Tris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 2:
'''Tris''' (també conegut com a '''THAM '''o''' trometamol'''), abreviació del [[compost orgànic]] denominat '''tris (hidroximetil) aminometà''', amb fórmula (CH<sub>2</sub>OH)<sub>3</sub>CNH<sub>2</sub> és àmpliament utilitzat en bioquímica i biologia molecular,<ref>Gomori, G., Preparation of Buffers for Use in Enzyme Studies. Methods Enzymology., 1, 138-146 (1955).</ref> és un [[aminoalcohol]] biològicament inert de baixa [[toxicitat]], que actua com amortidor o [[Solució tampó|tampó]] del [[diòxid de carboni]] i àcids ''in vitro ''i'' in vivo''.<ref name="nomdelareferencia2">Nahas GG, Sutin KM, Fermon C, Streat S, Wiklund L, Wahlander S, Et al. Guidelines for the treatment of acidaemia with Tris. Drugs. 1998 Feb;55(2):191-224. Erratum in: Drugs 1998 Apr;55(4):517</ref> En bioquímica, el tris s'utilitza àmpliament com un component de les solucions tampó, com el [[Solució TAE|TAE]] i el tampó [[TBE]], especialment per a les solucions d'[[àcids nucleics]]. Es tracta d'una [[amina|amina primària]] i per tant pot patir les reaccions que generalment s'associen a les amines típiques, per exemple, condensacions amb [[aldehids]].
* El pKa disminueix aproximadament 0,03 unitats per cada [[grau Celsius]] d'augment de la temperatura.<ref>El-Harakany, A.A.; Abdel Halima, F.M. and Barakat, A.O. (1984). Dissociation constants and related thermodynamic quantities of the protonated acid form of tris-(hydroxymethyl)-aminomethane in mixtures of 2-methoxyethanol and water at different temperatures. J. Electroanal. Chem. 162 (1–2): 285–305.</ref><ref>Vega, C.A.; Butler, R.A. et al. (1985). Thermodynamics of the Dissociation of Protonated Tris(hydroxymethy1)aminomethane in 25 and 50 wt % 2-Propanol from 5 to 45 °C. J. Chem. Eng. Data 30 (4): 376–379.</ref>▼
▲de la temperatura.<ref>El-Harakany, A.A.; Abdel Halima, F.M. and Barakat, A.O. (1984). Dissociation constants and related thermodynamic quantities of the protonated acid form of tris-(hydroxymethyl)-aminomethane in mixtures of 2-methoxyethanol and water at different temperatures. J. Electroanal. Chem. 162 (1–2): 285–305.</ref><ref>Vega, C.A.; Butler, R.A. et al. (1985). Thermodynamics of the Dissociation of Protonated Tris(hydroxymethy1)aminomethane in 25 and 50 wt % 2-Propanol from 5 to 45 °C. J. Chem. Eng. Data 30 (4): 376–379.</ref>
* Els [[elèctrode de plata|elèctrodes de plata]] per mesurar el pH que contenen una sola juntura (per exemple, l'elèctrode de clorur de plata) són incompatibles amb el Tris (es forma un [[precipitat]] Ag-Tris que obstrueix l'elèctrode). Els elèctrodes d'unió doble són resistents a aquest problema, i els que no són de plata hi són completament immunes.
* Una forma comuna del tris és el tris-HCl, que és la [[Sal (química)|sal]] de l'àcid. Quan aquest es troba a pH = pKa, el seu ió conjugat ([[Hidròxid|OH<sup>-</sup>]] per Tris-HCl, [[Oxoni|H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>]] per tris base) té una concentració equivalent a la de la sal. No obstant això, les [[Massa molecular|masses moleculars]] són diferents i han de ser correctament ajustats per tal d'arribar a la força d'esmorteïment que s'esperaria.
| |||