Hasan Jandar, Sultan Xah i Mahmud Ak Bugha i d'allí ell i els seus fills van anar al Khurasan. Iskandar va fer la mateixa ruta però per separat. Pir Muhammad va ordenar no perseguir als fugitius i va dictar una amnistia per tothom. Hasan Jandar i altres amirs es van posar al servei de Pir Muhammad però Xah Rukh va fer saber al seu nebot la seva rebel·lió i aleshores els va encadenar i els va tornar a Khurasan sota custòdia de Muhammad Kiptxak i Isa Bekul; però els presoners van poder trencar les cadenes una vegada passat el districte de Perahar i van poder fugir. Pir Muhammad va arranjar la situació administrativa de [[Kaixan]] i [[Jerbadekan]] (del territori d'Isfahan) on les collites no s'havien recollit per una pesta que havia asolat el territori, però aquesta ja havia passat i l'engranatge va tornar a funcionar; fou nomenat governador el seu fill [[Umar Xaikh ibn Pir Muhammad|Umar Xaikh]] (que portava el nom del seu avi) amb els amirs [[Said Barles]] i Muhammad Juvan Fazel; Khoja Muzaffar al-Din Masud Nazarí com a administrador financer; Xaikh Iezaul fou designat governador de Kaixan (Kashan) <ref>Ibid, pàgs 127 a 131</ref>

Mentre Pir Muhammad de Fars, Isfahan i Yadz, va enfrontar la revolta dels governadors del [[Khuzestan]], [[Said Barles]] (a [[Hawiza]]), Xaikh Zade ([[Xuixtar]]) i [[Tavakul Barles]] ([[Dizful]]). Pir Muhammad va arribar a [[Ram-Hurmuz]] i va enviar diversos amirs amb un missatge oferint el perdó. Els amirs rebels es van reunir i finalment van decidir sotmetre’s quan ja Pir Muhammad estava prop de Xuixtar. Va poder entrar a aquesta ciutat on va romandre uns dies i d'allí va anar a Dizful on va restar dos dies o tres per dirigir-se finalment a Hawiza on va rebre l'homenatge dels caps kurds i àrabs incloent els àrabs de les maresmes. Pir Muhammad va entrar al territori de Beïat o [[Bayat]] que depenia del govern [[jalayírida]] de [[Bagdad]] però a causa de les febres de la zona, va haver d'abandonar la zona però hi va deixar oficials fidels per mantenir-la sota el seu domini. Finalment va retornar a Xiraz.<ref>Ibid, pàgs 148, 149 </ref>

Iskandar va poder tornar a Xiraz en dos dies i va comunicar la notícia; inicialment es va siospitar que era l'autor del crim però quan algunes tropes van tornar i va confirmar els fets, els ''kuluis'' (els bazarís), dirigits per Khoja Ala al-Din Muhammad van proclamar a Iskandar com a sobirà. Però Khoja Husayn va encarregar al seu germà Khoja Ali de matar a Iskandar i Ali va marxar ràpid a Xiraz; els amirs van donar suport a Husayn excepte Abd al-Samad (partidari d'Iskandar) que se’n va anar a Yadz on el daroga Khwadja Jalal al-Din Mahmud al-Khwarizmi no volia reconeixer Husayn (i després tampoc a Iskandar). Husayn va tornar amb l'exèrcit i amb vestits reials i va atacar Xiraz; a la porta de Murdestan va topar amb la resistència d'Ala al-Din Muhammad; després d'hores de lluita Husayn fou derrotat i va fugir a Jafaradab i després cap a Kirman i les tropes aleshores es van pronunciar a favor d'Iskandar. En la ruta de Kirman, Khoja Husayn fou atrapat i torturat i després portat davant Iskandar que el va fer matar. El cap fou enviat a [[Isfahan]] i el cos exposat durant tres dies i cremat.<ref>Ibid, pàgs 171, 172, 173</ref> Tot i el triomf d'Iskandar, la situació va provocar divisió ya que Isfahan (governada pel fill de Pir Muhammad) i Yadz, no volien reconèixer a Iskandar, el que obligarà a una guerra per Yadz i facilitarà l'ocupació d'Isfahan pel pretendent muzaffàrida Sultan al-Motasim.<ref>Ibid pags 173, 174</ref>