|
== Geografia ==
Benafer es troba ala la vora del curs alt del riu [[Palància]], entre aquestel riu i la [[serra d'Espina]]. Posseïx un terme municipal amb un perímetre molt irregular.
=== Localitats limítrofes ===
== Història ==
Els primers indicis de poblament corresponen als jaciments [[ibers]] de Sant Roc i ''El Castillejo''. Com el seu topònim indica, el poble és de fundació àrab i després de la conquesta[[Conquesta vadel regne de València|conquesta]] mantenirmantingué la població musulmana fins que en [[1368]] esta fon expulsada arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella foren expulsats. EnAquell aqueixany anyBenafer va rebre [[carta pobla]], que es va veurefon completada i ratificada pel bisbe de [[Sogorb]], [[Ènnec de Vallterra]], ell'any [[1379]] quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament, el municipi es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de [[Xèrica]]. En el s.[[segle XV]] ésva depertànyer a la família Eixarchs, elen [[1611]] dea la família Cucaló, i a la meitat delmitjan {{segle|XVIII}} era son senyor [[Joaquim Castellví]].
[[Fitxer:Observaciones de Cavanilles - Mapa de El Toro.jpg|miniatura|esquerra|Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles]]
SegonsSobre l'accés i comunicació del poble, segons [[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Cavanilles]] que deia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. TambéEl deiabotànic també afirmava en la seua obra que el [[sector primari]] es donava lloc a 760 [[cafissos]] de blat, 284 de [[dacsa]], 50 entre ordi i [[Fesol|fesols]], 60 càntirs de vi i 60 lliures de [[seda]].; Esmentatambé que al poble habitaven 100 veïns i també com altres dades que hi havia [[Pedrera|pedreres]] de [[marbre]] negrós.
[[Pascual Madoz Ibáñez|Madoz]], en canvi, ensne dónadona molta més informació,: esmenta quesobre el clima, ésque era ordinàriament temperat,; sobre edificis argumenta, que hi havia un [[molí]] fariner i un altre d'oli. Madoz ens explica que hi havia; una casa municipal amb presó, [[Cementiri|cementeri]], carnisseria,; una escola queamb al seu torn estaval'alumnat divididasegretat per asexes; alumnes i una altra part per alumnes. Sobresobre l'església ens relata que hi havia una parròquia que estava sota l'advocació de Sant Salvador, servida per capellà, la vacant del qual es proveïa per oposició a concurs general. Així mateix, Madoz deia en la seua obra que enl'agricultura elestava sector primari estaven dedicatsdedicada a l'agricultura: [[Olivera|oliveres]], [[Figuera|figueres]], [[Vinya|vinyes]], [[Fruiters|arbres fruiters]], moreres, preciosos hortets de flors, hortalisses i llegums;. dinsDins de les activitats econòmiques destaca que hi havia [[vi]] en abundància, blat, ordi, panís, oli, fruites i seda. EsmentaTambé informa que aquellBenafer pobleestava elconstituït constituïenper 120 cases d'11 a 15 vares d'altura, i va ser fundat l'any 1679 per Énnec de Vallterra, [[Bisbat de Sogorb-Castelló|bisbe de Sogorb]]. Altres dades d'interèsinterés que ens explica Madoz és que havien tres fonts: la Font del Salt, la Font de ladel XocolataXocolate i la Font de Juan de Agueda. La impressió que ens dónatransmet Madoz sobre ella poblelocalitat és bonapositiva, causadegut del seual clima temperat i a la seu pau i harmonia.
Després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]] - [[1939]]) a causa de la destrucció soferta vaBenafer haverhagué de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'[[Església (arquitectura)|església]].
Actualment queden restes de [[trinxeres]] de la guerra civil envoltant la població per diversos punts (muntanya de Sant Roc, Els Novales, encreuament amb la carretera de Caudiel a Xèrica).
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'[[agricultura]] de [[secà]] i en la [[ramaderia]]. CultiuPredomina el cultiu d'[[ametllers|ametlers]], [[oliveres]] i [[cireres]] en la seua majoria. Compte aA més, compta amb un secador de pernils, una granja de pollastres ecològics i, empreses de construcció i diversos serveisaltres messervicis.
== Alcaldia ==
=== Patrimoni civil ===
* '''Plaça de l'Ajuntament'''. Exemple de la reconstrucció realitzada per [[Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones|Regions Devastades]] després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]].
=== Patrimoni natural ===
* '''Font de Juan de Águeda'''. També anomenada Fandagueda. SituadaEstà situada a uns 100 metres de la font de la''del nogueraNogal''.
* '''Font del Nogal'''. Situada a la zona de les nogueres[[Anouer|anoueres]].
* '''Fuensanta i Fuensantilla'''. SituadaBrollador que proveïx d'aigua la població. Se troba a la partida de Fuensanta, a uns 4 quilòmetres dedel la població. D'aquest brollador es proveeix la poblaciópoble.
* '''Cova ''Cerdaña'''''. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de vernís negre àtic datable a finals del {{segle|IV}}. Se subratlla el seu caràcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot això lligat a la fecunditat.
== Festes i celebracions ==
* '''Festes patronals'''. El [[6 d'agost]] en honor a Sant Salvador.
* '''Sant Antoni'''. El cap de setmana més properpròxim al [[17 de gener]].
* '''Sant Roc'''. El [[16 d'agost]].
* '''Verge d'Agost'''. El [[15 d'agost]].
| 