Catedral de Burgos: diferència entre les revisions

;Porta del Sarmental: Construïda al voltant del [[1230]], és la primera porta bastida de la catedral. Consta d'un timpà, envoltat per tres [[arquivolta|arquivoltes]] en la que es representen els ancians de l'[[Apocalipsi]] i diversos cors d'àngels. Al timpà s'hi troba la figura de Jesús en majestat, flanquejat pels símbols dels evangelistes o [[Tetramorf]] (fixar-se en la varietat de les actituds dels quatre evangelistes). Sota el timpà una llinda amb dotze figures assegudes representant els apòstols. La porta està dividida per un mainell en la quequè apareix una moderna estàtua (substituint la deteriorada original) en la qual es representa un bisbe, tradicionalment es diu que és el Señor Mauricio, encara que bé pogués ser don Asterio de Oca o San Indalecio. En els muntants es troben esculpitsesculpides sis figures, quatre de les quals representen [[Moisès]], [[Aaró]], [[Sant Pere]] i [[Pau de Tars|Sant Pau]]. Les escultures d'aquesta portalada van ser obrades pel mateix taller francès que va esculpir part de la portalada occidental de la catedral d'Amiens, assolint un nivell artístic d'excel·lent qualitat dins el conjunt catedralici castellà. El tipus elegant, la serenor i la voluntat de crear imatges naturalistes són característics d'aquest taller escultòric d'Amiens, actiu al primer quart del {{segle|XIII}}. La famosa escultura del Beau Dieu del mainell de la porta central d'Amiens és un bon exemple de l'estil del taller i és impressionant la seva semblança formal amb el Crist com a Jutge de Burgos, possiblement obra del mateix autor francès.

;La Portada de la CoroneriaCoronería: Les estàtues de pedra del [[timpà]] tenen la gràcia dels seus models de [[Notre-Dame de París]], però els plecs de la seva roba són més animats. Els apòstols dels brancals no arriben a uns bons nivells formals.

;La portada de la PellejeriaPellejería: Sobre l'altra cara del [[Creuer (arquitectura)|creuer]] nord, ha estat concebuda per François de Cologne al començament del {{segle|XVI}}, en estil [[plateresc]]. Vorejant la capçalera, un s'adona que la capella del condestableCondestable amb la seva decoració ''isabelina'' i la seva llanterna amb pinacles és un afegitó sobre l'aspecte inicial.

; La capella del condestableCondestable: Està tancada per una magnífica reixa. Sumptuosa fundació del condestable de Castella [[Hernández de Velasco]], aquesta capella isabelina construïda per Simon de Cologne està il·luminada per una llanterna posada en una elegant cúpula estrellada. Tots els grans escultors burgalesos del començament del Renaixement han col·laborat en l'exuberant decoració dels murs i del retaule. El Condestablecondestable i la seva esposa jeuen sobre el seu mausoleu de [[marbre de Carrara]], al costat d'una immensa llosa de marbre granat que destinaren als seus nens. Sobre el costat dret de la capella s'obre la porta plateresca de la sagristia ([[1512]]) on s'admira una Maria Magdalena de Giovan Pietro Rizzoli de Gianpetrino discípuldeixeble de [[Leonardo da Vinci]].

; L'escala de la CoroneriaCoronería: Del més pur estil renaixentista, aquesta majestuosa escala ha estat concebuda per [[Diego de Siloé]] al començament del {{segle|XVI|s}}. El mestre ferreter francès Hilaire va participar en l'execució de l'elegant rampa daurada. Està esculpida amb una gran riquesa iconogràfica, motius vegetals, animals fantàstics, esfinxs, i altres animals que es distribueixen al llarg dels murs i arcs de l'escala. L'escala està rematada amb una barana de ferro sobredaurat de gran bellesa. Va ser model de l'escala que es pot admirar a l'[[Òpera de París]].

Les seves galeries gòtiques del {{segle|XIV|s}}, exposen nombroses escultures de l'escola de Burgos, de fusta policromada, de pedra i de terra cuita. A la capella de Sant Jaume s'hi troba el tresor, ric en peces d'[[orfebreria]] i d'adorns litúrgics. La capella de Santa Catarina conté manuscrits antics (partida de matrimoni del Cid). Fixar-se en les consoles esculpides i pintades del {{segle|XV|s}}, on hi figuren els reis moros que vingueren a retre homenatge al rei de Castella. A la sagristia, ''el Crist a la columna'' de Diego de Siloé és un perfecte exemple de l'expressionisme de latuària espanyola a partir del {{segle|XVI}}. La sala capitular recoberta d'un sostre artesanat [[mudèjar]] de fusta pintada del {{segle|XVI}}, reuneix tapisseries de [[Brussel·les]] dels segles {{Romanes|XV}} i {{Romanes|XVI}}, representant les virtuts teologals i cardinals, un díptic hispano-flamand i una Verge amb el Nen de [[Hans Memling|Memling]].