Juan Vidal i Ramos: diferència entre les revisions

Conclosos els estudis va tornar a Alacant, on va començar el 1917 com a inspector d'obres de l'[[Ajuntament d'Alacant|Ajuntament]] —arribaria a ser l'arquitecte municipal— i va obrir el seu estudi al carrer Sant Ferran, prop de la que seria la plaça de Gabriel Miró (un dels seus primers treball va ser, precisament, reformar aquesta plaça). Encara que més tard es traslladaria a la plaçeta de la Mare de Déu del Remei. Vidal va iniciar la seua carrera amb un projecte innovador a l'[[Esplanada d'Espanya|Esplanada]] alacantina, la [[Casa Lamaignere|Casa Lamaignère]] (1918) amb Josep Espuch, on ja es poden apreciar les necessitats de la nova alta burgesia. L'estil d'aquest edifici s'enmarca dins de l'[[arquitectura eclèctica]] que va fer conegut a Vidal i Ramos, i que també es pot veure a la Casa Gomis-Iborra (1920) a la cantonada de l'avinguda d'Alfons X el Savi i l'actual avinguda de la Constitució, projecte no conclòs perquè constava d'un àtic sota teulada que no es va realitzar. Al mateix temps es va compondre el grup que constituí l'avantguarda artística alacantina<ref>[http://www.laverdad.es/alicante/sociedad/ciencia/201407/04/canelobre-dedica-monografico-cientifico-20140704012429-v.html Diari La Verdad d'Alacant. Monogràfic de G. Bernàcer i l'edat de plata a Alacant]</ref> d'aquells temps, especialment des que l'escriptor Miró es va mudar al «Mas del Molí» en [[Benimantell]], localitat de [[la Marina Baixa]], on Vidal i Esplà, com també faria el pintor [[Emilio Varela Isabel|Emilio Varela]],<ref>[http://www.diarioinformacion.com/cultura/2017/01/06/emilio-varela-oscar-espla-historia/1846215.html Diari Informació. Emilio Varela i Òscar Esplà, història d'una amistat]</ref> van fer-li moltes visites. Abans d'inaugurar el [[Mercat d'Abastos d'Alacant]] (1915-1922)<ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2016/11/28/583b2d51268e3e360e8b45f7.html El Mundo. Llavors del Mercat Central]</ref> va fer un edifici per a la família del farmacéutic [[Ángel Pascual i Devesa]] al final del carrer Sant Francesc que no es conserva. Al projecte del Mercat,<ref>[http://www.alicante.es/sites/default/files/documentos/noticias/criterios-intervencion-puestos-del-mercado-central-alicante/criterios-intervencion-mercado-central1.pdf http://www.alicante.es/sites/default/files/documentos/noticias/criterios-intervencion-puestos-del-mercado-central-alicante/criterios-intervencion-mercado-central1.pdfAjuntament d'Alacant. Urbanisme. Criteris d'intervenció al Mercat Central per Mabel Ros arquitecta]</ref> molt important per Alacant, va intervindre amb més tècnics, perquè fou començat per [[Enrique Sánchez Sedeño|Francisco Fajardo Guardiola]], en 1915 i l'enginyer Lafarga. Després va treballar a la reforma de la seu-palauet de la «Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alacant» en Sant Ferran (1923)<ref>[http://www.diarioinformacion.com/economia/2014/01/26/sabadell-busca-inquilinos-sedes-historicas/1461906.html Diari Informació. Seus bancàries históricas]</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Martínez Medina|nom2pàgines=Justo49|nom5consulta=Juan|cognom5=Calduch|nom4=Armando|cognom4=Sempere19 Pascual|nom3=Josémarç Luis2021|cognom3títol=OliverGuía Ramírez|cognom2=Olivade Meyer|nom=Andrés|pàgines=49|lloc=Alacant|editorial=BibliotecaArquitectura Virtualde Miguella Provincia de Cervantes|data=2014|llengua=castellàAlicante|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc79604|títolllengua=Guíacastellà|data=2014|editorial=Biblioteca deVirtual ArquitecturaMiguel de laCervantes|lloc=Alacant|nom=Andrés|nom2=Justo|cognom2=Oliva ProvinciaMeyer|cognom3=Oliver deRamírez|nom3=José AlicanteLuis|consultacognom4=19Sempere març 2021Pascual|nom4=Armando|cognom5=Calduch|nom5=Juan|format=PDF}}</ref> creant un edifici molt academicista, on unes «gaudinianes» columnes reforcen la porta d'entrada buscant transmetre seguritat i solidesa, axí com els relleus del pintor i escultor [[Vicente Bañuls Aracil]] <ref>Diari Primera Pàgina d'Alacant. “La gran obra dels Bañuls” per Blas de Peñas 10/01/1969</ref> (també antic alumne a l'acadèmia de Casanova) amb unes [[cariàtide]]s a l'últim nivell. El seu grup de tertúlia va créixer <ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2017/07/17/596b1baa468aeb72058b45a9.html El Mundo. Històries del Barri Buda. Onades de tertulies]</ref> amb antics i nous amics com el regidor, acadèmic i expresident de la Caixa d'Estalvis José Guardiola i Ortiz, o el seu gendre, l'economista Germán Bernacer. També destaquem una reforma amb el xicotet «Central Cinema» (1923),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martínez Medina|nom=Andrés|títol=Arquitectura de la ciudad de Alicante 1923-1943: la aventura de la Modernidad|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcw68d4|llengua=Castellà|data=2015|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc=Alacant|pàgines=112|format=PDF|consulta=23 març 2021}}</ref> on va poder fer la remodelació d'un antic ''café-varietés'' de Luis Martinez, on destacava un arc modernista que dominava la [[façana]] tallat per una [[marquesina]] i va deixar l'Ajuntament, finalitzat el seu treball de desmunte del passeig que havia en la Rambla, per a encarregar-se del departament d'obres de la [[Diputació d'Alacant]] com arquitecte; després seria anomenat membre de la Comissió provincial de Monuments<ref>[https://ddd.uab.cat/pub/llibres/1947/56882/commonhisart_a1947r1.pdf Creació de la Comissions provincials de Monuments. Llibre biblioteca Universitat Autònoma Barcelona]</ref> amb [[Francesc Figueras i Pacheco]], càrrecs compatibles amb la seua activitat particular.