Revisió del 10:24, 19 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 22:26, 16 març 2021 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.777 edits Enllaços Edició següent →
Línia 7: Més tard, es va dir ''Cesarea d'Anazarbum'', però el nom s'abreviava.{{CN\|data=abril de 2016}} Amb la divisió de [[Cilícia]] en dues províncies, fou capital de [[Cilícia Secunda]] amb títol de ''metròpolis''. En temps de [[Justinià I]], un terratrèmol la va destruir en part i un altre amb el seu successor [[Justí II]] també hi va fer molt de mal. Reconstruïda, fou batejada com a ''Justinòpolis'' (vers [[575]]). Sembla, però, que el nom ''Anazarbum'' va persistir. Cilícia va passar als musulmans al {{segle\|VII\|s}} i, amb aquesta, Anazarb. Despoblada i destruïda en les lluites frontereres, fou reconstruïda per [[Harun ar-Raixid]] el [[796]]. Els àrabs van confondre la part inicial del nom "''Ana''" per "''Ayn''" i li van dir '''''Ayn Zarba'''''. Harun ar-Raixid la va repoblar amb gent del [[Khorasan (província del Califat)\|Khurasan]]; el [[827]], Abd Allah ibn Tahir, governador de les terres entre Rakka i [[Egipte]], hi va establir africans procedents d'Egipte. El [[835]], el califa al-Mutasim hi va establir gent de la tribu índia dels [[zott]], que just arribar foren atacats pels romans d'Orient; un nou atac romà d'Orient es va produir el [[855]], quan els zott foren capturats i portats a ~~Bizanci~~l'[[Imperi Romà d'Orient]] amb les seves famílies i propietats. L'any [[900]], l'eunuc Wasif que projectava passar d'Ayn Zarba a territori romà d'Orient, fou capturat al nord de la ciutat. En aquestos anys, era considerada una plaça de frontera (''thughur''), encara que des del [[796]] formava part del territori d'[[al-Awasim]]. El [[946]], va passar a mans de l'hamdànida d'[[Alep]] [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], que va invertir molts diners en la seva fortificació i li va servir de poc, ja que [[Nicèfor II]] Focas la va ocupar el [[962]] per a l'emir hamdànida. Els musulmans foren expulsats de la ciutat cap a Síria. Probablement, fou repoblada amb armenis. Després del [[1071]], quan s'hi van formar els principats armenis, va passar a [[~~Filaretos~~Filaret Bracami\|Filaret]] el [[1072]]. En una data incerta a l'entorn del [[1090]], fou conquerida pels [[seljúcides]]. El [[1097]], fou conquerida per [[Tancred de Tars\|Tancred]] i, el [[1098]], el seu oncle [[Bohemund d'Antioquia]] en va prendre possessió formal junt amb [[Tars (Turquia)\|Tars]], [[Adana]] i [[Mamistra]], i s'enfrontà a les reclamacions romanes d'Orient que, ràpidament, van ocupar aquestes ciutats, però van perdre Anazarb i [[Sis (Turquia)\|Sis]] vers el [[1116]] davant el senyor local Thoros, que la va convertir en la seva capital sota el nom d'''Anazarva''. En el regnat del seu germà Lleó I, Bohemond d'Antioquia va voler recuperar Anazarva i va atacar l'armeni, però enfrontat a l'emir turcman [[Danishmend]], que també volia el país, Bohemond va morir en la lluita ([[1130]]). Tot seguit, Lleó va arrabassar als romans d'Orient [[Mamistra]], [[Adana]] i [[Tars (Turquia)\|Tars]] vers el [[1132]]. Els romans d'Orient van envair Cilícia el [[1137]] i [[Joan II Comnè]] (1118-1143) va reconquerir Anazarva el [[1137]] i va fer presoner Lleó I, però el [[1151]], Thoros II, fill de Lleó, va recuperar la ciutat i les altres grans ciutats de Cilícia. [[Kilidj Arslan II]] de Konya (1156-1192), a petició del seu aliat [[Manuel I Comnè]], va atacar Anazarva però fou rebutjat. Manuel I la va ocupar amb forces gregues el [[1159]], junt amb altres ciutats de Cilícia, però Thoros la va recuperar el [[1162]]. Després, va romandre en mans dels armenis fins que Cilícia va passar als mamelucs el [[1374]]; aquestos van dirigir diverses expedicions a Cilícia i, en la del [[1279]], Ayn Zarba fou saquejada. El [[1374]], Ayn Zarba fou destruïda i el rei Lleó fou fet presoner i portat a Egipte ([[1375]]).

Anazarb: diferència entre les revisions