Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +WS, esmena |
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
||
Línia 1:
L'abril del [[1870]], el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit, i es produí una revolta popular d'oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la vila de Gràcia, coneguda com la [[Revolta de les Quintes]]. El general [[Eugenio de Gaminde]] va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui [[plaça Rius i Taulet]]).
Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del [[Passeig de Gràcia]]; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant això, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.
Després, la mitologia popular va fer de la [[Campanar de Gràcia|Campana de Gràcia]] un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat. Així ho explica el setmanari [[La Campana de Gràcia]] corresponent al dia [[24 de desembre]] de [[1932]], en un article escrit per [[Antoni Esclasans]] en homenatge a [[Valentí Almirall]].
| |||