'''Ignasi Ubach''' és el [[pseudònim]] literari que utilitzaren un grup d'[[escriptors]] de la generació del 1970.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Ignasi Ubach|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-501452.xml|consulta=2020-04-21|editor=Diccionari de la Literatura Catalana|data=}}</ref>
[[Fitxer:TeleeXpres.png|miniatura|Capçalera del diari ''Tele/eXpres'']]
Era format per [[Carles Hac Mor]],<ref>{{Ref-web|títol=Carles Hac Mor guanya a títol pòstum el premi Jaume Fuster|url=https://llegim.ara.cat/Carles-Hac-Mor-Jaume-Fuster_0_1561643944.html|data=2016-04-19|consulta=2020-04-21|editor=''Ara''|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref> Santi Pau i [[Antoni Munné-Jordà]] i, ocasionalment, per [[Biel Mesquida Amengual|Biel Mesquida Armengual]], que, després, se n'allunyà. Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari ''[[Tele/eXpres]]''. La seva actitud [[estètica]] i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de [[gènere literari]]. Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats.<ref>Plaza Velasco, Marta: «Margalida Pons (ed.) (2007) Textualisme i subversió: formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). Barcelona: Universitat de les Illes Balears, Càtedra Alcover-Moll Villagómez, Publicacions de l'Abadia de Montserrat», Líquids, no2, 2008.</ref> La seva posició es contraposa amb el col·lectiu Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a mitjan anys 1970.<ref name=":0"/>
