Satala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
|||
Línia 3:
Quan [[Vespasià]] va annexionar [[Commagene]] el [[72 aC]] la zona de l'[[Eufrates]] superior va esdevenir fronterera. La via romana que anava des de ''Trapezus'' a [[Alexandria de Cilícia]], [[Selèucia de Piera]] i [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] havia de disposar de bases militars i les principals foren Satala (amb la ''Legio XVI Flavia Firma''), [[Melitene]] (amb la ''Legio XII Fulminata''), Samosata (''Legio VI Ferrata'') i [[Zeugma]] (''Legio III Scythica''). Fou visitada per [[Trajà]] durant la guerra contra els parts ([[115]]-[[117]]) i segurament la ''Legio XVI Flavia'' havia estat substituïda per la ''Legio XV Apollinaris''. Adrià va utilitzar aquesta legió i la ''Fulminata'' en una campanya contra els [[alans]]. Va romandre com a punt militar estratègic per la protecció de l'[[Armènia Sofene]] i punt d connexió entre la [[mar Negra]] i l'Eufrates.
Satala fou destruïda pels sassànides a la meitat del segle III ([[252]] o [[256]]) i després reconstruïda i reocupada per la ''Legio XV Apollinaris'' i potser la ''Legio II Armeniaca''. Vers el [[298]] [[Galeri]] va derrotar
Fou destruïda altres vegades en les lluites entre perses i romans. La darrera reconstrucció fou feta per [[Justinià I]] el [[529]]. Fou conquerida pels sassànides el [[607]] o [[608]] i destruïda finalment. En queden restes de les muralles bizantines, que sembla que ren massa petites per contenir una legió.
| |||