Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de Montmany»

Revisió lingüística
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
(Revisió lingüística)
 
| documentat = 1247
}}
El '''castell de Montmany''', també conegut com a ''Castell dels Moros'', del ''Prat'' o de la ''Rovira'' és una construcció defensiva del {{segle|XI}} - XII actualment en ruïnes ubicatsituat al terme municipal de [[Figaró-Montmany]], a la comarca del [[Vallès Oriental]]. És en el territori de l'antic poble rural de [[Montmany de Puiggraciós]].
 
Està situatÉs a la part occidental del terme, a prop idel sotapeu dels [[Cingles de Bertí]], a llevant delde la poblevila d[[el Figueró]]. Situat en un turó dels contraforts septentrionals de la [[Serra de la Cospinera]], és a migdia de les restes de la masia d[[El Prat (Montmany de Puiggraciós)|el Prat]] i a l'est-nord-est de la d[[El Romaní (Montmany de Puiggraciós)|el Romaní]], al nord-est de les de [[La Casa Blanca (Montmany de Puiggraciós)|la Casa Blanca]] i de [[Cal Pèl-roig]].
 
El 1949 va ser catalogat com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]].
 
== Història ==
El castell de Montmany és documentat com a centre del terme desde del1187 1187ençà, bé que devia existir des de molt abans. Així, constaConsta que en l'any 966 els [[marmessor]]s del comte Mir assignaren a la seu barcelonina l'església de Sant Esteve de la Garriga, amb les esglésies pròpies, una de les quals era, segons hom creu, la de Sant Pau de Montmany. Els Santaeugènia, senyors del casal de Blancafort de la Garriga, en foren [[castlà|castlans]] des de finals del {{segle|XII}} ençà i tot el {{segle|XIII}}. El castell hi consta en totes les transmissions de domini de la família Santaeugènia. L'alt domini era de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès.
[[Fitxer:Castell Montmany IMG 0964.JPG|miniatura|esquerra|Murs espitllerats (gener 2010)]]
 
Cap al 1357 en [[Ramon I de Centelles]] l'adquireix, per lliure i franc [[alou]] de mans del rei [[Pere el Cerimoniós]], el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i [[castell de Gallifa|de Gallifa]] de la vegueria del Vallès, amb els termes respectius, per 7.000 [[Sou (moneda)|sous]] barcelonesos. Des dD'aleshores ençà, el terme romangué propietat dels [[Centelles (llinatge)|Centelles]] i resta unit fins al {{segle|XVI}} a la baronia i després al comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi.
 
Dels [[delme]]s i rèdits del castell de Montmany en benefici dels Centelles, n'hi ha força comprovants. Documentalment, veiem actuar els síndics del terme del castell. En els [[fogatge|fogatjaments]] del {{segle|XIV}}, el «''Castell de Muntmany''» hi surt esmentat. El 1379, el rector de Sant Pau de Montmany tenia «''un cert benefici''» en «''una capella anomenada en el castell de Montmany''». En l'any 1380, la jurisdicció de la Garriga fou venuda pel sobirà al seu conseller i majordom Eimeric de Centelles. L'any 1472 any—any de la conclusió de la [[Guerra civil catalana|guerra]] contra [[Joan el Sense Fe|Joan II]] — la possessió requeia, per vincles familiars, en Pere Galceran de Cruïlles. Hi ha esment que l'any 1519 els Centelles eren senyors de Montmany, amb tota la jurisdicció civil i la criminal, i que el terme de Montmany era de la baronia de Centelles.
 
== Arquitectura ==
És un edifici de planta quasi quadrada (16 x 15 m.). Les parets més ben conservades són la de l'est, de 6,5 m d'alçada i la del sud, un xic més alta. El gruix dels murs és d'un m.metre aproximadament. La porta, de 170 cm d'amplada, s'obria al mig del mur oest. Hi devia haver un primer nivell, un primer pis d'uns 2,5 m, ambdós amb nombroses [[espitllera|espitlleres]] i un tercer trespol, potser de coberta. Al centre de la construcció, una cambra de 4,55 x 6 m, potser servia com a cisterna. L'aparell constructiu del mur és de [[carreu|carreus]] desbastats, escairats i units amb morter de calç. Al costat de ponent, les restes d'un possible recinte exterior, més o menysaproximadamant coetani de la construcció principal.
 
La fortificació, per les seves característiques que recorden l'estructura interna d'algunes cases fortes de la baixa edat mitjana, es pot datar de finals del {{segle|XI}} a ple {{segle|XII}}.
 
== Bibliografia ==
3.089

modificacions