Línia Barcelona-Vallès: diferència entre les revisions

 

=== Ferrocarril de Sarrià a Barcelona ===

 

La línia tingué molt èxit, tot i que l'any [[1874]] l'empresa, per acumulació de deutes, fou absorbida per una nova societat anomenada [[Ferrocarril de Sarrià a Barcelona]]. El [[1905]] s'electrificà i canvià l'ample de la via a [[ample ferroviari estàndard|estàndard]] (1435 mm). El [[1929]] s'inaugurà el primer soterrament: el tram [[Estació de Plaça Catalunya|Plaça Catalunya]] a [[Estació de Muntaner|Muntaner]]. El [[1954]] entrà en servei el nou ramal [[Estació de Gràcia|Gràcia]] i [[Estació d'Avinguda Tibidabo|Avinguda Tibidabo]] i el [[1976]] entrà en servei l'[[Estació de Reina Elisenda]].

 

Montañès no disposava de suport financer i, mentre era a [[Londres]] per trobar finançament per als seus projectes d'electrificació, va conèixer [[Frederick Stark Pearson]]. El [[1911]] Montañès va aconseguir que el Pearson visités Barcelona, i després d'explicar-li tot el projecte, el Pearson va decidir dur-lo a terme.{{sfn|Salmerón i Bosch|1988|p=13-15}} Un dels primers passos era adquirir el [[Ferrocarril de Sarrià a Barcelona|Tren de Sarrià]] de FSB, que era propietat de la ''Société Générale de Tramways Électriques en Espagne'' (SGTEE). En aquells anys, SGTEE va ser adquirida per AEG que era propietària de [[Tramvies de Barcelona]] (TB); aquesta companyia pretenia suprimir el tram entre [[estació de Catalunya|Pl. Catalunya]] i [[estació de Diagonal-Provença|Diagonal]] per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat de l'operació, finalment Montañès i Pearson van adquirir les accions del FSB<ref name="drPearson"/> i el [[1912]] es constituïa ''[[Ferrocarrils de Catalunya|Ferrocarriles de Cataluña]]'' S.A. (FCC),<ref name=historiafgc /> també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L'empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre [[Les Planes (nucli de Barcelona)|les Planes]] i [[Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat]].{{sfn|Salmerón i Bosch|1988|p=16-18}}

Les obres van patir alguns problemes i van durar bastants anys; per una part, l'any [[1914]] esclatava la [[Primera Guerra Mundial]], cosa que afectava el capital de procedència britànica i, per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics, alguns trams van tenir filtracions d'aigua que van provocar l'enfonsament d'una part ja construïda. El [[1915]] un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el [[7 de maig]] Prearson va morir quan tornava a [[Anglaterra]] d'un viatge al [[Canadà]]. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va reprendre i a la tardor de [[1916]] les enllestia. El [[28 de novembre]] FCC inaugurava la línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de [[estació de Catalunya|Plaça Catalunya]]. Amb la inauguració va deixar de circular el ferrocarril de la [[Mina Grott]]. La tardor de [[1917]] arribava el ferrocarril a Sant Cugat.{{sfn|Salmerón i Bosch|1988|p=21-22}}

 

 

== Material mòbil ==

{| class="bellataula"

|- style="text-align:center;"

|}

 

{| class="wikitable"

|+

!Seients

!Capacitat Total

|-

|[[Sèrie 10-27 de FGC|Brill]]

|56 (2 preservades)

|1913 - 1929

|-

|[[Sèrie 400 de FGC|Granota]]

|76 (4 preservades)

|1944 - 1977

|

|

|}

 

== Projectes i futur ==

=== Millora de freqüències a les línies S1 i S2 ===

 

=== Allargament d'andanes i vies a Plaça Catalunya ===