Esperit del 12 de febrer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 9:
Un pla limitat preveia l'elecció, enfront del nomenament governamental, dels alcaldes i alts funcionaris locals. El nombre de diputats electes en les Corts seria incrementat d'un 17 a un 35 per 100. Els sindicats verticals serien dotats d'un major poder de concertació. Es va prometre la creació d'associacions polítiques, però no de partits polítics. No era molt i, a més, en els següents dos anys tot allò fou reduït al no-res pel [[búnker]]. Amb tot, es va tractar de la declaració més liberal mai efectuada per un ministre de Franco.
 
Al principi, la declaració va tenir la seva traducció en l'actitud menys repressiva cap a la premsa i els editors, adoptada per [[Pío Cabanillas]], ministre d'Informació. Això, unit a un augment de la tolerància amb els sectors més moderats de l'oposició, va donar lloc a cert optimisme. Sigui com fos, el govern d'Arias va oscil·lar entre les promeses de liberalització i la més violenta repressió. Amb la salut de Franco ja en crisi es percebia una certa sensació de pànic. Arias s'adonava que la liberalització era una quelcomcosa que calia fer, però, enfrontat al malestar obrer i estudiantil i davant l'augment del problema terrorista ([[ETA]], [[FRAP]], [[FAC]]), va adoptar mesures àdhuc més dures. En part això era instintiu, però en aquest cas això era expressió de l'èxit del búnker a manipular les reaccions reflexes del gairebé moribund Franco.
 
Mentre Franco continuava amb vida, la vella guàrdia del [[búnker]] va continuar sent molt poderosa i capaç de mobilitzar-se contra les reformes, apel·lant als valors de la guerra civil. Això va fer insostenible la postura d'Arias. La seva tasca era la d'intentar ajustar les formes polítiques del règim a la nova situació socioeconòmica. En plena crisi energètica això es convertia en un repte impossible. A més dels problemes derivats de la urgència de cobrir les seves pròpies necessitats energètiques, Espanya patia les greus conseqüències de la crisi del petroli. La consegüent recessió a nivell europeu li costaria cara aviat en el que era una de les seves principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrants. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida anticipava un paral·lel augment de la militància obrera, pel que un reforma política limitada semblava ser una concessió assenyada, amb la finalitat d'evitar problemes més seriosos a tota l'estructura de poder a Espanya.
 
Per desgràcia per a Arias, el fet de necessitar aplacar constantment al búnker, liel va obligar a adoptar mesures que van tenir un efecte contrari i que van destruir la seva credibilitat. Dues setmanes després del discurs del 12 de febrer, Arias es va veure obligat a provar que el nou esperit manifestat en la seva declaració no li impediria defensar els valors fonamentals del franquisme.
 
==Cas Añoveros==