Antiliberalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 4:
L'antiliberalisme filosòfic s'oposa a les teories de la il·lustració que defensen la idea de llibertat civil i religiosa de cada individu amb conceptes de llibertat de pensar, llibertat d'entreprendre, llibertat religiosa, lliure mercat, [[Lliure albir|lliure arbitre…]] i que a partir de [[John Locke]] (1632-1704) es van popularitzar.<ref>{{ref-llibre|nom=John|cognom= Locke|url=https://jim.com/2ndtreat.htm|títol=A Essay Concerning the true original, extent, and end of Civil Government|data=1690|capítol= Capítol 2 On the State of Nature, §4 & §14}}</ref> Aquest crit per a la llibertat va desencadenar una reacció antiliberal de la part dels [[Absolutisme|poders absoluts]] i de l'església catòlica, com que el liberalisme només acceptava límits i lleis que raguessin en un [[contracte social]] o en la naturalesa i que posava en dubte el [[Dret diví dels reis|dret diví]] o la possibilitat de lleis i poder que no es podrien posar en qüestió per què fossin d'origen divi ([[Dei gratia|dei gratias]]). Aquest antiliberalisme és un aspecte d'un ample moviment d'[[antimodernisme]], que va culminar el 1894 amb la publicació del ''[[Syllabus Errorum]]'' (resum dels errors) pel papa [[Pius IX]], on el liberalisme va ser vilipendiat junts amb vuitanta altres «idees falses» com comunisme, socialisme, racionalisme etc.<ref>{{ref-publicació|article=Éssers maleïts dels Pirineus|url=http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe/presencia_2009-04-05_p_046?fn=commandselect;query=id:0001878355;command=show_pdf;texto=Presencia,%202009-04-05,%20p.%2046.;sort_publication=presencia|consulta=de gener del 2015|publicació=Presència|data={{data inici|2009|4|5}}|pàgina=46|citació=}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
Sota el poder de l'església i la monoarquia absolutista l'antiliberalisme va ser molt popular a Espanya durant tot el {{Segle|XIX}} i un dels factors en l'èxit popular del [[carlisme]],{{sfn|Millán|1984|p=96}}<ref>{{ref-publicació|nom=Xavier|cognom=Rocas|nom2=Teresa (red.)|cognom2=Solé|url=http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/XAC/01_Continguts_Arxius_Comarcals/AC%20Baix%20Emporda/static%20file/DABA5.pdf|article=Amor i desamor a Isabel II i les trepes bisbalenques d'exaltació a la reina.|publicació=Arxiu comarcal del Baix Empordà|lloc=La Bisbal de l'Empordà|editorial=Consorci de les Gavarres|data=2009|pàgina=2}}</ref> i fins a ben entrat al {{Segle|XX}}.<ref name="Saz">{{Ref-publicació|article=Los intelectuales del franquismo entre 1939 y 1953|url=http://journals.openedition.org/bhce/480|publicació=Bulletin d'Histoire Contemporaine de l'Espagne|data=2016-12-01|issn=0987-4135|pàgines=33–42|exemplar=50|doi=10.4000/bhce.480|llengua=castellà|nom=Ismael|cognom=Saz}}</ref> Va surgir un moviment antiliberal del baix de la població al {{segle|xix}}, entre d'altres per la població rural que no va gaire profitar les noves llibertats: «ni l'abolició dels senyorius, ni la desamortització van donar terres als pagesos que no en tenien».{{sfn|Millán|1984|p=95}} L'antiliberalisme polític va quedar el ciment entre l'església i la classe dirigent, malgrat una obertura superficial per aquesta darrera a idees noves en la [[Constitució Espanyola de 1876]].<ref name=
== Antiliberalisme econòmic ==
| |||