Mazar-e Xarif: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 14:
Va agafar importància estratègica després de la intervenció soviètica a l'[[Afganistan]] del desembre del [[1979]], quan fou utilitzada com la seva principal base al nord. La ciutat, a més, era un dels llocs que donava més suport als comunistes. Quan els soviètics es van retirar el 1990, les milícies islamistes tadjikes d'[[Ahmad Shah Massud]] i [[Burhanuddin Rabbani]] ([[Jamaat-e-Islami]]) i els uzbeks ([[Moviment Nacional Islàmic de l'Afganistan]] o Jumbesh-e Melli), dirigits per [[Abdul Rashid Dostum]] (general comunista d'ètnia uzbeka que va canviar de bàndol), la van disputar a la guarnició del govern de Najubullah; Dostum la va ocupar ([[1992]]) i es va aliar a Massud. Sota el general Dostum, la ciutat va gaudir de completa pau del [[1992]] al [[1997]], mentre els talibans ocupaven la resta del país. El nord de l'Afganistan va esdevenir autònom amb moneda pròpia, una aerolínia, i altres signes de sobirania. Un dels seus aliats, [[Abdul Malik Pahlawan]], es va rebel·lar el maig del [[1997]], i després d'un temps de lluita Dostum va abandonar la ciutat, que estava amenaçada pels talibans; aquestos van intentar ocupar la ciutat el maig i el juliol del [[1997]], sense èxit. Abdul Malik i els seus guerriller hazares xiïtes van matar uns tres mil talibans.<ref>[[BBC News]], [http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1615824.stm#pahlawan Afghan powerbrokers: Who's who]</ref> En revenja, els talibans van iniciar el [[8 d'agost]] del [[1998]] una matança d'hazares
<ref>[[s:A brief look at the imaginary report on the situation of human rights at Mazar-I-Sharif]]</ref> i, finalment, la ciutat fou ocupada pels talibans, i és la darrera ciutat a caure a les seves mans. En la contraofensiva dels afganesos antitalibans, l'anomenada ''[[Aliança del Nord]]'' (Massud, Dostum i d'altres, oficialment anomenada ''[[Front Unit Islàmic per la Salvació de l'Afganistan]]'') va rebre important suport dels americans amb intensos bombardejos; la ciutat fou ocupada el [[9 de novembre]] del [[2001]]; la derrota dels talibans en aquest combat aviat va ensorrar el seu front. Dos mil talibans que es van rendir foren assassinats per les forces de l'Aliança del Nord amb la tolerància dels americans.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.guardian.co.uk/world/2002/sep/14/afghanistan.lukeharding|títol=Afghan Massacre Haunts Pentagon|editorial=The Guardian|data=09-14-2002 |lloc=Londres|nom=Luke |cognom=Harding |consulta=2010-05-12}}</ref> Les tombes foren trobades per investigadors de les [[Nacions Unides]],
<ref>{{ref-notícia|url=http://www.mcclatchydc.com/336/story/57649.html|títol=As possible Afghan war-crimes evidence removed, U.S. silent|editorial=McClatchy Newspapers|data=12-11-2008}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081216164141/http://www.mcclatchydc.com/336/story/57649.html |date=2008-12-16 }}</ref> però l'administració Bush va bloquejar posteriors investigacions.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|títol=US blocked probes into Afghan prisoner killings|editorial=AFP|data=10-07-2009|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20140120165912/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|dataarxiu=2014-01-20}}</ref> Durant un any, hi va haver enfrontaments entre els diferents comandants vencedors. El govern establert a Kabul pels americans va assolir-ne finalment el control amb el suport de les forces d'ocupació. Un cos d'exèrcit del país va establir la base a la ciutat. L'equip de la ISAF ([[Força Internacional d'Assistència i de Seguretat]]) està sota comandament alemany i el seu quarter és a Camp Marmal, prop de l'aeroport. El contingent noruec té la base a Camp Nidaros i inclou també soldats letons. L'equip de reconstrucció provincial és dirigit per [[Suècia]].
 
== Notes ==