Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 14:
Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a [[Toledo]] on fou ben acollit pel seu fill Ubayd-Al·lah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte [[Ramon Borrell]] de Barcelona i [[Ermengol I d'Urgell]], que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih<ref>que va deixar al front del govern a Toledo a Ismail ibn Dhi l-Nun</ref> i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del [[1010]]). La victòria dels catalans a la [[batalla d'Aqbat al-Bakr]]<ref>lloc conegut modernament com Castillo de Bacar, prop de Còrdova</ref> el [[2 de juny]], els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a Madínat az-Zahrà i al-Mahdí fou restaurat.
Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els amazics que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels amazics de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la [[batalla del riu Guadiaro]] ([[21 de juny]]) en la confluència dels rius [[Guadaira]] i [[Guadalquivir]], en la qual va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el [[8 de juliol]] i la ciutat és saquejada perquè Hixam no pot pagar als catalans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=
Sota la pressió dels assetjants amazics, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de [[1010]]). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el [[23 de juliol]] de [[1010]]. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com ''hàjib''; llavors va negociar amb els castellans l'entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins al [[1013]]. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents ([[Taifa de Dénia|Dénia]], [[Taifa de Toledo|Toledo]], [[Emirat de Granada|Granada]]...)
| |||