Lleure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Paul Beckert Mädchen mit Buch 1911.jpg|miniatura|Lleure]]
El '''lleure''' és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball o altres obligacions (religioses, polítics, escolars, familiars…), ni tampoc amb les necessitats vitals (menjar, dormir).<ref name=":0" /> És el temps al qual hom té llicència de fer el que vulgui.<ref name=":0">{{GEC|0120104|lleure}}</ref> Durant molt de temps va ser un privilegi de la classe alta. Des de l'inici del {{Segle|XX}} amb la progressiva reducció del temps de treball i la conquesta del dret a vacances el lleure es va generalitzar.<ref name=":0" /> En consqüència s'ha desenvolupat tot un sector mercantil que offereix activitats per omplir el temps llibre i tota un sèrie d'activitats de '''lleure organitzat''', sigui per a adults o joves.<ref name=":0" />
Segons el sociòleg [[Joffre Dumazedier]] (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques que va anomenar 3D, de '''d'''iversió, '''d'''escans i [[Desenvolupament personal|'''d'''esenvolupament personal]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Tiempo libre y rendimiento académico|url=https://www.worldcat.org/oclc/39871047|editorial=Universidad de La Rioja|data=1998|lloc=Logroño|isbn=84-88713-68-1|nom=Ana|cognom=Ponce de León Elizondo}}</ref> En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics –que d'alguna manera li estan destinats– fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.<ref>{{ref-llibre|nom= Gonçal |cognom =Mayos |nom2= Teresa M.| cognom2= Sala|capítol =Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement| isbn=978-84-475-3631-3|format = pdf |url = http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/PDF/PensarOci.pdf |editorial = Universitat de Barcelona| data = 2012| pàgines = 13-30 |lloc=Barcelona | títol = Pensar i interpretar l'oci}}</ref>
Línia 7:
== El lleure organitzat ==
El lleure millora la qualitat de vida de les persones i porta diferents beneficis, molts d'ells relacionats amb la salut mental i les relacions socioafectives. Ajuda de forma directa a la salut mental, perquè es treballa la [[creativitat]] i el desenvolupament personal, ja que dona una regulació de la vida mitjançant les relacions afiliatives que precisament surgiexen del lleure.{{CC| data = març 2021}} En la societat actual trobem el lleure en espais d'intervenció educativa mitjançant activitats d'esbarjo.<ref>{{Ref-publicació|llengua=castellà|article=El tiempo de ocio en las coordenadas de la Salud Mental|publicació=Revista de Educación Social|url=https://eduso.net/res/revista/3/recursos/el-tiempo-de-ocio-en-las-coordenadas-de-la-salud-mental|issn=1698-9007|data=gener 2005|exemplar=3|nom=Merche|cognom=Pére}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Gonçal|cognom=Mayos|capítol=Oci: una genealogia macrofilosòfica|isbn=978-84-475-3631-3|format=pdf|url=http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/PDF/PensarOci.pdf|editor=Teresa M. {{versaleta|Sala}} (ed.)|editorial=Universitat de Barcelona|data=2012|pàgines=39-50|lloc=Barcelona|títol=Pensar i interpretar l'oci}}</ref>
| |||