Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües dené-ienisseianes»

En el 2008, [[Edward J. Vajda]] publicà un article resumint deu anys d'investigació, en què afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.<ref name=article>[{{Ref-web |url=http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf |títol=A Siberian link with Na-Dene languages] |consulta=2009-12-21 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090419084351/http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf |arxiudata=2009-04-19 }}</ref><ref name=main>[{{Ref-web |url=http://www.uaf.edu/anlc/dy.html |títol=Dene-Yeniseian Languages] |consulta=2009-12-21 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100528103158/http://www.uaf.edu/anlc/dy.html |arxiudata=2010-05-28 }}</ref> El seu argument, que ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les seves branques (Vajda no usà reconstruccions de protoienisseià perquè ja no existeix cap reconstrucció acceptada.). L'argument se centra en la [[Morfologia (lingüística)|morfologia]] verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complica l'esforç el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el [[Quet|ket]]; dues més són conegudes només per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys;<ref>Lyle Campbell, ''Historical Linguistics: An Introduction'' (2nd Edition), MIT Press, 2004.</ref><ref>Merritt Ruhlen, ''The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue'', Wiley, 1994.</ref> el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha estat un misteri per als lingüistes especialitzats en Sibèria. Segons Vajda: