Baredo: diferència entre les revisions

És delimitada per les parròquies de Santa Mariña de Baíña, Santa Uxía de Mougás i Santa Maria de Baiona, i pertany a l' arquebisbat de Miñor de la [[diòcesi de Tui-Vigo]]. Els principals nuclis de població són O Agro, Bouza, O Cabreiro, A Cachada, As Cadeiras, O Cancelo, O Caneiro, O Carballo, A Cela, A Costa, As Laxes, O Lombo, O Montiño, O Outeiro, A Padarnela, A Pedra, Ponte, Os Portelos, O Río, Río Pequeno, Rocamar, O Sinal, A Torre e As Xestas<ref>{{Ref-web|títol=Toponimia de Baredo|url=http://toponimiabaredo.blogspot.com.es/|páxina-web=toponimiabaredo.blogspot.com.es|data-acceso=2015-11-27|consulta=2016-07-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151208100508/http://toponimiabaredo.blogspot.com.es/|arxiudata=2015-12-08}}</ref>&nbsp;És travessat per la riera de les Tres Regueiras, també anomenat riu Fraga. Està envoltat pel Barranco de Currelos, Outeiro do Home, Outeiro do Galo, Os Marcos, Pousos e Facho de Cabo Silleiro&nbsp;.<ref name=":0">Historia de la Parroquia de Baredo, Domingo Cameselle Bastos (1997)</ref> En la seva costa rocosa al [[Cap Silleiro|Cap de silleiro com]] hi ha un conjunt d'illots com la Carral, el Negre o el Polbeira, llocs de naufragis.<ref>Xosé Lois Vilar Pedreira (Instituto de Estudos Miñoranos), Os nomes do mar de Baiona e Panxón (2008)</ref> La zona costanera de la parròquia és travessat per la carretera PO-552.

Segons alguns jaciments arqueològics de la monte da Portela, hem trobat una suposada "cívitas antiqua" i la resta de la calçada romana, Un Guarda-Vigo, en lloc de Cresteláns. Existia al barri de la Cel·la una capella de que la primera referència escrita data de l'any 1551, tot i que assegura que ja existia a finals del {{segle|XV}}. Baredo també va ser connectats, com la resta de les parròquies, al Monestir d'Oia. Les primeres referències escrites témolas en el {{segle|XII}}, on es diu que [[Alfons VII de Lleó|Alfons VII]] fa una donació al Monestir d'Oia tots els que ocupaven el poder real en el terreny de Toroño format per l'ermita de Sant Cosme amb les seves restriccions i els pobles d'Erizana i Varedo. També l'any 1162, on [[Ferran II de Lleó|el rei Ferran II de Lleó i de Galícia]] dóna a Nuño Díaz tot el que hi ha en Baíña i en Varedo ; i l'any 1222, on Juan Chrisno ven el Oia el mas de Varedo, la quarta part de l' [[Camp (agricultura)|agro]] de l'Emir i la propietat de Muar; i l'any 1266, on D. Romero de Varedo canvis amb el Monestir d'Oia part de les seves possessions i ven a una altra sèrie d'-los a 300 sòlid. Després de l'aparició de la mare de déu de la Cèl·lula, Varedo-fer importància. Tant és així, que si independiza de la parròquia matriu de Baíña l'any 1812.<ref name=":0"/> En el segle xx, concretament el 16 d'octubre de 1936, van ser executats nou veïns miñoranos. Des de llavors, el lloc on van ser assassinats rep el nom de "La Torna de Nou".<ref>{{Ref-web|url= http://www.valminor.info/val-minor/6920-convocatoria-para-a-homenaxe-na-volta-dos-nove|autor=O Portal do Val Miñ (valminor.info)|títol=Homenaxe aos "nove" de Baredo|dataacceso=07/11/2014}}</ref> el 25 de març De 2012, va celebrar el Bicentenari de la declaració de la Parròquia de Baredo; donant la Ciutat de Baiona, la Medalla d'Or als residents de Baredo.<ref>{{Ref-web|url= http://www.farodevigo.es/comarcas/2012/03/24/dorado-bicentenario-baredo/635122.html|autor=Neli Pillado - Faro de Vigo|títol=Un dorado bicentenario para Baredo.|dataacceso=05/10/2014}}</ref>

Disposa d'un petit port, en el lloc de Porrido. Actualment té uns [[Cobert (construcció)|alboios]] per canviar els mariners i un [[Moll (port)|moll]], que no sol tenir cap llanxa ràpida lligat. En ella, el 16 de juny, fáiselle una Missa a la Mare de déu del Carme, que és portat per un tractor decorat amb flors fins allà, i a continuació processó de la parròquia fins a arribar a l'església. També destaca la barnacle, que és capturat per la percebeiros, és una de les millors de Galícia, des de la costa és rocosa i condueix a uns productes de primera qualitat.<ref name=":0"/>

Hi ha només unes poques referències escrites sobre l'origen de la parròquia. En lloc de Cresteláns hi ha restes d'una via romana. El [[Toponímia|nom]] '''Baredo''' apareix en la documentació de l'antic escrit com Varedo. Segons Xoán Martínez Tamuxe, es podria derivar de l'arrel del nom de *''Bar''&nbsp;("top", "height") i segons el professor Antonio Losa, prové de la paraula "banda" (e-mail, correu postal o lloc de pas e), a més a més s'afegeix que hi ha topònims de Portela i Portelos.<ref name=":0"/>