Teatre romà de Sagunt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de fitxers |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 11:
Si bé la seua planificació és de l'època d'August, la seua finalització deu datar del regnat de [[Tiberi]] (14-37).<ref>{{Ref-llibre|cognom=J.M. Estellés González, F. Jordi Pérez i Durà|títol=Sagunt : antigüedad e ilustración|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1991|editorial=Alfons El Magnànim|lloc=|pàgines=|isbn=8478220372}}</ref> Altres estudis de les restes arqueològiques ens permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l'any 50, i una segona a mitjan segle III, fase durant la qual l'edifici hauria estat remodelat.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Emilia Hernández et alii|article=El teatro romano de Sagunto|publicació=Cuadernos de arquitectura romana, no 2|url=http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/c/cuadernos_de_arquitectura_romana/numero_2_1993/el_teatro_romano_de_sagunto|data=1993|pàgines=25-42}}</ref>
Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb « un palau de gran bellesa ».<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Crónica del moro Rasis|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1975|editorial=Gredos|lloc=|pàgines=pàg. 38|isbn=8424934636|citació=Y en Murviedro a un palaçio fecho sobre la mar por tan gran maestreria, que muchos se maravillan las gentes, des que lo ven, por que arte fue fecho.}}</ref> Aquesta comparació deixaria suposar que l'escena del teatre estava formada de grans columnates decorades profusament. Des d'aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat o citat el teatre en els seus escrits, però la primera representació gràfica que tenim és la de [[Anton van der Wyngaerde|Van der Wyngaerde]], en 1563. Es tracta d'una vista panoràmica de [[Morvedre]] en la què podem distingir, sota les muralles del castell, el teatre romà. En aquest dibuix ja no es veu l'escena, fet que, afegit a les anàlisis estratogràfiques, fa pensar que es va afonar durant la primera meitat del XVI, probablement pels combats de les [[Revolta de les Germanies|Germanies]].<ref name=":0"
A l'inici del XIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. Les seves pedres van servir per al reforç del [[castell de Sagunt]] {{sfn|Oman|1996|p=10-13}} i en 1811, durant la [[batalla de Sagunt]] en la que atacava el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], la part més elevada és destruïda perquè dificultava les tasques defensives del castell.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=R. Azúa et alii|nom=|títol=Guía de los monumentos romanos y del Castillo de Sagunto|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Conselleria de Cultura, Educació i Ciència|lloc=|pàgines=22-34|isbn=}}</ref>
Línia 20:
Correspon tipològicament al grup de teatres llatins, compost de 3 parts diferenciades: [[Càvea|''cavea'']], orquestra i ''scaena''.
* Orquestra: és un semicercle que constitueix la part central, a partir de la qual s'estableixen les dos altres. A Sagunt, el seu diàmetre de 22 m. és l'element organitzador de l'edifici i l'eix dels ''aditus maximi'' o portes d'entrada monumentals. Al voltant de la part circular s'estén la ''cavea.''
* ''Cavea'': és l'espai de la graderia on seien els espectadors. La seua llargària és de 3 vegades el diàmetre de l'orquestra, i pot acollir fins a 8000 persones. Es divideix en ''ima'', ''media'' i ''summa cavea,'' cadascuna separada per un corredor anomenat ''praecinctio''. Aprofitant el pendent de la muntanyeta, algunes grades estan inclús tallades en la mateixa roca. La ''summa cavea'' se sosté sobre una xarxa de galeries amb volta que, gràcies a una sèrie de [[Vomitori|vomitoris]], permeten accedir a la graderia.<ref name=":1"
* ''Scaena'': o escenari, és l'espai rectangular enfront de la ''cavea'', que queda tancat per un mur. El de Sagunt feia 44 m. i tot sembla indicar que s'afonà durant la primera meitat del {{segle|XVI}}.<ref name=":0"
== Restauració polèmica ==
| |||