|
}}
'''Jordi Virallonga Eguren''' (Barcelona, 1955) és assagista, traductor i poeta en llengües catalana i castellana. Catedràtic de literatura espanyola (EU) a la Universitat de Barcelona, presideix l'Aula de Poesia de Barcelona des de la seva fundació, el 1989.
== Presentació {{CC}} ==
Especialista en literatura moderna i contemporània, s'ha especialitzat en poesia de postguerra, sobretot en la Generació dels cinquanta i en l'obra de poetes catalans del {{segle|XX}}, molts dels quals ha estudiat, editat i traduït (Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit o els poetes antologats a ''Sol de sal: la nueva poesía catalana,''2001). Ha estat lector i professor convidat a diverses universitats europees, també a altres d'Àfrica i Amèrica, com Fes, Rabat, Casablanca, Alger, Brown, New York, Bogotà, Mèxic DF, Aguascalientes, Campeche, Durango, Querétaro o Sinaloa, entre d'altres. També ha traduït de l'italià, el francès, el portuguès i el català escriptors com Herberto Helder, Luiza Neto Jorge, Eugenio Montale, Aldo Busi, Verlaine, o Víctor Hugo.
La seva poesia, escrita en castellà i català, es caracteritza per la ironia i elto provocatiu amb què tracta el desassosec de l'home i la dona contemporanis, immersos en una realitat frustrant que el poeta denuncia mitjançant la paraula. Ironia, però també tristesa i tendresa caracteritzen la mirada inconformista del poeta, que es fixa en els aspectes inel·ludibles de l'existència quotidiana que conformen un espai fet a mida de les misèries i grandeses de l'èsser humà contemporani.
Eduardo Moga <ref>[http://eduardomoga.blogspot.com.es/2016/02/incluso-la-muerte-tarda.html MOGA, Eduardo. “Incluso la muerte tarda”, a ''Corónicas de Ingalaterra'' (10 de febrer del 2016).] </ref> n'ha destacat la naturalitat del vers, la fluïdesa amb què la paraula més anodina s'omple de sentit poètic, i també un sentit de l'humor que no abandona mai els seus versos, fins i tot quan la crítica a la societat es fa més punyent.
Es dóna a conèixer com a poeta el 1980, amb la ''plaquette'' ''A la voz que me acompaña'', però el seu primer poemari és ''Saberte'' (1981), publicat per l'editorial Laertes. Amb ''Crónicas de usura'' va guanyar el premi Ciudad de Irún (1996), i amb ''Todo parece indicar'' el Premio “Valencia” de Poesía 2003. Recentment ha publicat ''Incluso la muerte tarda'' (Premi Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015), ''Amor de fet'' (XX Premi Màrius Torres 2015) i el llibre de poesia per a nens''Animalons'' (2016). Els seus poemes han estat recollits en nombroses antologies espanyoles i europees (així com a Veneçuela, Mèxic i Macedònia) i traduïts al francès, àrab, portuguès, alemany, anglès, italià, turc, macedoni i danès.
Els seus llibres de poemes han estat prologats per mestres com [[José Agustín Goytisolo i Gay|José Agustín Goytisolo]], [[José Hierro del Real|José Hierro]], Marco Antonio Campos, Manuel Díaz Martínez, [[Antonio Gamoneda]], Juan Gelman, [[Nuno Júdice]], José Ángel Leyva, Adnan Özer, [[Francesc Parcerisas]], Paolo Ruffilli o Aldo Ruffinatto.
== Obra ==
|
