Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

Els successors de Clodoveu van ser anomenats [[reis mandrosos]], ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels [[majordom de palau|majordoms de palau]], que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia paral·lela a la que regnava. La dinastia deriva del matrimoni dels fills d'Arnulf de Metz i Pipí el Breu, ambdós descrits per Fredegari com els senyors més importants d'[[Austràsia]]. La família va consolidar el seu poder des del segon terç del segle VII aconseguint que l'ofici de majordom de palau fos hereditari, i convertint-se així en els veritables governants dels francs, mentre que els reis merovingis quedaven reduïts a un paper nominal, és per això que se'ls anomena "«Reis mandrosos"».

En efecte, Pipí va consolidar la seva posició el [[754]] al forjar una aliança amb el [[papa Esteve II]], que va obsequiar al rei dels francs una còpia de la [[Donació de Constantí]] a [[París]], i el va ungir a ell i a la seva família en una majestuosa cerimònia a [[Basílica de Saint-Denis|Saint-Denis]], declarant «''patricius Romanorum''» («protector dels romans»). L'any següent, Pipí va complir la promesa feta al papa i va recuperar l'[[exarcat de Ravenna]], recentment perdut davant els [[llombards]], lliurant al papa en lloc de retornar-lo a l'emperador romà d'Orient. Pipí va lliurar també els territoris reconquerits al voltant de [[Roma]], donant peu a la creació dels [[Estats Pontificis]] a la [[Donació de Pipí]], que va deixar a la tomba de [[Simó Pere|Sant Pere]]. El pontífex tenia bones raons per a esperar de la reconstruïda monarquia franca que proporcionés una base de poder lleial (''[[potestas]]'') en la creació d'un nou ordre mundial, centrat en la figura del papa.