Història de Pere i Fevrònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: majúscula, cometes altes per baixes, llevat punt en peu d'imatge i espai faltant. Afegida plantilla "Segle" |
→Argument: desitj > desig |
||
Línia 20:
Pere agafa l'espasa i mata la serp, que en morir mostra la seva forma original. Però la seva sang esquitxa Pere i el seu cos queda cobert de doloroses crostes que no pot curar de cap manera. Aleshores un somni revela al príncep que Fevrònia, una donzella que es dedica a recollir mel d'abelles salvatges al bosc, el pot guarir. La noia demana com a compensació que el príncep es casi amb ella, i aquest accepta. Un cop guarit, en lloc de casar-se amb ella, se'n torna a Múrom i li envia rics regals. Però l'astuta Fevrònia, conscient que el príncep es podia fer enrere degut al seu baix origen, havia deixat una crosta sense curar, amb la qual cosa la malaltia del príncep retorna de nou. Pere torna a demanar ajuda a Fevrònia i, aquesta vegada sí, es casa amb ella. <br />
Després de la mort de Pavel, Pere succeeix al seu germà al capdavant de Múrom. Els nobles de la ciutat, però, no consenten que una plebea els sigui princesa i li diuen que, si no deixa la princesa que ofèn llur origen noble, aleshores tots dos hauran de deixar Múrom. El príncep no accepta i marxa amb Fevrònia, navegant amb dos vaixells pel riu Oka. Els nobles de Múrom comencen una dura batalla pel poder que acaba amb nombroses morts, la qual cosa els obliga a demanar a Pere que retorni a la ciutat juntament amb la seva muller Fevrònia. Els dos governen sàviament i es guanyen l'afecte del poble fins que, ja vells, decideixen entrar cada un a un monestir diferent, però demanen que, en morir, siguin enterrats junts a la mateixa tomba. Els dos moren el mateix dia, però la tradició ortodoxa no permet que realitzin el seu
== Motius populars ==
| |||