Terratrèmol: diferència entre les revisions

A la [[cultura popular]] moderna, la representació dels terratrèmols està determinada per la memòria de les grans ciutats devastades, com el [[gran Terratrèmol de Hanshin]] de 1995 o [[Terratrèmol de San Francisco de 1906|San Francisco el 1906]].<ref name="Van Riper 60">{{ref-llibre|cognom=Van Riper|nom=A. Bowdoin|títol=Science in popular culture: a reference guide|editorial=[[Greenwood Press]]|lloc=Westport|any=2002|pàgines=60|isbn=0313318220}}</ref> terratrèmols de ficció tendeixen a atacar de sobte i sense previ avís.<ref name="Van Riper 60" /> Per això, les històries sobre els terratrèmols en general comencen amb el desastre i se centren en les seves conseqüències immediates, com a ''un passeig curt d'estiu'' (1972), ''Una arruga a la pell'' (1968) o ''Terratrèmol a Nova York'' (1998).<ref name="Van Riper 60" /> Un exemple notable és la novel·la clàssica de Heinrich von Kleist, ''[[El Terratrèmol a Xile]]'', que descriu la destrucció de Santiago el 1647. La col·lecció d'històries curtes de ficció ''[[Després del Terratrèmol]]'' de [[Haruki Murakami]], que descriu les conseqüències del [[terratrèmol de Kobe de 1995]].

El terratrèmol més popular a la ficció és l'hipotètic "Big One" que s'espera algun dia a la [[falla de San Andrés]] de [[Califòrnia]], com es mostra a les novel·les ''[[Richter 10]]'' (1996) i ''Adéu Califòrnia'' (1977) entre altres obres.<ref name="Van Riper 60" /> Jacob M. Appel és la història d'una antologia molt curta, ''Sismologia comparada'', conta com un estafador convenç a una dona gran que un terratrèmol apocalíptic és imminent.<ref>JM Appel. A Comparative Seismology. Weber Studies (first publication), Volume 18, Number 2.</ref> A ''navegació d'esbarjo a la badia Lituya'', una de les històries de [[Jim Shepard]], el "Big One" porta a un tsunami encara més devastador.