Centre de la Propietat Intel·lectual: diferència entre les revisions

El '''Centre de la Propietat Intel·lectual''' es va crear a [[Barcelona]] l'abril de 1900 com una associació d'editors, llibreters i titulars de [[drets d'autor]] per a la defensa dels interessos de la indústria del llibre i s'inscriví en el Registre d'Associacions el 6 de juny de 1900. Segons els seus estatuts, l'entitat acollia les diferents professions que participaven en la publicació d'obres literàries, científiques i artístiques, és a dir, que amb el seu treball artístic o mercantil publicaven o contribuïen a la publicació de tota mena de llibres, follets, estampes, periòdics, peces de música, gravats, fotografies, pintures i escultures i, en general, qualsevol obra susceptible de drets de propietat intel·lectual. Entre els socis fundadors figuren els representants de les impremtes, editorials i llibreries més conegudes de l'època, com [[Francesc Simón]] ([[Editorial Montaner i Simón]]), [[Pau Salvat]] ([[Editorial Salvat i Fills]]), [[Eugeni Subirana]] (Impremta, llibreria, enquadernació Subirana Germans), [[Miquel Seguí]] (Centre editorial artístic Miquel Seguí), els germans [[Gustau Gili|Gustau]] i [[Joan Gili]] (Editorial Gustau Gili), [[Josep Espasa]] (Editorial Espasa Germans), [[Antoni Joan Bastinos]] (Editorial Bastinos), [[Francesc Seix]] (Editorial Seix), [[Manel Maucci]] (Casa editorial Maucci), [[Rafael Torrens]] (Editorial Rafael Torrens), entre d'altres.<ref name=":0">[[Arxiu Nacional de Catalunya]], 00[http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?pos=0&total=1&page=1&cerca=fons&tipusUnitatCerca=0&selecimatges=&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&tipusfons=&nomfons=CENTRE%20DE%20LA%20PROPIETAT%20INTEL·LECTUAL&sign=&desc=&codigrup=ANC&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=1&idfons=261&unitatInici=&unitatFi=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora= Fitxa del fons]</ref>

El procés de modernització del món editorial iniciat a finals del {{segle|XIX}} planteja a primers del XX la necessitat de modificar la legislació del sector i, alhora, la necessitat del mateix sector de vetllar perquè els seus interessos empresarials (producció i comerç del llibre) no es vegin afectats negativament per la manera d'aplicar la nova legislació. És en aquest context on sorgeix el Centre de la Propietat Intel·lectual com entitat especialitzada en els aspectes legals del sector i diferenciada d'altres entitats del moment, com l'[[Institut Català de les Arts del Llibre]] (1898-1939) que s'ocupava de temes més gremials (aspectes tècnics, formació, etc.). De fet, el Centre i l'Institut es complementaven, tant és així que van compartir seu durant uns anys i, sovint, entre els membres de les respectives juntes directives hi figuren les mateixes persones.<ref name=":0"/>

Els òrgans directius del Centre eren la Junta general de socis i el Consell d'administració o Junta directiva que la Junta general elegia cada quatre anys (sempre a finals de desembre), si bé cada dos anys calia renovar la meitat dels càrrecs. Formaven la Junta directiva el president, vicepresident, secretari, vicesecretari, tresorer, vicetresorer i bibliotecari. A més, per al seu funcionament diari, el Centre comptava amb un secretari gerent nomenat per la Junta directiva i altre personal a sou. Tres van ser els secretaris gerents de l'entitat: [[Antoni García Llansó]] (1900-1915), [[Ignasi Folch i Torres]] (com a interí, d'abril de 1915 a gener de 1916) i [[Josep Pedrerol]] (1916-1918). Les actes i d'altres escrits documenten la composició de les juntes elegides cada quatre anys, així com les renovacions d'alguns dels membres cada dos. L'únic que no hi ha documentat és la renovació dels càrrecs de vicepresident, secretari i vicetresorer per a 1906 i 1907. Per la composició de la Junta elegida el 1909, pensem que potser Gustau Gili va ocupar la vicepresidència, però desconeixem qui va ser el secretari i el vicetresorer.<ref name=":0"/>

La primera seu de l'entitat era a la [[Rambla de Canaletes]] número 90 de Barcelona, després va compartir estatge amb l'Institut Català de les Arts del Llibre al carrer Clarís número 75. Les funcions bàsiques del Centre eren la defensa dels interessos dels seus associats davant els poders públics per tot allò que afectés a la propietat intel·lectual, actuar d'àrbitre o perit en possibles contenciosos relacionats amb les professions que representava i, en general, vetllar per l'harmonia social i mercantil dels socis i contribuir a la millora i desenvolupament del sector del llibre. Un servei especial gestionat pel secretari gerent es feia càrrec de la inscripció de les obres al Registre de la Propietat Intel·lectual i del seguiment de les disposicions nacionals o internacionals sobre aquesta matèria per tal d'assessorar oportunament als socis.<ref name=":0"/>

Pel que fa a la relació amb altres associacions del sector, el Centre de la Propietat Intel·lectual va tenir algunes desavinences amb la [[Asociación de la Librería Española]], atès que aquesta entitat creada a Madrid l'any 1901 pretenia que tots els llibreters de l'Estat s'aglutinessin en una única i centralitzada entitat portaveu del món editorial i del llibre a Espanya. Però els editors i llibreteres catalans no consideraven necessari formar part d'una associació que els quedava tant llunyana. En resposta a la negativa d'associar-se, la Librería Española pretenia negar als llibreteres catalans el descompte per comissió del 5% en la venda de llibres. Les discrepància van aparèixer a la premsa especialitzada -a la Bibliografia Española-, però també van arribar a tenir ressò a la premsa general, publicant cartes i articles a [[La Veu de Catalunya]], [[La Vanguardia]], etc. Malgrat tot, el Centre i l'Asociación van col·laborar i sumar esforços en els temes que els unia, com va ser el cas de l'oposició al projecte de llei de material escolar que pretenia imposar el Ministeri d'Instrucció Pública. La unitat d'ambdues entitats va aconseguir el suport de diputats i senadors d'arreu de l'Estat i que el projecte no es fes realitat.<ref name=":0"/>

Arran de la Conferència de 1917, es fa evident la necessitat d'eixamplar l'àmbit d'actuació, més enllà del temes estrictament legals. El juny de 1917 s'acorda la fusió amb el projecte de [[Cambra del Llibre]] i el juny de 1918 la Junta general aprova la integració del Centre en la nova Cambra del Llibre i de la Propietat Intel·lectual ([[Cambra Oficial del Llibre de Barcelona]] a partir del 13 de juny de 1919). Tres anys més tard, el 1922, la Cambra es vincula a l'Administració Pública com a òrgan de caràcter consultiu, primer de la Direcció General de Comerç i Indústria del Ministeri de Foment (RD del 15 de febrer i RD del 12 de maig de 1922) i després del Cap Superior de Comerç i Assegurances del Ministeri de Treball, Comerç i Indústria (RD 23 de juliol de 1925). Però la dependència encara serà més gran amb l'organisme que assumirà les seves funcions, la Delegació a Barcelona de l'[[Institut Nacional del Llibre Espanyol]], òrgan de l'administració institucional de l'estil dels creats durant el franquisme.<ref name=":0"/>

En l'actualitat, la Cambra del Llibre vetlla pels interessos d'editors, industrials gràfics, distribuïdors i llibreters, i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s'ocupa dels diversos aspectes del sector editorial a través del Registre de la Propietat Intel·lectual, de les oficines del Dipòsit Legal i de l'[[Institut Català de les Indústries Culturals]] (ICIC).<ref name=":0"/>