Ultrasò: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 3:
== Ultrasons naturals ==
[[Fitxer:Dolphin wikitravel.jpg|miniatura|Dofí]]
Els primers ultrasons emesos per animals foren detectats en la dècada de 1930 pel físic de la [[Universitat Harvard]], [[George Washington Pierce]] (1872-1956), que havia inventat un aparell per emetre i detectar ultrasons. Aquests primers ultrasons foren detectats en [[Gríl·lids|grills]].<ref name=":0"
# Els anomenats clics curts (espetecs).
Línia 15:
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou el físic francès [[Paul Langevin]] (1872-1946), que concebé un mètode (que posteriorment donà lloc al [[sonar]]) per a la detecció de [[Submarí|submarins]], basat en l'emissió d'ultrasons i la recepció dels [[Eco|ecos]] provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes. La distància a què es troba l'objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l'eco i de la velocitat de propagació de l'ona ultrasonora dins de l'aigua, que és de 1450 m/s. És la mateixa tècnica que empren els dofins per orientar-se.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Ultrasò|publicació=Gran Enciclopèdia de la Música|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-5362.xml|data=|editorial=Enciclopèdia Catalana|pàgines=}}</ref>
El mètode principal d'obtenció d'ultrasons consisteix en la vibració d'un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l'[[Piezoelectricitat|efecte piezoelèctric]], en aplicar-li un camp elèctric altern. Hom arriba a produir ultrasons de 600 [[Hertz|MHz]] de [[freqüència]], que, en l'aire, correspon a [[Longitud d'ona|longituds d'ona]] d'uns 0,5 [[Micròmetre|μm]].<ref name=":2"
Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc, en la mesura industrial del gruix de les peces metàl·liques i la detecció de bombolles, bufats, esquerdes i d'altres defectes interns, en l'homogeneïtzació de dissolucions i d'emulsions, en la dissipació de la boira i coagulació d'aerosols, en l'activació de reaccions químiques, en la soldadura de peces metàl·liques, etc.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0149152.xml|títol=ultrasò {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2019-01-18|llengua=|editor=}}</ref>
[[Fitxer:Apikal4D.gif|miniatura|[[Ecocardiografia]] en 3D]]
El fet que els ultrasons es puguin propagar dins del cos humà i que, a més, siguin innocus ha motivat que s'utilitzin àmpliament amb finalitats mèdiques. D'altra banda, el canvi de velocitat de propagació segons el medi permet diverses aplicacions en imatgeria, com ara l'[[ecografia]], que empra ultrasons entre 1 MHz i 10 MHz.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Schmidt|nom=Günter|títol=Ecografía: De la imagen al diagnóstico|url=https://books.google.cat/books?id=QgsXptHgyS0C&printsec=frontcover&dq=ecografia&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiKmtHv5PrfAhVeAWMBHX10CcQQ6AEILzAB#v=onepage&q=ecografia&f=false|llengua=es|data=2007-12|editorial=Ed. Médica Panamericana|isbn=9788498351545}}</ref> Els ultrasons també poden ser utilitzats per a mesurar les velocitats d'objectes mòbils. Aquesta aplicació es basa en l'[[efecte Doppler]], fenomen pel qual la freqüència dels ecos es modifica en funció de la velocitat de desplaçament de l'objecte.<ref name=":1"
== Referències ==
| |||