Àngel Marquès i Batllevell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 6:
Al novembre de 1917 Marquès va participar en lo Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb [[Vicenç Carbó i Oliveras|Vicenç Carbó]], [[Francesc Aizcorbe i Oriol|Francesc Aizcorbe]], [[Joan Baptista Roca i Caball|Joan Baptista Roca]], [[Pere Roma i Campí|Pere Roma]], Bernardí Ramonell i [[Josep Bru i Jardí|Josep Brú]].<ref>{{ref-publicació|títol=Coses del partit: Congrés de Joves tradicionalistes catalans|publicació=L'Amic del Poble|data=24/11/1917|pàgines=1|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> Aquest congrés, organitzat amb lo propòsit de reorganitzar el tradicionalisme català i revisar-ne el seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a [[Juan Vázquez de Mella|Mella]] com ''El Norte'' de [[Girona]], el qual lo va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la [[Lliga Regionalista]] i trencar la unitat del partit,<ref>{{ref-publicació|títol=¡Ja hi som!|publicació=L'Amic del Poble|data=24/11/1917|pàgines=1|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> un any abans que fossen los dirigents mellistes qui finalment se'n separessen.
L'any 1919 va col·laborar amb [[Josep Bru Jardí|Josep Bru]], [[Marià Bordas i Flaquer|Marià Bordas]], [[Joan Baptista Viza i Caball|Joan Baptista Viza]], [[Joan Baptista Roca i Caball|Joan Baptista Roca]], [[Lluís-Carles Viada i Lluch|Lluís Carles Viada]] i d'altres en lo setmanari jaumí il·lustrat ''[[El Centinela Catalán]]'' que dirigia [[Joan Maria Roma]].<ref>{{ref-publicació|títol=¡Jaimistas! Viene publicándose en Barcelona el semanario jaimista ilustrado El Centinela Catalán|publicació=El Correo Español|data=14/12/1919|pàgines=4|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0029782510&page=4}}</ref> Lo mateix any fou designat membre de la Redacció a Barcelona del diari jaumí madrileny ''[[El Correo Español]]''.<ref name="Correo Español"
A principis de la dècada de 1930 abandonà el [[carlisme]] i va formar part del Consell Nacional d'[[Unió Democràtica de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació|títol=La Unió Democràtica de Catalunya: Als catalans|publicació=Montseny|data=24/06/1933|pàgines=4|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Vall%C3%A8s%20Oriental;publication_id=ac.valles.oriental.sant.celoni.montseny;place=Sant%20Celoni;publication=Montseny;day=24;month=06;year=1933;page=004;id=0001047991;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Vall%C3%A8s%20Oriental/Vall%C3%A8s%20Oriental/Sant%20Celoni/Montseny/1933/193306/19330624/19330624-004.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Vall%C3%A8s%20Oriental;encoding=utf-8}}</ref> Tanmateix, posteriorment se donà de baixa d'aquest partit i per a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] va signar un manifest d'ex-consellers i ex-socis d'UDC demanant lo vot al [[Front Català d'Ordre]], tot afirmant que la qüestió catalana no era l'única ni la més important, i que pel damunt hi havia la defensa dels «drets de l'Església i la societat» amenaçats per «l'actuació esquerrana en sentit laïcista i marxista».<ref>{{ref-publicació|títol=La Unió Democràtica de Catalunya, desautorizada|publicació=La Cruz|data=16-02-1936|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3052950&presentacion=pagina}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Raguer i Suñer|nom=Hilari|títol=La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939)|pàgines=236|editorial=L'Abadia de Montserrat|any=1976|isbn=84-7202-263-3|url=https://books.google.cat/books?id=GLTWFzRdVLAC&pg=PA236#v=onepage&q&f=false}}</ref>
Va participar activament en l'Obra d'Exercicis Parroquials, i en va crear la secció de Propaganda.<ref>{{ref-publicació|títol=Religiosas: Ángel Marqués|publicació=Hoja oficial de la provincia de Barcelona|data=01/12/1958|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=1000224833&presentacion=pagina}}</ref> Durant molts anys va ser president de l'[[Acció Catòlica]] de la [[Església de la Concepció (Barcelona)|parròquia de la Puríssima Concepció]]. L'any 1952 col·laborà eficaçment en lo [[XXXV Congrés Eucarístic Internacional|Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona]], per la qual cosa el Papa li va concedir la Creu de Cavaller de l'[[Orde de Sant Silvestre]].<ref name="Tradición viva"
Va escriure les novel·les propagandístiques de l'Obra d'Exercicis Parroquials anomenades ''Miralta'' i ''¡Yo, no!'', a més d'un llibre sobre el [[Santuari de Lorda]].<ref name="Tradición viva"
Al districte barceloní d'[[Horta-Guinardó]] hi ha un carrer que duu el seu nom.<ref name="Horta"
== Obres ==
| |||