Theobald Wolfe Tone: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 57:
Els francesos, ara més preocupats per les expedicions de Napoleó a Egipte, només iniciaren petites incursions a la costa irlandesa. El General Humbert aconseguí fer terra a Killala, [[comtat de Mayo]] el mes d'agost. El miler de soldats francesos i els rebels locals assoliren avanços a la província de [[Connacht]], que comprèn els comtats de [[Comtat de Galway|Galway]], [[Comtat de Leitrim|Leitrim]], [[Comtat de Mayo|Mayo]], [[Comtat de Roscommon|Roscommon]] i [[Comtat de Sligo|Sligo]] on s'establí la breu [[República de Connacht|República de Connach]]<nowiki/>t Però foren finalment també derrotats. Matthew, germà de Wolfe Tone, va ser capturat, jutjat per una cort marcial i penjat. Una segona incursió fracassà a la costa de [[Donegal]]; mentre que Wolfe Tone va participar en una tercera, sota l’almirall Jean-Baptiste-François Bompart, amb el general Jean Hardy al comandament d’una força d’uns 3.000 homes. Es va trobar amb una esquadra britànica a Buncrana a Lough Swilly el 12 d'octubre de 1798. Tone, a bord del vaixell Hoche, va rebutjar l'oferta de fugida de Bompart en una fragata abans de la batalla de l'illa Tory i va ser fet presoner quan es va rendir.
== Judici i execució ==
En el seu judici per cort marcial a Dublín el 8 de novembre de 1798, Tone va pronunciar un discurs declarant la seva decidida hostilitat a Anglaterra i la seva intenció "amb una guerra franca i oberta de procurar la separació dels dos països". En el seu discrus va defensar la seva opinió sobre la separació militar de Gran Bretanya (tal com s'havia produït als Estats Units), i va explicar els seus motius: <blockquote>Vaig entrar al servei de la República Francesa amb l’única visió de ser útil per al meu país. Per lluitar contra la tirania britànica, he afrontat les fatigues i els terrors del camp de batalla; He sacrificat la meva comoditat, he cortejat la pobresa, he deixat la meva dona desprotegida i els meus fills sense pare. Després de tot el que he fet per una causa sagrada, la mort no és cap sacrifici. En aquestes empreses, tot depèn de l’èxit: Washington va tenir èxit; Kosciusko va fracassar. Conec la meva sort, però no demano perdó ni em queixo. Admeto obertament tot el que he dit, escrit i fet, i estic preparat per satisfer les conseqüències. Com que, tanmateix, ocupo un alt grau a l'exèrcit francès, sol·licitaré que el tribunal, si pot, em concedeixi el favor que pugui morir amb la mort d'un soldat" (és a dir, afusellat).</blockquote>La seva eloqüència va ser en va i la seva petició de ser afusellat va ser denegada. El 10 de novembre de 1798 va ser declarat culpable i condemnat a ser penjat el 12 de novembre. Abans que es dugués a terme aquesta sentència, va intentar suïcidar-se tallant-se el coll o bé soldats britànics el van torturar i ferir de mort. La història explica que inicialment es va salvar quan es va segellar la ferida amb un embenat, però finalment Wolfe Tone morí el 19 de novembre de 1798 a l'edat de 35 anys a la presó de Provost, a Dublín, no gaire lluny d'on va néixer. Està enterrat a [[Bodenstown]], Comtat de [[Kildare]], a prop del seu lloc de naixement a Sallins,
== Llegat ==
Els seus diaris escrits per a la seva família i amics íntims van ser publicades a Washington DC el 1821 pel seu fill, William Theobald Wolfe Tone. Van ser reeditats el 1910 per Richard Barry O'Brien.
Tone va ser adoptat pel moviment de la Jove Irlanda de la dècada de 1840 com a figura emblemàtica, com a pare del republicanisme irlandès i per sobre de les divisions religioses. El seu líder Thomas Davis va trobar i va donar a conèixer la ubicació de la tomba de Tone a Bodenstown el 1843.
Els republicans irlandesos moderns citen sovint els seus ideals de llibertat i igualtat dels irlandesos per sobre divisions religioses i sectarisme. La seva figura, en canvi, no és ben vista ni per la jerarquia catòlica ni pels extremistes unionistes.
== Referències ==
Linha 68 ⟶ 78:
=== Altres lectures ===
* Stephen McGarry, ''Irish Brigades Abroad'' (Dublin, 2013) (softback).
* T.W. Moody, R.B. McDowell and C.J. Woods (eds.), ''
* T.W. Moody, R.B. McDowell and C.J. Woods (eds.), ''The Writings of Theobald Wolfe Tone 1763–98, Volume II: America, France, and Bantry Bay, August 1795 to December 1796'' (Oxford: Oxford University Press, 2001).
* T.W. Moody, R.B. McDowell and C.J. Woods (eds.), ''The Writings of Theobald Wolfe Tone 1763–98, Volume III: France, the Rhine, Lough Swilly and Death of Tone, January 1797 to November 1798'' (Oxford: Oxford University Press, 2007).
| |||