Proves de la relativitat general: diferència entre les revisions

Les '''proves de la relativitat general''' serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la [[teoria de la relativitat]]. En el moment de la seva publicació, l'any 1915, la teoria de la relativitat no comptava amb cap base empírica. La teoria era però des de el punt de vista teòric molt satisfactòria perquè complia amb el [[principi d'equivalència]] i perquè en els casos límit de camps gravitatoris febles i velocitats petites comparades amb les de la llum es recuperaven la [[llei de gravitació universal]] de Newton i la [[teoria especial de la relativitat]]. [[Einstein]] però ja proposava el 1915 tres possibles proves experimentals per la seva teoria: la [[precessió]] anòmala del [[periheli]] de [[Mercuri]], la flexió de la trajectòria de la llum en presencia d'un camp gravitatori i el [[desplaçament gravitatori de la llum al vermell]].

 

 

En els anys 70, els científics van començar a fer tests adicionals, com per exemple la mesura del retard relativista en el temps de viatge d'una senyal de radar a prop del [[Sol]]. A principis del 1974 [[Russell Alan Hulse|Hulse]] i [[Joseph Hooton Taylor|Taylor]] entre altres van estudiar el comportament de [[púlsar binari|púlsars binaris]] on els camps gravitatoris eren molt més forts que els existents el el [[Sistema Solar]]. Actualment, tant en el límit de camps febles com en el cas de camps forts, les prediccions de la teoria de la relativitat general han estat ben testejats.

 

==Proves clàssiques==

 

# la precessió del periheli de l'òrbita Mercuri