Revisió del 11:11, 17 set 2008 modifica Jordicollcosta (discussió \| contribucions) 132.052 edits m Muntanyes del Taure ← Edició anterior		Revisió del 22:05, 25 set 2008 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p Edició següent →
Línia 9: El [[243 aC]] Seleuc va concedir al seu germà Antíoc Hierax (Antíoc el voltor) el govern de les regions del Àsia Menor al nord del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l’aliança amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar també l’aliança dels [[gàlates]]. La guerra es va acabar el [[241 aC]] amb un tractat de pau ~~per el~~pel qual Egipte va conservar Efes, [[Milet]], [[Priene]], [[Samos]], [[Lebedos]], el sud de [[Jònia]], [[Cària]], [[Lícia]], [[Pamfília]], Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a [[Tràcia]] ([[Abdera]], [[Cipsela]], [[Samotràcia]], [[Sestos]] i els [[Quersonès Traci\|Quersonès]]. El [[236 aC]] Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hierax a l’obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l’anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hierax, gracies als gàlates, a [[Ancira]] ([[235 aC]]), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder del seu germà que es titulava Rei de Cilícia i Àsia Menor, i estava casat amb una filla del rei de [[Regne de Bitínia\|Bitínia]] Zielas (+ [[228 aC]]). Seleuc va lluitar després contra els [[Imperi Part\|parts]]. No estan clars els resultats d’aquesta lluita, ja que algunes fonts parlen de ~~que~~què fins i tot fou capturat pels parts i va romandre presoner per uns anys, mentre d’altres diuen que va establir la pau amb [[Arsaces I de Pàrtia]] que va reconèixer la seva sobirania. El [[230 aC]] el rei de [[Pèrgam]] Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d’aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis ([[227 aC]]). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a [[Hircània]] lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de [[Regne de Macedònia\|Macedònia]]) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc va retornar a Síria i va derrotar ~~als~~els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d’altres cap a Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d’uns lladres. Seleuc II va morir el [[225 aC]] a causa d’una caiguda de cavall i el va succeir el seu fill Alexandre, amb el nom de [[Seleuc III Ceraune]].

Seleuc II Cal·linic: diferència entre les revisions