Nàssir-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 10:
Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del 943) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels baridites de Bàssora i llavors fou visir Abu l-Hasan Ali [[ibn Mukhla]], fill del visir Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí [[ibn Muqla]] que havia exercit sota els califes [[al-Múqtadir]] (908-932) i [[al-Qàhir]] (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, [[Tuzun]], que havia obtingut una victòria sobre els [[al-Baridi]] de [[Bàssora]] i [[Khuzestan]] (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com ''amir al-umara'' (juny del 943) i l'hamdànida Nasir al-Dawla va haver de retornar a Mossul.
Però Tuzun va sortir de Bagdad i en la seva absència una conspiració va amenaçar la vida del califa que va tornar a fugir a territori hamdànida (tardor del 943). Es va establir a [[al-Rakka]] (Raqqa) per indicació de Sayf al-dawla, per estar més segur. Mentre Nasir al-Dawla va iniciar una segona campanya però aviat va fer les paus amb Tuzun a canvi de la renúncia d'aquest a l'[[Al-Jazira|Djazira]] (nord de Síria); també va demanar el govern de l'Azerbaidjan però no el va obtenir. Llavors el califa va demanar ajut a l'emir [[ikhxídida]] d'Egipte [[Muhammad ibn Tughdj]] que es va presentar amb tropes a al-Rakka, fent homenatge al califa i portant valuosos regals, però les negociacions entre l'emir i el califa no van donar resultat (l'emir oferia només al califa refugiar-se a Egipte fora l'abast de Tuzun a canvi de Síria, però no estava disposat a embarcar-se en una guerra a l'Iraq) i el ikhxídida se'n va entornar. El califa llavors es va posar en mans de Tuzun que li va fer el jurament més solemne i sagrat de la seva fidelitat (944). Poc després Tuzun feia cegar al califa ([[11 d'octubre]] del [[944]]) i el declarava deposat instal·lant al seu lloc a al-Mustakfí de 41
El gener del [[946]] el [[buwàyhida]] Muizz al-Daula va fer una expedició a Mossul; Nasir al-Dawla se li va enfrontar i el va aturar, rebutjant-lo cap a Bagdad i encara va poder estendre el seu control cap a la riba oriental del riu a Bagdad, assetjant la vila Rodona. Però Muizz al-Dawla el va rebutjar finalment i Nasir al-Dawla es va haver de retirar a Ukbara on va demanar la pau, i finalment van arribar a un acord que li reconeixia a l'hamdànida el seu govern com a tributari així com els territoris al nord de [[Takrit]], la Djazira i nominalment [[Síria]] i [[Egipte]] (en poder dels [[ikhxídides]]). Abans de la signatura de la pau les seves tropes turques es van amotinar i Nasir al-Dawla va haver de fugir, però va poder dominar la revolta mercès a l'ajut en homes que li va aportar el mateix Muizz al-Dawla. Un fill de Nasir al-Dawla va quedar com a ostatge del buwàyhida per garantir l'acord.
| |||