Emirat de Turtuixa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Nova secció: Origen
Línia 1:
{{Estat_desaparegut
|nom_oficial = Emirat de Turtuixa
|status= Taifa
|religió= [[Islam sunnita]] (oficial), [[Cristianismecristianisme]], [[Judaismejudaisme]]
|era = [[Edat mitjana]]
|any_inici= 1009
Linha 12 ⟶ 11:
|capital = [[Tortosa]]
|idioma = [[Àrab]]
|forma_de_govern=[[Monarquia]]|idioma_no_oficial=[[Mossàrab]], [[amazic]], [[hebreu]].|mapanom_complet=Taifas2.gif|imatge_sbis1=Les taifesEmirat de l'any 1031.|mapa_descripció=Les taifes l'any 1031Turtuixa}}
 
L''''emirat de Turtuixa''' o '''taifa de Tortosa''' fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la [[Fitna de l'Àndalus|desintegració del califat de Qúrtuba]]. El nucli de l'emirat era la ciutat [[andalusí]] de [[Turtuixa]] (l'actual [[Tortosa]]).
 
[[Turtuixa]] fou ocupada pels musulmans l'any [[714]] i integrada a l'[[Emirat de Qúrtuba]], que posteriorment es convertiria en califat independent sota la dinastia dels [[omeies]]. L'any 1009, en plena guerra civil, el [[saqaliba]] Labib al-Amirí es féu amb el poder de la ciutat i es proclamà rei (''[[malik]]''). El territori restà independent fins l'any 1061, que passà a dependre, primer, de l'[[húdida]] [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|al-Múqtadir]], emir de la [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]], i, després, d'[[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]]. A principis del segle XII la ciutat i el seu territori foren ocupats pels [[almoràvits]].
 
L'any [[1148]], [[Ramon Berenguer IV]], [[comte]] de [[Barcelona]]<ref>Bolòs,{{Ref-llibre|edició=1. Jordi: ''ed|títol=Diccionari de la Catalunya medieval, (ss.segles VI-XV)''|url=https://www.worldcat. org/oclc/46777176|editorial=Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[|data=2000|lloc=Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|isbn=84-297-4706-0}},|nom=Jordi|cognom=Bolòs planai Masclans|pàgines=249.}}</ref> va [[Setge de Tortosa (1148)|conquerir Tortosa]].
 
== Origen ==
 
=== El cop d'estat contra Hixam II ===
{{Vegeu també|Fitna de l'Àndalus}}
A finals del [[segle X]] el califa [[Hixam II]] vivia reclòs al seu palau mentre el poder polític real estava en mans del seu totpoderós [[hàjib]], conegut al món cristià amb el nom d’[[Almansor]]<ref>{{Ref-web|títol=Hisham II, califa de Córdoba (976-1009) y (1010-1013)|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/hisham-ii/|data=2014-08-07|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>. Quan morí l'any [[1002]], fou succeït pels seus fill [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar|Abd-al-Màlik]] i [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo]]<ref>{{Ref-web|títol='Abd al-Rahmán ben Abi Amir, Sanchuelo - Hayib de Córdoba|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/abd-al-rahman-ben-abi-amir-sanchuelo/|data=2017-03-29|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>.
 
L'any [[1009]] el hàjib Sanxuelo obtingué del [[Califat de Còrdova|califa]], que no tenia descendència, un decret en virtut del qual es convertia en el seu hereu<ref>{{Ref-web|títol='Abd al-Rahmán ben Abi Amir, Sanchuelo - Hayib de Córdoba|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/abd-al-rahman-ben-abi-amir-sanchuelo/|data=2017-03-29|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>. La família reial i l'aristocràcia àrab, que tradicionalment havia ostentat el poder polític a l'[[Àndalus]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Los reyes de la Alhambra : entre la historia y la leyenda|url=https://www.worldcat.org/oclc/63164628|editorial=Ediciones Miguel Sánchez|data=2010|lloc=Granada|isbn=84-7169-082-9|nom=Francisco|cognom=Bueno|edició=5. ed|pàgines=17|llengua=Castellà}}</ref>, reaccionà empresonant Hixam i nomenant califa el seu cosí [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad II]]<ref>{{Ref-web|títol=Muhammad II al-Mahdi, califa de Córdoba (1009) y (1010)|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/muhammad-ii-al-mahdi/|data=2013-09-04|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>. El hàjib fou executat poc després.
 
=== Els saqaliba i la fundació de l'estat tortosí ===
{{Vegeu també|Saqaliba}}
En temps del califa Hixam II i els hàjib [[amírides]] bona part dels principals funcionaris de l'estat eren esclaus provinents de països cristians ([[Saqaliba|''saqaliba'']]) que havien obtingut la [[manumissió]]. La majoria d'aquests antics esclaus, que eren [[Eunuc|eunucs]], provenien de l'[[Europa de l'Est|Europa Oriental]] i eren d'[[Eslaus|ètnia eslava]]. Quan [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad II]] accedí al poder aquests funcionaris (anomenats ''fatà'') abandonaren [[Còrdova|Qúrtuba]] i aconseguiren fer-se amb el poder en diverses regions de l'[[Àndalus]]<ref>{{Ref-web|títol=Siqlabí / Saqaliba|url=https://www.condadodecastilla.es/glosario/siqlabi-saqaliba/|data=2018-10-20|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>.
 
Un dels ''fatà'' que abandonà la capital del califat fou [[Labib al-Amirí al-Fatà]], que algunes fonts també anomenen Nabil. Poc després acosneguí fer-se amb el control de Turtuixa i proclmar-se ''[[malik]]'' (rei)<ref>{{Ref-web|títol=Labib al-Amirí al-Fatà, primer rey taifa de Tortosa y rey de Valencia|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/labib-al-amiri-al-fata/|data=2016-11-17|consulta=2021-03-27|llengua=es|nom=Javier Iglesia|cognom=Aparicio}}</ref>.
 
== Vegeu també ==