Internet interplanetari: diferència entre les revisions

'''Internet interplanetari''', tal com és concebut en l'actualitat, és un grup de [[node (informàtica)|nodes]] a l'espai que poden comunicar-se entre ells.<ref>[{{Ref-web |url=http://www.spectrum.ieee.org/print/1700 |títol=IEEE Spectrum: The Interplanetary Internet] |consulta=2012-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081011133635/http://spectrum.ieee.org/print/1700 |arxiudata=2008-10-11 }}</ref><ref name="spaceref">[http://www.spaceref.com/news/viewnews.html?id=87 Generation InterPlanetary Internet | SpaceRef1]</ref> A causa dels llargs retards associats amb aquestes comunicacions (la velocitat de les quals està limitada a la [[velocitat de la llum]]) es necessita desenvolupar un nou grup de [[protocol d'Internet|protocols de comunicacions]] i noves tecnologies compatibles amb aquest condicionant.<ref>[http://www.spaceref.com/news/viewnews.html?id=87 Generation InterPlanetary Internet]</ref> Mentre que [[internet]] tal com ho coneixem actualment tendeix a ser una ''xarxa de xarxes'' amb molt trànsit, retards menyspreables, errors de comunicació gairebé inexistents i una estructura bàsica cablejada, la Internet interplanetària és una ''xarxa d'internets'', basat a ''guardar i reexpedir'', amb freqüència desconnectat, l'estructura bàsica de la qual serà sense cables, propens a errors i amb llargs retards quan existeix una comunicació.<ref>[http://www.ipnsig.org/reports/IAF-Oct-2002.pdf The Interplanetary Internet: A Communications Infrastructure for Mars Exploration] - 53rd International Astronautical Congress

El 2005, la NASA va cancel·lar els seus plans de llançar la [[Mars Telecommunications Orbiter]] el setembre de 2009, tenia l'objectiu de recolzar les futures missions a Mart i podria haver funcionat com un possible primer centre d'Internet definitiu al voltant a un altre cos planetari. Seria usar [[comunicacions òptiques]] amb [[làser]] amb taxes de [[ping]] menors que les ones de ràdio. "Lasercom envia informació utilitzant feixos de llum i elements òptics, com telescopis i amplificadors òptics, en lloc de senyals de RF, amplificadors i antenes"<ref>{{ref-web |autor= Townes, Stephen A. et al. |títol= The Mars Laser Communication Demonstration | url = http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/38024/1/04-0216.pdf | dateaccess = 28 d'abril de 2008 |consulta= 2012-04-30 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090227080653/http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/38024/1/04-0216.pdf |arxiudata= 2009-02-27 }}</ref>

El maig de 2009, DTN va ser enviat a una càrrega útil a bord del [[ISS]].<ref>{{format ref}} http://www.theregister.co.uk/2009/07/07/dtn_node/</ref> La NASA i l'Espai BioServe Tecnologies, un grup de recerca a la Universitat de Colorado, han estat contínuament provant DTN en dues comercials genèriques bioprocesamiento aparells (GCBA) càrregues útils. GCBA-4 i 5-GCBA servir com a plataformes de còmput i comunicacions que es controlen a distància des del centre de BioServe Càrrega de Control d'Operacions (POCC) a Boulder, CO<ref>Jenkins, Andrew; Kuzminsky, Sebastià; Gifford, Kevin K., Holbrook, Mark; Nichols, Kelvin; Pitts, Lee. (2010). [http://www-bioserve.colorado.edu/wp2/wp-content/uploads/2010/05/DTN-Initial-Flight-Tests-Results-v0.035.pdf "Delay/Disruption-Tolerant Networking: Flight Test Results from the International Space Station."] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110902182525/http://www-bioserve.colorado.edu/wp2/wp-content/uploads/2010/05/DTN-Initial-Flight-Tests-Results-v0.035.pdf |date=2011-09-02 }} "IEEE Conferència Aeroespacial''</ref><ref>[http://bioserve.colorado.edu El Grup d'Automatització en l'espai BioServe Tecnologies.] de la Universitat de Colorado a Boulder.</ref> Aquests experiments inicials proporcionar informació sobre les futures missions que DTN permetin l'extensió de xarxes cap a l'espai profund per explorar altres planetes del sistema solar i punts d'interès. Considera necessari per a l'exploració espacial, DTN permet l'oportunitat de retorn de dades dels actius d'explotació que es tradueix en un menor risc i cost, major seguretat de la tripulació, i el retorn de la millora operativa la consciència i la ciència de la NASA i altres agències espacials.<ref>[http://www.nasa.gov/mission_pages/station/science/experiments/DTN.html la NASA. xarxa tolerant a retard (DTN) - Experiment / Càrrega general] 24 setembre 2010. Consultat l'octubre de 2010.</ref>

DTN té diversos escenaris principals de l'aplicació, a més de la Internet Interplanetària, que inclouen xarxes de sensors, comunicacions tàctiques militars i, recuperació de desastres, els ambients hostils, dispositius mòbils i llocs remots.<ref>[{{Ref-web |url=http://www.dtnrg.org/wiki |títol=Inici - Grup de Recerca de Xarxes tolerants al retard] |consulta=2012-04-30 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060613030041/http://www.dtnrg.org/wiki |arxiudata=2006-06-13 }}</ref> Com un exemple d'un lloc remot, imaginar un aïllat poble de l'Àrtic, o una illa llunyana, amb l'electricitat, un o més ordinadors, però no hi ha connectivitat de comunicació. Amb l'addició d'un punt d'accés sense fils senzilla al poble, a més dels dispositius habilitats amb DTN, diguem, en trineus tirats per gossos o vaixells de pesca, un resident podria revisar el seu correu electrònic o feu clic a un article de la Viquipèdia, i que les seves peticions enviat al lloc més proper a la xarxa de trineu o en la següent visita del vaixell, i obtenir les respostes al seu retorn.

* [http://www.dtnrg.org/wiki The Delay-Tolerant Networking Research Group (DTNRG)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060613030041/http://www.dtnrg.org/wiki |date=2006-06-13 }}