Francesc Cambó i Batlle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 63:
El [[19 de juliol]] la [[FAI]] va ocupar el seu domicili de Barcelona, que es va convertir en la seva seu<ref>{{ref-llibre|títol=Colección Cambó: Sala Sant Jaume de la Fundación Caja de Barcelona, 31 de enero al 31 de marzo 1991 |pàgines=57 |editorial=Ministerio de Cultura |any=1990 |autor=Museo del Prado}}</ref> i els companys de la Lliga foren repressaliats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Doll-Petit |nom=Ruben |títol=REPRESSIO, SALVAMENT I FUGIDA A LA RERAGUARDA CATALANA, 1936-1939 |publicació=Ebre |data=Desembre 2004 |pàgines=51 |exemplar=38 |consulta=16 agost 2020}}</ref>
 
Va contribuir activament a la propaganda i a l'acció exterior dels sublevats, en tant que per iniciativa seva, al novembre de 1936 es va constituir a París una oficina de Premsa i Propaganda, amb l'objectiu de produir contrapropaganda republicana i donar suport a la causa de Franco.{{sfn|de Riquer|1996|p=96}} Cambó va situar al mallorquí [[Joan Estelrich i Artigues|Joan Estelrich]] a elal front de la mateixa, que a més exerciria de director de l'editorial i la revista profranquista ''Occident'',<ref>{{ref-web |cognom=Martí |nom=Pep |url=https://www.naciodigital.cat/noticia/102916/joan/estelrich/intellectual/catalanista/ambaixador/franco |consulta=17 agost 2020 |títol=Joan Estelrich, d'intel·lectual catalanista a ambaixador de Franco |editor=Nació Digital |data=13 de febrer de 2016}}</ref> que finançà.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pérez Gutiérrez |nom=Francisco |títol=Los años de París |pàgines=473 |editorial=Bubok |any=2009 |isbn=8490094896 |url=https://books.google.es/books?id=ydUTVf1wKHkC&pg=PA473&dq=revista+occident+camb%C3%B3&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiin5Gr0aHrAhUW9IUKHYXuAMsQ6AEwAnoECAQQAg#v=onepage&q=revista%20occident%20camb%C3%B3&f=false}}</ref> Va promoure un manifest de suport a l'alçament feixista del mon regionalista,{{sfn|de Riquer|1996|p=59, 278-279}} i va ajudar molts a fugir de la zona republicana. Ferotge anti-comunista, estava convençut del risc que s'establís una República pro-soviètica si guanyaven la guerra els republicans lleials, però acabada la guerra sentia vergonya per haver donat el seu suport als revoltats, que havien resultat ser agressivament anticatalans, amb un sectarisme ideològic en constant creixement al llarg de la guerra.<ref>{{Ref-publicació |cognom=de Riquer i Permanyer |nom=Borja |títol=Francesc Cambó ante el régimen de Franco. El intento de reconstruir la Lliga Catalana (1944-1947) |pàgines=290 |issn=1130-2402 |data=1996 |exemplar=13-14 |publicació= Historia Contemporánea|url=https://ojs.ehu.eus/index.php/HC/article/view/19801/17632 |llengua=castellà}}</ref>
 
=== Postguerra ===