Juan Vidal i Ramos: diferència entre les revisions

Conclosos els estudis va tornar a Alacant, on va començar el 1917 com a inspector d'obres de l'[[Ajuntament d'Alacant|Ajuntament]] —arribaria a ser l'arquitecte municipal— i va obrir el seu estudi al carrer de Sant Ferran, prop de la que seria la plaça de Gabriel Miró (un dels seus primers treballtreballs va ser, precisament, reformar aquesta plaça). Encara que més tard es traslladaria a la plaçetaplaceta de la Mare de Déu del Remei. Vidal va iniciar la seua carrera amb un projecte innovador a l'[[Esplanada d'Espanya|Esplanada]] alacantina, la [[Casa Lamaignere|Casa Lamaignère]] (1918) amb Josep Espuch, on ja es poden apreciar les necessitats de la nova alta burgesia. L'estil d'aquest edifici s'enmarcaemmarca dins de l'[[arquitectura eclèctica]] que va fer conegut a Vidal i Ramos, i que també es pot veure a la Casa Gomis-Iborra (1920) a la cantonada de l'avinguda d'Alfons X el Savi i l'actual avinguda de la Constitució, projecte no conclòs perquè constava d'un àtic sota teulada que no es va realitzar. Al mateix temps es va compondre el grup que constituí l'avantguarda artística alacantina<ref>[http://www.laverdad.es/alicante/sociedad/ciencia/201407/04/canelobre-dedica-monografico-cientifico-20140704012429-v.html Diari La Verdad d'Alacant. Monogràfic de G. Bernàcer i l'edat de plata a Alacant]</ref> d'aquells temps, especialment des que l'escriptor Miró es va mudar al «Mas del Molí» en [[Benimantell]], localitat de [[la Marina Baixa]], on Vidal i Esplà, com també faria el pintor [[Emilio Varela Isabel|Emilio Varela]],<ref>[http://www.diarioinformacion.com/cultura/2017/01/06/emilio-varela-oscar-espla-historia/1846215.html Diari Informació. Emilio Varela i Òscar Esplà, història d'una amistat]</ref> van fer-li moltes visites. Abans d'inaugurar el [[Mercat d'Abastos d'Alacant]] (1915-1922)<ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2016/11/28/583b2d51268e3e360e8b45f7.html El Mundo. Llavors del Mercat Central]</ref> va fer un edifici per a la família del farmacéuticfarmacèutic [[Ángel Pascual i Devesa]] al final del carrer de Sant Francesc que no es conserva. Al projecte del Mercat,<ref>[http://www.alicante.es/sites/default/files/documentos/noticias/criterios-intervencion-puestos-del-mercado-central-alicante/criterios-intervencion-mercado-central1.pdf http://www.alicante.es/sites/default/files/documentos/noticias/criterios-intervencion-puestos-del-mercado-central-alicante/criterios-intervencion-mercado-central1.pdfAjuntament d'Alacant. Urbanisme. Criteris d'intervenció al Mercat Central per Mabel Ros arquitecta]</ref> molt important per a Alacant, va intervindre amb més tècnics, perquè fou començat per [[Enrique Sánchez Sedeño|Francisco Fajardo Guardiola]], en 1915 i l'enginyer Lafarga. Després va treballar a la reforma de la seu-palauet de la «Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alacant» en Sant Ferran (1923)<ref>[http://www.diarioinformacion.com/economia/2014/01/26/sabadell-busca-inquilinos-sedes-historicas/1461906.html Diari Informació. Seus bancàries históricas]</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Martínez Medina|nom2=Justo|nom5=Juan|cognom5=Calduch|nom4=Armando|cognom4=Sempere Pascual|nom3=José Luis|cognom3=Oliver Ramírez|cognom2=Oliva Meyer|nom=Andrés|pàgines=49-51|lloc=Alacant|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|data=2014|llengua=castellà|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc79604|títol=Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante|consulta=19 març 2021|format=PDF}}</ref> creant un edifici molt academicista, on unes «gaudinianes» columnes reforcen la porta d'entrada buscant transmetre seguritatseguretat i solidesa, axíaixí com els relleus del pintor i escultor [[Vicente Bañuls Aracil]] <ref>Diari Primera Pàgina d'Alacant. “La gran obra dels Bañuls” per Blas de Peñas 10/01/1969</ref> (també antic alumne a l'acadèmia de Casanova) amb unes [[cariàtide]]s a l'últim nivell. El seu grup de tertúlia va créixer <ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2017/07/17/596b1baa468aeb72058b45a9.html El Mundo. Històries del Barri Buda. Onades de tertulies]</ref> amb antics i nous amics com el regidor, acadèmic i expresident de la Caixa d'Estalvis José Guardiola i Ortiz, o el seu gendre, l'economista Germán Bernacer. També destaquem una reforma amb el xicotet «Central Cinema» (1923),<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Martínez Medina|nom=Andrés|títol=Arquitectura de la ciudad de Alicante 1923-1943: la aventura de la Modernidad|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcw68d4|llengua=Castellà|data=2015|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc=Alacant|pàgines=61, 112, 116|format=PDF|consulta=23 març 2021}}</ref> on va poder fer la remodelació d'un antic ''café-varietés'' de Luis MartinezMartínez, on destacava un arc modernista que dominava la [[façana]] tallat per una [[marquesina]] i va deixar l'Ajuntament, finalitzat el seu treball de desmuntedesmuntatge del passeig que hi havia en la Rambla, per a encarregar-se del departament d'obres de la [[Diputació d'Alacant]] com a arquitecte; després seria anomenat membre de la Comissió provincialProvincial de Monuments<ref>[https://ddd.uab.cat/pub/llibres/1947/56882/commonhisart_a1947r1.pdf Creació de la Comissions provincials de Monuments. Llibre biblioteca Universitat Autònoma Barcelona]</ref> amb [[Francesc Figueras i Pacheco]], càrrecs compatibles amb la seua activitat particular.

Prompte es va inaugurar l'[[edifici Carbonell]] (1924) on va repetir l'estructura jeràrquica i l'ornamentació (blasons, garlandes, medallons…) del Lamaignère amb cúpules però més grandiós i el nou president de la Diputació, [[Pascual Mas i Mas]], li va encarregar formalment la construcció d'un nou hospital per a la [[Beneficència]] provincial encara quèque era un projecte de l'anterior president. El 1924 també faria un cinema per a l'empresari L. Martínez, el «Monumental-Salón Moderno»,<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Varela Botella|nom=Santiago|títol=Obra de los arquitectos en Alicante|url=http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0980519|llengua=Castellà|data=2019|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc=Alacant|pàgines=270-273|format=PDF|consulta=23 març 2021}}</ref><ref name=":0" /> al costat del Mercat d'Abastos, a la façana principal amb forts elements modernistes: les columnes en pòrtic suportant el sostre del hall d'accés a l'ampli saló del [[pati de butaques]], on destacava el balcó interior de la primera planta volada i reculada amb galliner. A l'exterior el mateix primer pis era exalçat per un mirador ornamentat amb un [[Arc (arquitectura)|arc]] central on se situaven els [[Atlant (arquitectura)|atlant]]s, el tercer pis amb relleus i la cornisa amb [[balustre]] i [[pinacle]]s. A l'any següent destaquem l'edifici de pisos de lloguer pel cónsulcònsol francés Bardin<ref name=":0" /> —junt—al acostat de la casa palauet d'eixaaqueixa família en Sant Ferran— tant d'estètica com d'estructura ''Beaux Arts'', un altre per a R. Alberola a l'avinguda de la Constitució (1924-1930)<ref name=":1" /> amb elements renaixentistes i barrocs alacantins i amb els balcons del principal jerarquitzant i sobreïxen els [[ràfec]]s de la coberta de fusta de la teulada; el xalet del seu amic el músic Esplà en [[Benalua]] com després tornaria a fer al [[xalet de Centella]] i també la reforma del Casino d'Alacant (1925), original modernista del seu antecessor [[José Guardiola Picó]], on va oferir un disseny amb elements platerescos i classicistes; justament l'any que es va celebrar l'[[Exposició d'Arts Decoratives]] de 1925 a [[París]] i va a ser anomenat arquitecte de la Cambra de la Propietat Urbana alacantina. Des de 1926 va fer<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080420/alicante/elegancia-ciudad-jardin-20080420.html Diari Las Provincias. Ciutat Jardí]</ref> xalets al barri “Ciutat«Ciutat Jardí”Jardí» dissenyat per F. Fajardo per a una cooperativa d'habitatges promoguda per metges. A l'eix de l'avinguda de la Constitució va encarregar-se de fer una seu per a la [[Beneficència]] municipal dirigida pel metge [[Pascual Pérez i Martínez]]:<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090705/alicante/casa-socorro-1927-20090705.html Diari Las Provincias. La Casa de Socors 1927]</ref> la Casa de Socors (1925-1927)<ref name=":1" /> localitzada per una torrassa a la cantonada i culminada per finestres redones. Poc després el president Pascual Mas li va encarregar el disseny i construcció d'una seu fixa per a la institució provincial per antonomasiaantonomàsia que albergara un ''saló de plens'' per la corporació provincial i la seua [[Administració local|Administració]]. A l'any 1928, mentre es finalitzava al carrer de Lopéz Torregrosa un edifici de pisos amb un xicotet mirador circular va intervindre, per primera vegada, a l'urbanisme i construcció d'una àrea completa amb la ampliació (1929) del «Barri Obrer»<ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2017/01/23/5884dea546163f3b1c8b463f.html El Mundo. Barri Obrer del “Cercle catòlic”]</ref> promogut pel ''Cercle catòlic'' -sota—sota la Llei de [[Cases barates|Cases Barates]]-— amb el «Banc d'Estalvis i Construcció»

dins<ref>[https://elpais.com/ccaa/2014/02/23/valencia/1393178175_949976.html El País. El Barri Obrer alacantí]</ref> del hui barri [[Bonavista de la Creu]] i van començar les obres del futur palau de la Diputació. Per aqueixa zona va alçar molts edificis particulars, com a la [[plaça dels Cavalls|plaça dels Estels]] dels quals només romanen l'edifici de José Sevilla (1930) al cantó amb l'avinguda de l'Estació i un altre edifici de pisos al cantó amb General Lacy; al altre costat de la plaça, al passeig de Marvà, l'Escola Francesa. Va ser en eixosaqueixos anys quan va ingressar a la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]].

Al començament de la [[Segona República Espanyola]] es va inaugurar, encara que ja estava en funcionament, el nou Hospital provincial d'Alacant on destaca una moderna distribució —fou bé assessorat pels metges de la Diputació— amb influences de l'Hospital de Maudes, obra d'Antonio Palacios,<ref>[https://elpais.com/ccaa/2016/05/27/madrid/1464363917_969020.html El País. L'Hospital de Maudes compleix 100 anys]</ref> i la seua capella neogòtica, també va prendre possessió del Palau Provincial d'Alacant, el nou president [[Franklin Albricias Goetz]], construcció eclèctica amb simetries neoclàssiques i no obstant això neobarroc als detalls presents al patrimoni de tota la provinciaprovíncia, una posada en valor de l'art local tal com va proposar [[Antoine Chrysostome Quatremère de Quincy|Quatremère de Quincy]], més de cent anys abans als seus tractats d'[[arquitectura]]; d'altra banda també fou un any de tristesa per queperquè va ser l'any de la defunció de la seua dona Dolores Ramos. 1932 fou un any important per a Alacant, va produir-se la visita del president de la República [[Niceto Alcalá-Zamora]] que va assistir,<ref>[http://www.laverdad.es/alicante/v/20120115/cultura/enero-1932-alcala-zamora-20120115.html La Verdad. 15 gener 1932 Alcalà Zamora en Alacant]</ref> entre altres esdeveniments, a la inauguració del ‘Museu'Museu Arqueològic provincial' dins del Palau seu de la Diputació i Vidal va anar amb el president; a més va inaugurar un edifici per a la família Bergé —també d'origen francés— formant [[xamfrà]] i amb cúpula rematant els miradors de l'última planta —encara més al del xamfrà—, on va concentrar l'ornamentació d'influència «beauxartià». En paral·lel a tot això, l'èxit al seu treball li havia proporcionat un lloc a l'elit cultural —ateneista i acadèmic— però també li va introduir als [[Rotary International|rotari]]s, fins i tot seria elegit president del “Club«Club Rotary”Rotary» alacantí. El treball no escassejava encara i la següent obra a escometre seria el Col·legi de les [[Carolines Altes]] (hui «[[Diada Nacional del País Valencià|9 d'octubre]]»), mèsmés tard una casa al final del passeig de Federico Soto (1934), enfront de l'edifici que havia construït pelper al «[[Banco Coca]]», i a l'any 1935 no massa lluny d'allí, en Marvà-, un altre pelper al contractista d'obres Torregrosa. 1936 fou l'any de l'edificioedifici del carrer dels Reis CatólicsCatòlics 26, llavors JoaquinJoaquín Costa, però quan la situació econòmica es posa difícil i l'ambient ''pre''-bèl·lic es va estendre va tancar el seu estudi, va deixar el seu pis al centre de la ciutat i va anar-se'n a viure a un chaletxalet aleshores de la contornada pròxim a [[l'Albufereta]]; a l'inici de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]] es va traslladar a un [[mas]] que tenia a la [[serra d'Aitana]] anomenat «El Clot del Pi» després de casar-se amb MªDolores Soto Chàpuli, nétaneta per via materna d'un important contractista del {{Segle|xix}} a Alacant. Finalitzada la guerra i instaurat el [[franquisme]], després d'uns treballs en col·laboració amb Josep Ivañez Baldó i altres, Vidal va obrir amb Julio Ruiz Olmos estudi d'arquitectura (1940-63) al carrer de Sant Ferran 7 des d'on va començar a restaurar el [[Teatre Principal (Alacant)|Teatre Principal]] i el Casino, afectats pel [[bombardeig d'Alacant (1938)]], i també reconstruir balnearis «L'Aliança» i «L'Alhambra» frontenfront aldel passeig de GomizGómiz. Dins de la [[Cocatedral de Sant Nicolau de Bari]] va dissenyar la capella del «Crist de la Bona Mort» per a una cofraria religiosa <ref>Diari Informació. Especial Setmana Santa per Alfredo Aracil 27/03/1999</ref> i pel [[Bisbat d'Oriola-Alacant]], va haver de reconstruir l'altar major del [[Monestir de la Santa Faç]] perquè va albergar una [[Txeca (Espanya)|Txeca]] durant la Guerra civilCivil<ref>Dr Vicente Ramos Pérez “La Guerra Civil (1936-39) en la provincia de Alicante” primer tom (1972) Editorial Biblioteca Alicantina {{ISBN|84-300-5506-1}}</ref> i l'interior estava destrossat; més tard seria el nou Convent de les [[Clarisses Caputxines]] (1945) darrere de l'actual sucursal del [[Banc d'Espanya]] i una nova Església de Sant Joan Baptiste (1949) pel barri de [[Benalua]], amb la col·laboració de Figueras Pacheco membre de la Junta de Reconstrucció,<ref>F. Sala “Estampas benaluenses. Un templo con historia.” (1983) {{ISBN|84-3008-398-7}}</ref> per causa de la [[crema de convents de 1931 a Espanya]]. En aqueixa època va emplearcontractar com a [[delineant]] al pintor [[Miquel Abad Miró|Miguel Abad Miró]], nebot en segon grau de Gabriel Miró (1930†). Destaquem projectes a la Rambla, com algú edifici de pisos (la casa del topògraf J. Caturla) però sobre totsobretot edificis de lloguer per a mercantils, amb oficines o comerços a la planta baixa i l'entresol, amb habitatges al cos central on prevalen a la façana els incipients balcons-terrassa sobre les finestres, i l'escalonament als últims nivells propi de l'''[[art déco]]'' però als que destaca l'equilibri volumètric del [[racionalisme arquitectònic]], com el del comerciant Evarist Marimón (1941), en esteaquest cas amb unes esbosses mínimes.

També edificis corporatius per a la companyia d'assegurances «La Unión y el Fénix» (1942) —a la mateixa [[illa urbana]] que el seu Hotel Victoria— inspirat per un treball d'Eusebi Bona, amb jerarquies ben clares pelsper les balconades al pis principal i l'últim, rematat tot per una cúpula amb l'escultura símbol de l'empresa tot molt «beauxartià» o l'edifici «Banc Vitalicio» per a Alacant (1943) seguint l'estil marcat per [[Lluís Bonet i Garí]] a la seu de Barcelona —dissenyada abans<ref>[http://www.elperiodico.com/es/eixample/20170704/edificio-generali-billetes-moda-6148510 El Periódic. Bitllets i moda]</ref> de la guerra— però amb l'última secció de l'edifici a ''contre-courbe''; molt al contrari que la casa de la família navarresa San Martín (1944) cap al final de l'Esplanada, de formes casticistes-regionalistes. Però eixeaqueix any de 1943 es va produir l'[[explosió Armeria El Gato en Alacant|explosió de l'Armeria El Gato en Alacant]] <ref>Diari La Verdad d'Alacant. Explosió d'una armeria en juliol de 1943” Emilio Chipont 17/04/1982</ref> que estava juntal acostat de la plaça de l'Ajuntament, i que a més de destrossar vides (17 morts i 123 malalts) també va destrossar tot l'entorn, on Vidal va tindre l'oportunitat de rehabilitar i fer una nova façana —neorenaixentista— per la casa de Balbina Gomiz (1952) al pòrtic d'Ansaldo. Un altra corporació, [[Banesto]] li va encarregar la construcció del seu edifici a Alacant, on estava l'anterior sucursal del Banc d'Espanya localitzat a un edifici que pertanyia a les dependències militars de l'antiga porta medieval anomenada Portal d'Elx, i no va oblidar posar —de nou— una representació de la [[Santa Faç]] <ref>P. Lopez i P. Maltes “Historia de la muy noble, leal y fidelísma ciudad de Alicante” facsímil (1991) Col·lecció Fonts històriques ciutat d'Alacant vol IV editat per l'Ajuntament {{ISBN|84-87367-17-8}}</ref> en la façana lateral com hi havia en quasi totes les portes de la ciutat d'ençà el {{Segle|xvii}}.

A l'any següent va ser el nou Institut de [[batxillerat]] (1953) —hui [[IES Jorge Juan]]— on es pot apreciar eixaaqueixa evolució cap a una estètica més neta sense ornamentació a les façanes, on destaquen els arcs romans dels pòrtics simetricssimètrics, molt en comú amb [[Francesc Folguera i Grassi]], que repetiria en el Psiquiàtric. A més va participar novament a un barri, promogut aleshores per la «Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia» —successora de l'anterior—, exactament a una de les fases del projecte «Sagrada Família» (1953-59),<ref>F. Gil Sanchez “Historia del Barrio Sagrada Familia. Alicante” (1985) editat per la C.A.A.M. {{ISBN|84-7599-014-2}}</ref> nou barri connectat al sud amb el [[nucli de població]] per una secció del complex industrial de l'antiga fàbrica de «Motors Elèctriques Fills d'Antonio Maria SL» al carrer de Sant Mateu i prop d'on ja havia parcel·lat com a funcionari municipal. El seu últim projecte fou l'anomenada ''[[Torre Provincial]]'' (1956-1960) per la C.A.P.A.,<ref>[https://elpais.com/diario/2000/02/10/cvalenciana/950213900_850215.html El País. “Torre Provincial”]</ref> la «Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant» de la Diputació, amb la col·laboració del seu soci Ruiz Olmos i Francisco Muñoz, a l'eixample de la Rambla, on es va apreciar la seua capacitat d'adaptació als nous temps amb l'edifici mèsmés alt d'Alacant, amb 15 plantes únicament d'oficines que va revolucionar l'arquitectura alacantina. Petit [[gratacel]]s amb les façanes exentesexemptes, excepte pels relleus d'Enrique Pérez Comendador i uns innovadors panells de finestres d'acer a l'estil [[Le Corbusier]]. L'any 1957 es va jubilar com a arquitecte provincial (1923-1957) i amb respecte al seu estudi particular encara acceptaria alguns encàrrecs particulars com el de J. Ribelles a principi dels [[anys 1960]] que va consistir en actuacions a la façana i d'addició d'un àtic, a l'últim edifici de l'Esplanada —amb entrada per darrere a Sant Ferran 49— propietat de la seua dona Rita Barraquer, membre de la [[Ignasi Barraquer i Barraquer|família dels oftalmòlegs]], que d'alguna manera constituïx una metàfora de l'activitat del seu estudi doncsperquè en eixeaqueix passeig va començar<ref>[http://www.diarioinformacion.com/blogs/arquitectura-alicantina/el-arquitecto-de-moda-en-alicante-en-1920.html Diari Informació Blog arquitectura]</ref> i va acabar; a l'any 1964 sol·licità la baixa al Col·legi d'ArquitectsArquitectes Territorial.