Nandgaon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 5:
La família regnant era de la casta dels [[bairagis]] i com que l'orde practicava el celibat la successió es regia per adopció del deixeble (''chela'') pel mestre (''mahant''). El primer mahant va venir del [[Panjab]] i es va establir a Ratanpur al final del segle XVIII amb permís del governador maratha Bimbaji Bhonsle. Els seus successors van adquirir les parganes de Pandadeh i Nandgaon d'antics terratinents gonds i musulmans, en pagament de deutes. Mohgaon fou concedida al cinquè mahant pel raja de Nagpur amb consideració de zamindari; Dongargaon era part del territori d'un zamindar que es va revoltar contra els bhonsles i els seus dominis foren repartits entre Nandgaon i Khairagarh en recompensa per haver sufocat la rebel·lió.
El [[1865]] els britànics van reconèixer a Nandgaon com estat feudatari i el setè mahant, Ghasi Das, es va casar i va tenir un fill; el [[1879]] el govern de l'Índia va informar el sobirà que permetria la successió del seu fill; a la mort de Ghasi el novembre de [[1883]] el fill, raja Bahadur Mahant Balram Das, que era menor, el va succeir, sota regència materna, rebent els poders el [[1891]], però amb un diwan (ministre) nomenat pels britànics com assessor. Va participar en grans treballs d'utilitat pública com els de proveïment d'aigua a Raipur i Raj-Nandgaon i va rebre el títol de raja bahadur el [[2 de gener]] de [[1893]]; va morir el [[1897]] deixant com a successor un fill adoptiu de nom Rajendra Das, de 4
== Bandera ==
|