Theobald Wolfe Tone: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
Per a enderrocar el domini britànic, els irlandesos s'havien d'unir per sobre de diferències religioses <blockquote>''“Subvertir la tirania del nostre execrable govern, trencar la connexió amb Anglaterra, la font inacabable de tots els nostres mals polítics, i afirmar la independència del meu país: aquests eren els meus objectius. Unir tot el poble d’Irlanda, abolir la memòria de totes les dissidències passades i substituir el nom comú d’irlandès en lloc de les denominacions de protestant, catòlic i dissident: aquests eren els meus mitjans.''
''Unir protestants, catòlics i dissidents sota el nom comú d’irlandesos per trencar la connexió amb Anglaterra, la font mai fallida de tots els nostres mals polítics, aquest era el meu objectiu '".''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Tone|nom=Wolfe|títol=The autobiography of Theobald Wolfe Tone. 1763-1798|url=https://archive.org/details/autobiographyoft00toneuoft/page/n5/mode/2up|llengua=anglès|editorial=T. Nelson|lloc=Londres}}</ref></blockquote>En relació a les classes socials, Tone arribà
Després de trobar-se a Filadèlfia en companyia de Reynolds, Rowan i Tandy, Tone va anar a París per convèncer el govern francès d’enviar una expedició per envair Irlanda. El febrer de 1796 va arribar a París i va tenir entrevistes amb [[Charles-François Delacroix|Delacroix]] i [[Lazare Nicolas Marguerite Carnot|Carnot]], que van quedar impressionats per la seva energia, sinceritat i capacitat. Se li va assignar una comissió com a adjunt general de l'exèrcit francès, que esperava poder protegir-lo de la pena de traïció en cas de ser capturat pels britànics.
Wolfe Tone va ser enviat a França per reclamar el suport del [[Directori francès|Directori]], amb la condició expressa que els francesos arribessin a Irlanda com a aliats i actuessin sota la direcció del nou govern, tal com havia fet Rochambeau a Amèrica. Amb aquesta visió, Tone tenia conferències freqüents a París amb el general revolucionari [[Louis Lazare Hoche]]; i el Directori finalment va decidir enviar des de Brest una flota de quaranta-cinc veles, amb un exèrcit de quinze mil homes, sota l’encàrrec d’aquest aclamat general, el 15 de desembre de 1796. Anglaterra va ser salvada per una violenta tempesta.
El desembre de 1796, l'expedició, composta per quaranta-tres naus i que transportava prop de 14.450 homes amb un gran subministrament de material bèl·lic per a la seva distribució a Irlanda, va partir de Brest. Tone l'acompanyava com a "adjutant general Smith" i veié amb ràbia l'actitud dels mariners francesos, que no podien fer terra a Iarlanda a causa de fortes tempestes. Van esperar dies fora de la badia de Bantry, a l’espera que es calmessin els vents, però finalment van tornar a França. Tone va servir durant alguns mesos a l'exèrcit francès dirigit per Hoche, que s'havia convertit en el ministre de guerra de la República Francesa, participant en altres intents de portar forces a combatre Irlanda.
El juny de 1797 Tone va participar en els preparatius per a una expedició militar a Irlanda des de la [[República Batava]], un estat creat durant la Revolució Batava als Països Baixos el gener de 1795. No obstant això, la flota batava sota el vicealmirall holandès Jan de Winter es va endarrerir al port de l'illa de Texel aquell estiu per vents desfavorables de l'est i des de mitjans d'agost per un bloqueig de la flota britànica al mar del Nord. Finalment es va posar a la mar la primera setmana d'octubre i va ser derrotada per l'almirall Adam Duncan a la batalla de Camperdown l'11 d'octubre de 1797.
== La rebel·lió de 1798 ==
esclatà la [[Rebel·lió irlandesa de 1798]],
== Referències ==
| |||