Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya: diferència entre les revisions

Durant el 2016, el [[Jutjat de primera instància i instrucció|jutjat de primera instància]] número 1 d'[[Osca]], va acollir la demanda presentada pel [[Govern d'Aragó|Govern d'Arag]]<nowiki/>ó i l'[[Vilanova de Sixena|Ajuntament de Vilanova de Sixena]] contra el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. La intenció d'aquesta demanda era impugnar la titularitat que ostentava la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i el MNAC en relació a les [[Pintures de la sala capitular de Sixena|pintures murals de la Sala Capitular de Sixena]], i, en cas que la demanda s'estimés, que aquestes es retornessin al monestir, on ja havien iniciat un projecte amb un cost inicial de 100.000 euros (altres fonts citen 200.000)<ref name=":4">{{Ref-web |url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/07/05/catalunya/1467732454_252533.html |títol=La orden de traslado del arte de Sijena “pone en riesgo” la colección del MNAC |consulta=18-07-2016 |llengua=Castellà |editor=El País |data=07-07-2016}}</ref> per a condicionar espais per a l'arribada de les pintures.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/913448-arago-porta-al-jutge-la-titularitat-de-lart-de-sixena.html|títol=Aragó porta al jutge la titularitat de l'art de Sixena|consulta=18-07-2016|llengua=Català|editor=El Punt Avui|data=}}</ref> Durant el judici, les diferents parts van aportar diversa documentació per a reforçar els seus interessos. Per una part, el govern aragonès considerava un «saqueig»<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/aragon-reclama-pinturas-sijena-mnac-4824990|títol=El MNAC alerta del riesgo de trasladar los frescos de Sijena|consulta=18-07-2016|llengua=Castellà|editor=El Periódico|data=18-01-2016}}</ref> l'arrencada de les pintures l'any 1936 per part de [[Josep Gudiol i Ricart|Josep Gudiol]], mentre [[Josep Serra i Villalba|Pepe Serra]], director del MNAC ho considerava un «acte heroic». El plet es va centrar principalment en la cessió produïda els anys 60 al MNAC, i en l'acord signat el 1992 entre les monges santjoantistes, la congregació que ocupava originàriament el monestir i la [[Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya]].<ref name=":1"/> [[Joan Guitart i Agell|Joan Guitart]], exconseller de cultura de la Generalitat, va testificar que es va firmar una cessió de forma indefinida de les pintures, a l'espera de l'autorització definitiva del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] que no va arribar ambfins a la mort de les últimes monges de la comunitat.<ref name=":1"/> Per una altra banda, el govern aragonès considerava que l'acord no tenia validesa.<ref name=":1"/>