Barbarita Nieves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 2:
{{IniciBio}}, nom amb que és coneguda '''Bárbara Blanco y Nieves''',<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Botello|nom=Oldman|article=Apuntes para la genealogía del general en jefe José Antonio Páez|publicació=Boletín de la Academia Nacional de la Historia|url=https://issuu.com/mcandara/docs/banh_367/121|data=juliol-setembre 2009|pàgines=121}}</ref> fou una artista veneçolana.
 
Filla de María Rosario Nieves, es desconeix el seu lloc exacte de naixement, hom afirma que era originària de [[Choroní]] o de [[San José de Tiznados]],<ref name=":2" /> encara que tradicionalment s'havia cregut que era natural de [[Valencia (Veneçuela)|València]] de Veneçuela.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Velásquez|nom=Ramón|títol=Confidencias imaginarias de Juan Vicente Gómez|llengua=castellà|data=1988|editorial=Ediciones de la Presidencia de la República de Venezuela|lloc=Caracas|pàgines=400}}</ref> Era una persona benestant, atès que era propietària d'una notable explotació ramadera a Laguna de Piedra, a San José de Tiznados.<ref name=":2" /> El 1818 o el 1821, segons un autor o altre, va conèixer a València el general [[José Antonio Páez Herrera|José Antonio Páez]], el qual es va separar de la esposa [[Dominga Ortiz Orzúa|Dominga Ortiz]] i va esdevenir company sentimental de Nieves.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|enllaçautor=|títol=Diccionario de Historia de Venezuela|url=|any=1997|editorial=Fundación Polar|isbn=980-6397-37-1|editor=|lloc=|pàgines=|llengua=|capítol=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-web|títol=VenezuelaTuya|url=http://www.venezuelatuya.com/|consulta=2021-03-11|llengua=es}}</ref>
 
Durant més de 25 anys, Nieves i Páez van viure entre [[Valencia (Veneçuela)|València]] de Veneçuela, [[Maracay]] i [[Caracas]]. La parella va tenir tres fills: Sabás Antonio, Úrsula i Juana de Dios.<ref name=":0" /><ref name=":2" /> A Caracas va embellir notablement ''La Viñeta'', casa de la qual n'era propietària, la qual es va convertir el 1846 en el centre de la política veneçolana, s'hi realitzaven festes luxoses i s'hi reunia l'elit de la capital.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Clemente Travieso|nom=Carmen|títol=Las esquinas de Caracas|url=https://books.google.es/books?id=bXUexbOkaNoC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà|data=2001|editorial=Los libros de El Nacional|lloc=Caracas|pàgines=124}}</ref> El diplomàtic britànic [[Robert Ker Porter]] era assidu visitant de ''La Viñeta''; en el seu diari parla de les reunions que oferien en aquesta casa, plenes de música, en les quals les seves filles ballaven davant dels convidats. El mateix Porter descriu l'amfitriona com una dona ''trigueña'', amb bells ulls i cabells de color d'atzabeja, que també tenia un ànima bondadosa.<ref name=":0" />
 
Nieves va aportar el vessant cultural a la vida del [[cabdill]] veneçolà per les seves inclinacions artístiques; va impulsar-lo a aprendre altres idiomes, a més de donar suport al teatre i a la pintura. Segons José Antonio Calcaño ella va ser un dels motius perquè Páez va mostrar interès per [[Alphonse de Lamartine|Lamartine]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] i [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]].<ref name=":1" />
{{Citació|''Ella farà brollar melodies al piano que li obsequia Páez, mentre ell cantarà el tros d'alguna òpera; d'aquests llavis sentiria la lectura de la vida dels grans protagonistes de la història de l'art, de la política, de la literatura...''|Antonio Arellano Moreno}}
Nieves va emmalaltir i va morir a Maracay el 14 de desembre de 1847.<ref name=":2" /> La malaltia va arribar en un moment crític per a Páez, qui ja es trobava distanciat de José Tadeo Monagas i es disposava a enfrontar-se a ell. La seva mort va afectar molt, que es referirà al «''buit que ha deixat a la meva casa la seva eterna absència''», en una carta al seu amic Carlos Arvelo,<ref name=":0" /> encara que ben aviat, perseguit pel seu error polític d'abandonar la seva esposa, va decidir tornar amb Dominga Ortiz el 1848.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lovera de Solá|nom=R. J.|article=Taller crítico. La plabara ignorada. Quintero, Inés.|publicació=Boletín de la Academia Nacional de la Historia|data=2008|pàgines=188|volum=vol. 91|exemplar=núm. 364}}</ref>
 
== Referències ==