Regió de Frígia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ar:فريجيا, id:Frigia
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p
Línia 20:
Antígon la va conservar fins el [[301 aC]]. Llavors la Frígia Menor va passar a [Lisímac] i la Frígia Major a [[Seleuc I Nicàtor]], però el [[282 aC]] Seleuc es va apoderar de la Frígia Menor. El governador selèucida aviat es va independitzar i va formar el [[Regne de Pèrgam]], mentre [[Regne de Bitínia|Bitínia]] afermava la seva independència. Llavors van arribar a la zona els gàlates procedents de Tràcia i es van apoderar de la Vall del [[Sangarios]] on van acabar per formar la [[Galàcia]] separant així Frígia de Bitínia i Paflagònia. Les antigues ciutats de Frígia de [[Gordium]], [[Ancyra]] i [[Pessinus]] van quedar dins dels dominis dels gàlates. A la frontera est, Licaònia també es va estendre a l'oest costa de Frígia.
 
Vers el [[240 aC]] el dinasta de [[Pèrgam ]] va derrotar alsels [[gàlates]] als que va arrabassar territoris a Frígia Menor i va agafar el títol reial. [[Antíoc III el gran]] va reduir el domini de Pèrgam a la zona entre el ''Sinus Elaeus'' i la badia d' ''[[Adramitium]]'', però després de la derrota del selèucida davant els romans a [[Magnèsia del Sipilos]] ([[191 aC]]) el rei de Pèrgam, aliat de Roma, va obtenir tota la Frígia Menor, Lídia, Frígia Major i potser altres territoris. Un d'ells fou el districte que separava els seus dominis de Frígia menor de Bitínia, i que eren anomenats [[Mísia (regió)|Mísia]] i que Estrabó anomena com a [[Frígia Epicteta]]; la possessió d'aquesta zona va comportar una guerra entre [[Èumenes II de Pèrgam]] i [[Prúsies de Bitínia]] i finalment per decisió de Roma fou donat a Pèrgam, amb el nom de Frígia Epicteta. Frígia (Major, Menor i Epicteta o Mísia) va passar a Roma a la mort del darrer rei [[Àtal II de Pèrgam]] el [[133 aC]] en virtut del seu testament.
 
Justí i Appià diuen que vers el [[127 aC]] Frígia fou donada a [[Mitridates V del Pont]] (no queda clar quina part de Frígia lo fou donada) però a la seva mort el [[120 aC]] li fou confiscada al seu fill [[Mitridates VI Eupator]] i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliança romana. Els romans la van dividir en districtes dins la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], districtes dels que tres ([[Laodicea]], [[Apamea]], i [[Synnada]]) van ser incorporats el [[88 aC]] a la província de [[Cilícia]] per poc temps, per retornar a la província d'Àsia i al cap d'uns anys retornar a Cilícia, fins el [[49 aC]] quant definitivament foren inclosos a Àsia. La part sud del país, coneguda com [[Frígia Parorios]] i en especial les ciutats d' [[Apol·lònia de Frígia|Apol·lònia]], [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Philomelium]], sembla no va pertànyer pas mai a la província d'Àsia.