Nikolai Iejov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 37:
El 1934 participà en el [[XVII Congrés del PCUS|XVII Congrés]], sent elegit per a la seva secretaria i va ser nomenat membre pel [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central del Partit]]<ref name="cyberussr"/>i vicepresident de la nova comissió de control del partit, subordinat a [[Làzar Kaganóvitx]].<ref name="jansenpetrov21"/> Després del Congrés, el plenari del Comitè Central el nomenà membre de l'[[Orgburó]].<ref name="jansenpetrov21"/> Al març passà a presidir la comissió d'indústria del Comitè Central i, al desembre, substituí a [[Andrei Jdànov]] a la Comissió de Viatges a l'Estranger.<ref name="jansenpetrov21"/>
 
Des d'inicis de 1934 començà a involucrar-se en afers de seguretat:<ref name="jansenpetrov22">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 22</ref> el 20 de febrer assistí a la reunió del Politburó on es decidí la creació de la nova Comissaria de l'Interior, l'[[NKVD]], que inclouria, entre altres organitzacions, l'[[OGPU]].<ref name="jansenpetrov22"/> Iejov formà part dels encarregats de la reforma, participant, juntament amb el mateix Stalin, en diverses comissions creades amb aquesta finalitat.<ref name="jansenpetrov22"/> El nou orgue, a diferència de l'OGPU, no tenia potestat per dictar [[pena de mort|sentències de mort]] o condemnes de més de 5  anys de presó, mentre que els casos de traïció passaven a dependre dels tribunals.
 
Al juliol, patint de nou de mala salut però amb capacitat de viatjar a l'estranger gràcies al seu ascens a la jerarquia del Partit, va ser enviat a rebre tractament mèdic a Itàlia, tot i que acabà tractant-se a [[Viena]]. A l'octubre tornà a Moscou, informant a Stalin de les seves observacions sobre les organitzacions soviètiques a l'estranger.<ref name="jansenpetrov23">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 23</ref>
Línia 51:
El ple va introduir un important element a les persecucions: des de llavors inclourien no només a l'antiga oposició, sinó que a partir d'ara també inclourien aquells comunistes considerats proper a aquella o que mostressin una actitud considerada com a massa conciliadora.<ref name="jansenpetrov34">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 34</ref>
 
Al "cas del Kremlin", jutjat a partir del 27 de juliol de 1935, Kàmenev i d'altres acusats van ser condemnats per terrorisme, dos d'ells [[pena de mort|a mort]], i Kàmenev a 10  anys de presó.<ref name="jansenpetrov34"/> El cas també posà a la defensiva a Iagoda, al que es considerava que havia estat incapaç de descobrir la conspiració. De moment, i malgrat tot, continuà la cooperació entre Iagoda i Iejov.<ref name="jansenpetrov34"/>
 
De nou esgotat pel treball, Stalin li ordenà prendre's un descans i a l'octubre de 1935 marxà de nou cap a Viena, tot i que a mitjans de desembre ja havia tornat a la Unió Soviètica.<ref name="jansenpetrov36">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 36</ref> El 25 de desembre de 1935 informà al plenari del Comitè Central dels resultats de la campanya de revisió dels membres del Partit, que teòricament ja havia estat purgat d'elements indesitjables gràcies a la tasca conjunta de Iejov i de Iagoda durant els mesos anteriors.<ref name="jansenpetrov36"/> En paraules de Iejov la campanya havia servit per a "''desenmascarar els enemics que s'havien infiltrat al partit''".<ref name="jansenpetrov34"/> La campanya, teòricament finalitzada, continuà en realitat fins a maig de 1936 amb una nova fase on se substituí les credencials dels afiliats al Partit i es començà a detenir alguns dels expulsats.<ref name="jansenpetrov38">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 38</ref>
Línia 222:
{{cita|''Hi hauran algunes víctimes innocents en aquesta lluita contra els agents feixistes. Estem llançant un gran atac sobre l'enemic, no hi haurà rancúnia si colpejem algú amb el colze. Millor que 10 persones innocents pateixin que un espia fugi. Quan talles fusta, volen estelles. ''<ref>Sebag-Montefiore, 218.</ref>}}
 
Entre agost de 1937 i novembre de 1938 les víctimes de l'ordre 447 ascendien a 767.397 persones jutjades per les [[troika de l'NKVD|troikes]], de les quals 386.798 van ser [[pena de mort|condemnades a mort]].<ref name="jansenpetrov205">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 205</ref> Més de 18.000 esposes d'[[enemic del poble|''enemics del poble'']] van ser detingudes i 25.000 fills de represaliats van ser lliurats a l'Estat.<ref name="jansenpetrov206"/> A més, unes 350.000 persones més van ser víctimes de les campanyes contra les minories (250.000 persones van ser condemnades a mort i unes 90.000 van ser enviades a presó).<ref name="jansenpetrov205"/> Entre agost i octubre de 1937 més de 170.000 coreans van ser deportats de les regions frontereres de l'est.<ref name="jansenpetrov206"/> El terror arribà fins i tot a [[Mongòlia]], on unes 6.000 persones van ser executades i 5.000 més van ser detingudes.<ref name="jansenpetrov206"/> La població dels [[gulag]]s passà de 685.201 sota Iejov, gairebé triplicant la seva mida en només 2  anys, dels quals un mínim de 140.000 d'aquests presoners (i potser molts més) moriren de malnutrició, esgotament i el clima als camps (o durant el transport).<ref>Orlando Figes ''The Whisperers: Private Life in Stalin's Russia'', 2007, {{ISBN|0-8050-7461-9}}, page 234.</ref>
 
Dins del partit Stalin aprovà 383 llistes d'acusats amb 44.000 funcionaris del partit o de l'estat.<ref name="jansenpetrov205"/> De tots ells 39.000 van ser condemnats a mort.<ref name="jansenpetrov206">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 206</ref> Més de 7.000 oficials de l'exèrcit van ser condemnats per contra-revolucionaris i més de 2.000 oficials dels serveis de seguretat van ser detinguts.<ref name="jansenpetrov206"/>
Línia 292:
 
===== Campanya contra els polonesos =====
L'11 d'agost de 1937 Iejov signà l'orde 485 a fi de liquidar els grups suposadament associats a l'[[Organització Militar Polonesa]], iniciant les grans operacions contra la minoria polonesa i els refugiats d'aquesta nacionalitat.<ref name="jansenpetrov95"/> El mètode aplicat va ser semblant al dels alemanys, establint-se dues categories de víctimes: aquells que havien de ser immediatament afusellats i els que havien de ser enviats a presó o als camps de treballs forçats entre 5 i 10  anys.<ref name="jansenpetrov95"/> Cinc dies després l'ordre 486 estenia la detenció als familiars dels ja detinguts per l'ordre anterior.<ref name="jansenpetrov97">[[#Bibliografía|Jansen y Petrov (2002)]], p. 97</ref>
 
<timeline>
Línia 436:
A més, fer servir a Iejov com a boc expiatori va permetre a Stalin acabar la Gran Purga mentre que encara mantenia una [[negació plausible]] de la seva direcció. Això quedà reforçat per la decisió de Stalin de declarar la ''[[damnatio memoriae]]'' sobre Iejov, un destí habitualment reservat només pels enemics polítics de Stalin de màxim rang i més prominents, i tota prova de la seva mateixa existència va ser censurada dels registres i publicacions soviètics.
 
Iejov és considerat pels propis [[russos]] com el personatge més nefast de tots els que van envoltar a Stalin durant els seus 30  anys al poder, havia qui l'anomenaven "cosa monstruosa" i no dubtaven en dir que Iejov havia caigut en desgràcia en el moment que va conèixer personalment a Stalin. Iejov portà a terme la [[Gran Purga]] i va ser tant autor intel·lectual com a organitzador i executor d'entre centenars de milers<ref name="cyberussr">{{ref-web|url=http://www.cyberussr.com/rus/ye-bio.html#purge |títol=N.I. Yezhov: Biographical Notes |consulta= 27 d'abril de 2010 |autor=Hugo S. Cunningham |obra=[http://www.cyberussr.com/rus/yezhov.html N.I. Yezhov Home Page] |llengua=anglès|citació=Yezhov headed the NKVD (secret police) at the height of Stalin's Great Purge (1936-39). Hundreds of thousands were tortured and shot for no rational reason, and millions were sent to die of malnutrition and exposure in Siberian camps.}}</ref> i un milió<ref name="Express">{{ref-web|url=http://www.express.co.uk/posts/view/49304 |títol=Stalin's poison dwarf |consulta= 27 d'abril de 2010 |autor=Paul Callan |data= 21 de juny de 2008 |obra=[[Daily Express]] |llengua=anglès|citació=It is estimated that during his reign of terror Yezhov was responsible for seven million arrests, one million executions and the death in prison camps of a further two million people.}}</ref> d'execucions, segons la font consultada.
 
Encara que la seva filla Natalia Khaiutina ha lluitat per aconseguir una revisió del cas, Iejov ho ha estat [[rehabilitació (Unió Soviètica)|rehabilitat]] (la fiscalia decidí que a causa de les serioses conseqüències de l'activitat de Iejov com a cap de l'NKVD i les víctimes que provocà per tot el país, no era subjecte de rehabilitació)<ref>Jansen and Petrov, ''Stalin's Loyal Executioner'', p. 190.</ref>