Maria Antònia Oliver Cabrer: diferència entre les revisions

m
Tipografia
mCap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
m (Tipografia)
| premis = Premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració (1971)<br>Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1985)<br>Premis Literaris de Girona-Prudenci Bertrana (1991)<br>[[Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la]] (1994)<br>Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2001)<br>[[Premi Ramon Llull]] (2003)<br>Premi Jaume Fuster (2004)<br>[[Creu de Sant Jordi]] (2007)<br>[[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]] (2016)
}}
'''Maria Antònia Oliver Cabrer''' ([[Manacor]], [[Illes Balears]], [[4 de desembre]] del [[1946]]) és una destacada escriptora [[Mallorca|mallorquina]]<ref>{{GEC|0047155|Maria Antònia Oliver i Cabrer}}</ref> en [[llengua catalana]], resident a [[Barcelona]] des del 1969. És principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, però també ha conreat la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guionatge. El 2016, quan ja té 46  anys de publicacions i un nombre de premis que avalen la seva trajectòria, ha guanyat el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]].<ref name="Omnium">{{Ref-web|url = https://www.omnium.cat/ca/omnium-atorga-a-maria-antonia-oliver-el-48e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes/|títol=Òmnium atorga a Maria-Antònia Oliver el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes| consulta = 14/03/2021| editor = Omnium|data = 10/02/2016|}}</ref>
 
== Biografia ==
Maria-Antònia Oliver és originària de Manacor, i de molt jove es va sentir atreta per la literatura, primer com a lectora i tímida poeta, i aviat com a autora de narrativa. Aquesta passió per la literatura va tenir uns orígens ben definits: la rica rondallística mallorquina recollida pel pare [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]], que Oliver va conèixer de molt petita en les versions que li explicava un besoncle. Així, les arrels d'algunes de les seves obres, com ''Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà'' (1972), i sobretot ''El vaixell d'Iràs i no Tornaràs'' (1976) tindran el substrat de les rondalles mallorquines de les quals, molt ràpid, es convertiria en una apassionada lectora.
 
Llavors encara no tenia clar que volia ser escriptora, ja que també volia ser artista de cinema i hostessa de bord, i no va ser fins als 17-18  anys que va anar canviant, posant-se a estudiar el batxillerat, trobant nous amics, es va interessar per la política, va començar a fumar i es va convertir en una noia rebel. I va descobrir la seva veritable vocació, que la va portar a fer les seves primeres provatures literàries, primer en castellà. Tanmateix, després de seguir un curs de català amb [[Aina Moll Marquès]] (fora d'hores lectives), ja sempre escriuria en català, excepte alguns articles en castellà quan encara no hi havia diaris en català.<ref name="antonia">{{ref-web|url=http://www.escriptors.cat/autors/oliverma/pagina.php?id_sec=13|títol=Biografia. Maria-Antònia Oliver|consulta= 15 de juny|cognom=Escriptors.cat|data=2013|llengua=catalán|cita=}}</ref>
 
Per això no va ser estrany que, amb només 23  anys, irrompés en la narrativa catalana del moment, amb una obra que l'escriptor [[Llorenç Villalonga i Pons|Lorenzo Vilallonga]] (1898-1980), en la presentació pública que faria a l'abril de 1971, la qualificà de petita obra mestra. Es tractava de la novel·la ''Cròniques d'un mig estiu'', publicada a Barcelona el 1970, una ciutat on es traslladarà a viure aquests mateixos anys, ja que, ínterim, a la Mallorca natal, Oliver va conèixer l'escriptor [[Jaume Fuster]] (1945-1998), amb qui es casaria i amb qui, fins a la prematura mort, va compartir vida i literatura.<ref name="antonia2">{{ref-web|url=http://www.escriptors.cat/autors/oliverma/pagina.php?id_sec=13|títol=Biografia. Maria-Antònia Oliver|consulta= 15 de juny|cognom=Escriptors.cat|data=2013|llengua=catalán|cita=}}</ref>
 
Una vegada a Barcelona, Oliver va participar en els moviments literaris més avantguardistes i, amb els escriptors de l'època i de la mateixa edat (o menys) conformarien la ''generació literària dels setanta'', nom que té l'origen en el llibre del mateix títol de [[Guillem-Jordi Graells i Andreu|Guillem-Jordi Graells]] (1950) i [[Oriol Pi de Cabanyes i Almirall|Oriol Pi de Cabanyes]] (1950), el contingut del qual és una recopilació d'entrevistes a un conjunt d'escriptors amb voluntat renovadora i rupturista.<ref name="antonia3">{{ref-web|url=http://www.escriptors.cat/autors/oliverma/pagina.php?id_sec=13|títol=Biografia. Maria-Antònia Oliver|consulta= 15 de juny|cognom=Escriptors.cat|data=2013|llengua=catalán|cita=}}</ref>
2.733.617

modificacions