Sapor II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tars (Turquia)|
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p
Línia 5:
El [[337]] va trencar la pau signada entre [[Narsès de Pèrsia|Narsès I]] i [[Dioclecià]] el [[297]], i que havia durat 40 anys, i va començar una guerra que va durar 26 anys (337-363) en dos fases, la primera del [[337]] al [[350]]. En aquesta fase els perses van recuperar [[Armènia]] i van iniciar una campanya militar contra els romans que no va tenir èxit, sent rebutjats davant [[Sindjar]] ([[344]]); també va intentar conquerir [[Nisibis]] (que va assetjar tres vegades en debades) i [[Teodosiòpolis d'Armènia|Amida]]. Al mateix temps, a més de no progressar, va ser atacat pel nòmades, entre els quals els huns [[quionites]]; la guerra contra els nòmades va durar del [[353]] al [[358]] i va acabar en un tractat de pau; el rei dels quionites Grumbates va acompanyar després a Sapor en la guerra contra Roma.
 
La segona fase de la guerra es va iniciar el [[358]] i aquesta vegada va ser més favorables als perses. El [[359]] va conquerir [[Amida (Armènia)|Amida]] després d'un setge de 73 dies i a l'any següent va ocupar Sindjar i altres fortaleses. El [[363]] l'emperador [[Julià l'Apòs]]tata va avançar cap a [[Ctesifont], però va morir en la retirada. El seu successor [[Jovià]] va fer un tractat de pau vergonyant per elpel que va cedir a Pèrsia tots els districtes més enllà del [[Tigris]] (adquirits el [[298]]) així com les importants fortaleses de Nisibis i Sindjar, a més de deixar el camp lliure als perses a Armènia.
 
Sapor va envair llavors Armènia on va agafar presoner al rei [[Arshak II d'Armènia]] , que havia estat fidels als romans i es va suïcidar. Va intentar introduir la religió zoroàstrica a Armènia però es va trobar amb la resistència de la noblesa, que va demanar suport secretament als romans, que van enviar al país al rei [[Pap d'Armènia|Pap]], fill d'Arshak II, però quan els romans van veure el perill de guerra van abandonar a Pap que fou assassinat a [[Tars (Turquia)|Tars]] on s'havia refugiat ([[374]]).