Theobald Wolfe Tone: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 52:
Mentrestant, a Irlanda, els membres dels irlandesos units havien arribat a 300.000, aproximadament el 6% de la població, però una brutal campanya de repressió britànica el 1797 començà a debilitar l'organització i va obligar el lideratge a intentar un aixecament sense poder esperar l'ajut francès. Amb la [[Llei marcial]] el [[2 de març]] de [[1797]], els britànics recorrien a la crema de cases, tortura de presoners i assassinats dels insurgents. El govern britànic decidí a més impulsar les divisions sectàries religioses, especialment a l'Ulster, per debilitar la causa irlandesa. L'alçament per alliberar Irlanda es trobà, a més, amb l'oposició frontal de la jerarquia catòlica romana als irlandesos units, ja que estaven aliats amb els francesos. En aquest context esclatà la [[Rebel·lió irlandesa de 1798]].
L'alçament havia de començar amb la presa de Dublin, però el pla va fracassar per l'anticipació de l'espionatge britànic i els rebels es van dispersar ràpidament, abandonant les armes. Però els districtes circumdants de la capital es van aixecar segons el planejat, i els van seguir els comtats limítrofs de Dublín. Els primers xocs es van produir a l'alba del dia [[24 de maig]]. Els enfrontaments es van estendre ràpidament per la província de [[Leinster]] i les lluites més violentes van tenir lloc al [[comtat de Kildare]]. Les forces britàniques però es van imposar a [[Batalla de Tara Hill|Tara Hill]], [[Meath]], i [[Batalla de Carlow|Carlow]], posant fi a l'aixecament en aquests comtats. A [[Comtat de Wicklow|Wicklow]] hi hagué una dura guerra de guerrilles. A l'Ulster, els rebels, presbiterians en la seva majoria, es van alçar en armes el 6 de juny al [[comtat d'Antrim]], liderats per [[Henry Joy McCracken]]. Van aconseguir prendre el control del comtat però foren derrotats a la batalla d'Antrim. Al [[comtat de Down]], després de la victòria inicial a [[Batalla de Saintfield|Saintfield]], els rebels de [[Henry Munro]] van ser derrotats en [[Batalla de Ballynahinch|Ballynahinch]]. Al
Els francesos, ara més preocupats per les expedicions de Napoleó a Egipte, només iniciaren petites incursions a la costa irlandesa. El General Humbert aconseguí fer terra a Killala, [[comtat de Mayo]] el mes d'agost. El miler de soldats francesos i els rebels locals assoliren avanços a la província de [[Connacht]], que comprèn els comtats de [[Comtat de Galway|Galway]], [[Comtat de Leitrim|Leitrim]], [[Comtat de Mayo|Mayo]], [[Comtat de Roscommon|Roscommon]] i [[Comtat de Sligo|Sligo]] on s'establí la breu [[República de Connacht|República de Connach]]<nowiki/>t Però foren finalment també derrotats. Matthew, germà de Wolfe Tone, va ser capturat, jutjat per una cort marcial i penjat. Una segona incursió fracassà a la costa de [[Donegal]]; mentre que Wolfe Tone va participar en una tercera, sota l’almirall Jean-Baptiste-François Bompart, amb el general Jean Hardy al comandament d’una força d’uns 3.000 homes. Es va trobar amb una esquadra britànica a Buncrana a Lough Swilly el 12 d'octubre de 1798. Tone, a bord del vaixell Hoche, va rebutjar l'oferta de fugida de Bompart en una fragata abans de la batalla de l'illa Tory i va ser fet presoner quan es va rendir.
▲Els francesos, ara més preocupats per les expedicions de Napoleó a Egipte, només iniciaren petites incursions a la costa irlandesa. El General Humbert aconseguí fer terra a Killala, [[comtat de Mayo]] el mes d'agost. El miler de soldats francesos i els rebels locals assoliren avanços a la província de [[Connacht]], que comprèn els comtats de [[Comtat de Galway|Galway]], [[Comtat de Leitrim|Leitrim]], [[Comtat de Mayo|Mayo]], [[Comtat de Roscommon|Roscommon]] i [[Comtat de Sligo|Sligo]] on s'establí la breu [[República de Connacht|República de Connach]]<nowiki/>t Però foren finalment també derrotats. Matthew, germà de Wolfe Tone, va ser capturat, jutjat per una cort marcial i penjat. Una segona incursió fracassà a la costa de [[Donegal]]; mentre que Wolfe Tone va participar en una tercera, sota l’almirall Jean-Baptiste-François Bompart, amb el general Jean Hardy al comandament d’una força d’uns 3.000 homes. Es va trobar amb una esquadra britànica a Buncrana a Lough Swilly el 12 d'octubre de 1798. Tone, a bord del vaixell Hoche, va rebutjar l'oferta de fugida de Bompart en una fragata abans de la batalla de l'illa Tory i va ser fet presoner quan es va rendir.
== Judici i execució ==
| |||