Tripartit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -d'eradicació +d'erradicació
→‎El primer tripartit català: Revisió lingüística
Línia 6:
A [[Catalunya]] el mot s'empra per designar dos governs successius de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] en el període 2003 - 2010. El primer tripartit és el que es va formar arran de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003|eleccions del 16 de novembre de 2003]] pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya]]-[[Ciutadans pel Canvi]] (PSC-CpC), [[Esquerra Republicana de Catalunya]]-[[Catalunya 2003]] (ERC) i [[Iniciativa per Catalunya Verds]]-[[Esquerra Unida i Alternativa]] (ICV-EUiA) a pesar que [[Convergència i Unió]] havia guanyat en nombre d'escons.
 
Així, el 14 de desembre de 2003 els màxims dirigents de les tres formacions signaren l'[[Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya]], també conegut com a «[[Pacte del Tinell]]» (en referència al lloc on es va signar, el [[Saló del Tinell]] del [[Palau Reial Major]] de Barcelona), del qual sorgí un govern presidit pel socialista [[Pasqual Maragall]] i format per 16 consellers i conselleres (8 del PSC, 6 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).
 
Aquest primer govern tripartit va tenir una vida molt agitada, marcada pel procés d'elaboració del [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|nou Estatut]] i sotmès a diverses crisis de govern i polèmiques múltiples que, en certa manera, en van amagar la gestió diària.
 
L'11 de maig de 2006, arran de l'anunci d'[[ERC]] que la formació demanaria el vot negatiu en el referèndum sobre el nou Estatut, el president [[Pasqual Maragall]] va decidir, sense consultar-ho amb els seus socis de govern, expulsar els consellers i conselleres d'ERC del govern. Aquest fet va suposar el pas d'ERC a l'oposició, així com fortes crítiques d'[[ICV-EUiA]], formació que es va negar a gestionar cap de les conselleries vacants i que va condicionar el seu suport a Maragall al fet que aquest convoqués eleccions anticipades després de laque realitzacióes delfes el [[referèndum]] estatutari.
 
El 21 de juny de 2006 el president [[Pasqual Maragall]] anuncià que no es tornaria a presentar com a candidat,<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2006/06/22/pagina-12/49714171/pdf.html ''Maragall tira la toalla''], ''La Vanguardia'', 22 de juny de 2006.</ref> deixanti que deixava via lliure d'aquesta manera perquè el 26 de juny la comissió executiva del PSC proposés el seu primer secretari, [[José Montilla]], que aleshores era ministre d'Indústria del [[Govern espanyol]], com a candidat a la [[presidència de la Generalitat de Catalunya]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2006/06/27/pagina-15/49825637/pdf.html ''Todos con Montilla, sin excepciones''], ''La Vanguardia'', 27 de juny de 2006.</ref>
 
== El segon tripartit català ==